Pau de Tars (5) – Pau i l’home universal

En aquest article parlarem dels dos primers capítols de Romans i veurem a poc a poc com Pau anirà construint la teologia breument explicada en els capítols anteriorment publicats.

Romans 1, 16-32 (el pecat esclavitzador del paganisme)

Dues consideracions prèvies per poder entendre aquest capítol:

1. Tots els exemples concrets que Pau posa en els seus escrits els hem de passar pel sedàs del context cultural. Per exemple, quan Pau parla de l’homosexualitat a Rm 1, 26-27 com un signe de deshumanització, ho fa des de la seva vessant cultural jueva i avui diríem que Pau es contradiu ja que a Rm 1,29-30 ens crida a humanitzar-nos. Avui diríem, en aquest sentit, que l’acceptació de l’homosexualitat ens ha humanitzat.

2. Quan Pau parla del pagans hem de tenir en compte el que dirà en el capítol 2: 13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. 14 En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior… 16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.

3. Pau ens dirà en el primer capítol que els homes, en aquest cas els pagans, tenen presonera la veritat en la injustícia 1,28-32. La llei dels i pels pagans no està sustentada en la humanització sinó en la supervivència dels més forts. Així, la llei feta pels més forts té la pretensió de tapar la boca a la veritat: la justícia (humanització) que els molesta i, per tant, es tornen esclaus (els que fan la llei i els que la obeeixen) moguts per un poder aliè a ells (avui el capitalisme i el neoliberalisme justifica l’ambició de tot home, també les seves pors…). Les seves obres serveixen a les finalitats del PECAT: la injustícia (la deshumanització), és a dir, la negació del projecte de Déu.

Romans 2, 1-28 – 3, 1-20 (el pecat esclavitzador del judaisme)

El capítol segon de Romans dedicat als jueus és un paral·lel del capítol primer dedicat als pagans. Pau vol anar a l’arrel de l’home (sigui jueu o sigui pagà –concepte home universal) igualant-los en el PECAT. La finalitat d’aquests dos primers capítols és mostrar que tant uns, pagans, com altres, jueus, mantindran relacions humanes deshumanitzades perquè obeeixen tots al pecat.

  1. A Rm 2,1 li recorda al jueu que no pot reclamar cap privilegi perquè fa les mateixes coses que els altres (pagans) i com que Déu no dona avantatge a ningú (2,11) ha de considerar-se sotmès al mateix judici negatiu igual que tots aquells que en el seu obrar són indòcils a la veritat, però dòcils a la injustícia. I com és que tenint la LLEI, en el cas dels jueus, l’home es deixa portar pels seus desitjos d’injustícia? Doncs, molt senzill, prenent-la com a possessió que fonamenta relacions de menyspreu –opressió ideològica– amb els que no la posseeixen. Això és el que apareix des del començament quan Pau apunta clarament a la distorsió deshumanitzadora amb un verb clau: “judicar” els altres (2, 1). Així el cor s’endureix envers als altres i s’utilitza Déu (la LLEI?) per fer-ho. Fent això el coneixement de Déu també s’enfosqueix. Es menysprea als altres, els pagans, com a “cecs, desorientats, principiants” (2, 19-20).
  2. Aquest Déu, utilitzat pels desitjos injustos del cor, acabarà sent blasfemat, i amb raó, perquè encara que ens refermem en la ortodòxia literal que vulguem, és en realitat un ídol, és un Déu que mira, en els seus judicis, allò que és exterior a l’home –la seva nació o raça– i no el seu cor (2, 27-28), un Déu que concedeix privilegis i avantatges odiosos (2, 11) i que porta els pagans a odiar la seva imatge vista a través de la conducta que se li atribueix.
  3. El poble jueu cau en la idolatria quan converteix Déu en un déu personal fet a la seva mida. La Llei elaborada pels jueus en nom de Déu serveix per justificar els seus egoismes i conductes infrahumanes i la conseqüència de tot això és l’enduriment del cor, la deshumanització. Això mateix passa als pagans en el capítol primer.
  4. Només des d’aquesta perspectiva de la interioritat pot entendre’s que la LLEI, en principi, pugui representar la FE, es a dir, l’adhesió de l’home als valors que Déu li proposa a través de l’Esperit. Això val pels jueus i pels pagans (2,1-3.7-11). 2, 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l’Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei…

Cesc Cònsola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s