Abús de confiança en temps de vacances

No és una activitat exclusiva de l’estiu, qualsevol dia festiu podria anar bé, però convé que es faci amb dies per davant per anar practicant i disfrutar-ho. Sí, la primera setmana de vacances pot ser un bon moment.

Necessiteu trobar un carrer tranquil, una plaça sense massa gent o un camí amb pocs sotracs i, sobretot, un nen o nena. Edat ideal, cinc o sis anys. És indispensable que la criatura us tingui total confiança. A aquesta edat, la confiança màxima de l’infant es diposita en el pare i la mare, o sigui que us haureu de buscar un fill o filla d’aquesta edat. Un net també pot valer, però absteniu-vos de practicar amb nebots o fills d’amics, el resultat és més dubtós. Cal dir que, en el curs de l’experiència, probablement haureu d’abusar d’aquesta confiança però serà per una bona causa, no patiu!…

Cal crear el clima, la motivació adient. Per exemple …trobo que ja ets una mica gran per anar amb rodetes a la bici, si vols t’ajudo a anar sense… de fet quasi ja en saps, ja veuràs que no és difícil i podràs anar per tot arreu… Podeu utilitzar altres estímuls en funció de la personalitat del nano, es clar.

Amb el nen o nena dalt la bicicleta, vosaltres aguantant per darrera la sella …vinga, mira endavant i pedala que t’aguanto… comença l’experiència que molt probablement acabarà amb una morrada o un genoll pelat. És el preu de la llibertat!

Atenció: les primeres pedalades –com quasi tot a la vida– són les mes importants. Potser cal ajudar a que no es torci el manillar i empènyer una mica per assegurar una velocitat mínima. Sou vosaltres qui sabeu que, en aquest cas, és important una certa velocitat.

…no miris a terra, mira endavant!… ho fas molt bé!… va, va!… i ja us podeu preparar per la trompada. Si el nano percep la vostra veu més i més llunyana, pot girar el cap. Si passa això, quasi inevitablement s’escurça el trajecte. No hi fa res!… final previsible, necessari.

Potser caldrà algun consol, alguna frega, una mica d’aigua-que-ho-cura-tot. Però sereu feliços tots dos i recordareu molt temps –tota la vida?– aquell moment.

Albert Farriol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s