Escoltant les Amèriques (2)

Llegiu la primera part de l’article aquí.

1. La india mexicana tiene una silueta llena de gracia. Muchas veces es bella, pero de otra belleza que aquella que se ha hecho costumbre en nuestros ojos […]. El ojo es de una dulzura ardiente; la mejilla de fino dibujo; la frente, mediana como ha de ser la frente femenina; los labios, ni inexpresivamente delgados ni espesos […]. Rara vez es gruesa la india; delgada y ágil.
[…]
Y esa mujer que no han alabado los poetas, con su silueta asiática, ha de ser semejante a la Ruth moabita, que tan bien labraba y que tenía atezado el rostro de las mil siestas sobre la parva.

Gabriela Mistral, “Silueta de la india mexicana”, 1923

2. Del març al desembre de 2020 l’organització Stop AAPI [Asian American and Pacífic Islands] Hate va rebre 2.808 denúncies d’incidents d’odi. A l’estat de Califòrnia, només del març al maig de 2020, es van notificar més de 800 incidents d’odi relacionats amb la COVID (població d’origen asiàtic: 6 milions; 15%).

3. Atlanta, EUA, 16 de març de 2021: 8 persones van morir, 6 d’elles d’origen asiàtic, després que un jove de 21 anys va disparar contra un saló de massatge i dos spas. Molts ho veuen com “la culminació d’una misogínia racista latent al país des de fa molt de temps” (The New York Times)

4. Nova York, mesos recents: nombrosos atacs, alguns d’ells contra dones filipino-americanes.

Al fragment 1, escoltem com la Premi Nobel xilena Gabriela Mistral desafia els cànons de bellesa trasplantats d’Europa en segles anteriors, amb una presentació mítica, lluminosa, de “la mujer que no han alabado los poetas, con su silueta asiática”.

Cal aclarir que “Silueta de la india mexicana” no conté una provocació aïllada o casual. Publicat i aparegut al 1923 a diversos diaris d’Amèrica Central i del Sud, participa d’un entusiasta corrent americanista sorgit de les últimes independències, però, sobretot, d’un segle de reflexió i de cerca de la pròpia identitat llatinoamericana, basada principalment en l’apreciació de les cultures prehispàniques. Líders intel·lectuals, com el cubà José Martí, lamentaven que Hispanoamèrica no esdevingués un sol país com el gegant del Nord. L’orgull en les singularitats individuals ho va impedir.

Quasi cent anys han passat entre la publicació de “Silueta de la india mexicana” i les notícies recents i actuals als Estats Units, resumides als fragments 2, 3 i 4: reports de dones nord-americanes d’origen asiàtic víctimes d’insults, escopinades i tos a la cara, assalts físics, pallisses… i assassinats; reports d’incidents de rebuig de servei, amenaces a restaurants i botigues, discriminació a la feina…

Desenes d’organitzacions i una majoria de la població, ben representada a manifestacions per tots els Estats Units, es pregunten angoixats per l’origen d’aquesta violència. Des dels anys 1960, en què el govern eliminava les últimes lleis discriminatòries contra els immigrants xinesos, l’ofensa més comuna a un ciutadà nord-americà de Hawai, o net o besnet d’immigrants asiàtics –i bon motiu per riure entre amics– ha estat felicitar-lo per com parla de bé l’anglès. És un símptoma de la invisibilitat dels americans asiàtics als ulls d’altres nord-americans; més lamentable, de la seva absència als llibres d’història del país, malgrat la participació crucial dels primers immigrants xinesos, al segle XIX, en la construcció del ferrocarril transcontinental, i de dues línies al llarg del Pacífic.

Converses recents entre membres d’organitzacions i de diferents estaments del país han atribuït la causa directa de la violència xenofòbica exposada a les actituds de l’anterior president envers la COVID-19, així com el pràctic oferiment de la Casa Blanca com a púlpit dels White Supremacists.

Els països llatinoamericans han passat i continuen passant per greus problemes econòmics, socials i polítics, però un d’ells no és el racisme. Mestra de professió, Gabriela Mistral probablement comprenia el valor d’ensenyar als alumnes respecte a la dignitat i a la història de cada persona, així com apreciació del que és diferent, fins i tot d’una bellesa diferent.

Mercè Gracia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s