Pau de Tars (6) – Pau i la declaració de justícia

Comentarem en el següent article Romans 3,21-31.

EL PECAT, LA LLEI, L’ESPERIT I LA FE són els personatges del combat antropològic paulí que fins ara han entrat en joc. Ara Pau ens voldrà aclarir a quina FE es refereix i fins a on arriba la força del PECAT, és a dir, a on es fonamenta: EN LA CARN.

Hem vist, fins ara, com els pagans i els jueus es deshumanitzen fonamentant-se en les seves lleis, unes profanes (els pagans) i altres religioses (els jueus), de tal manera que es desvirtua la que hauria de ser la seva finalitat. La finalitat de tota llei és humanitzar-nos. Això és el que es trenca.

La FE en tant que oposada a les “obres de la LLEI” te una relació directa amb el mecanisme que posa als jueus sota l’esclavitud del PECAT (capítol 2). Ara bé: els pagans tenen també els seus mecanismes propis per caure sota una esclavitud semblant, a l’impuls dels “desitjos dels seus cors” (capítol 1). Hem vist a més que en tots dos casos aquest mecanismes portaven a la esclavitud mitjançant “la presó de la veritat”, és a dir, mitjançant l’autoengany: LA CARN. Mecanisme d’oposició, que és connatural a la mateixa creatura (mecanisme antropològic). 1 Cor 3,3 perquè encara viviu de manera carnal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera carnal i massa humana.

TOTS, JUEUS I PAGANS, SÓN IGUALS. Tots són pecadors sotmesos al mecanisme de la carn. El PECAT és un dels grans personatges antropològics i està fonamentat en una part de la mateixa estructura antropològica de la criatura: la CARN (explicat mínimament en l’escrit 3 publicat a L’Agulla).

La CARN és el temor de la criatura a la MORT (tots els sinònims com la por al fracàs, la frustració, a viure amb la misèria…) que la porta a justificar, a través de la raó I LA LLEI, el seu comportament contrari a la crida de l’ESPERIT fonamentat en la FE EN JESUCRIST. La crida de l’Esperit es concreta en fer el bé (Rm 2,10-11), és a dir, la FE en Jesucrist és actuar sota l’AMOR (Gal 5,1-6 ), i això ens iguala a totes (les paganes i les jueves).

Si totes som pecadores i el judici de Déu és el que és, qui es podrà salvar? Quina és la justícia salvadora de Déu per a les seves criatures? Es pregunta Pau i ens avança la solució que ja estava continguda en els profetes: la DECLARACIÓ DE JUSTÍCIA, Déu vol fer conscients amb el seu Fill Jesucrist i el seu caràcter redemptor de quina és la seva voluntat sobre l’actuar de les seves creatures. (Rm 3,24-26, extret d’Is 53) (direm doncs que Pau introdueix en la TEOLOGIA DEL CRISTIANISME el concepte DECLARACIÓ DE JUSTÍCIA en identificar Jesús amb el Servent de Jahvè dels profetes:
Is 53,2 El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta.

11 El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se’n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells.

12 Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors.

La FE EN JESUCRIST implica el tenir consciència de quina és la voluntat de Déu sobre totes nosaltres: pel seu amor infinit quedem justificats (perdonats) del PECAT/s en tant que estructuralment som CARN i per tant impossibilitats de construir el REGNE DE GERMANOR, humanitzar-nos.

Els CRISTIANS, per tant, som conscients de la voluntat de Déu. Però, ¿aquesta FE és suficient per superar la nostra limitació estructural (som CARN) i així respondre afirmativament a L’ESPERIT que sempre crida? La resposta a aquesta pregunta la trobarem en Rm 7,24 – 8,2.

Ara toca confrontar-nos amb el darrer tema del text que tenim davant: ens trobem que al començament de la segona part del capítol Pau formula una afirmació Rm 3, 21-22 “ara, independentment de la LLEI, la justícia de Déu s’ha manifestat… per la FE en Jesucrist…” que cau en contradicció 10 versets després Rm 3,30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. 31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!

I la solució la trobem en el mateix Pau en la seva carta als Gal 3,23 Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria. 24 Així, doncs, la Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fóssim justos en virtut de la fe.

Cesc Cònsola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s