Pel que fa a la presència i cert creixement de l’extrema dreta, s’ha reobert el debat sobre si se’ls ha de rebatre o si se’ls ha de silenciar i no parlar-ne… Crec que no s’ha d’entrar en el seu joc, ni parlar explícitament d’ells. Dins de les incerteses, de la poca expertesa en el tema i la complexitat de la qüestió, tendeixo a pensar que el convenient és:
- Recollir les mentides o mitges veritats que diuen.
- No fer cap referència a noms de persones, de partits, ni entitats o grups, que crec que els fa propaganda. L’extrema dreta no es redueix a un o diversos partits, agafa tot un pensament que fins i tot s’infiltra en les nostres consciències i conductes o desperta i exacerba elements primaris que tots tenim, o així ho intenta.
- Oferir les veritats, contrarestant les mentides, amb dades, pensament crític, profunditat…
- Difondre aquests documents (no massa llargs) que es poden anar escrivint (repeteixo sense noms, ni dient que són mentides de l’extrema dreta).
- Es podrien fer decàlegs, breus articles en algunes revistes, auques, còmics, potser algun vídeo…
- Si algú de l’extrema dreta (persones o grups, partits…) respon, no respondre, no entrar en el seu camp. Si es senten referits, cauen en la seva “pròpia galleda”. Nosaltres hem de seguir el nostre pla, sense deixar-nos portar pel que diguin o deixin de dir a cada moment.
Així podem anar cooperant en la sensibilització i conscienciar, en especial , en camps (si hi podem arribar) on el discurs d’extrema dreta s’està estenent.
I com a exemple d’un article per contrarestar mentides aporto el següent:
Islamització de Catalunya?
L’islam és un perill, diuen algunes veus, i afirmen que hi ha una “islamització de Catalunya” quan volen incidir en el fet que es tracta de l’autonomia amb un percentatge més elevat de musulmans, uns 560.000 (7,5% de la població), dels quals un 40% tenen nacionalitat espanyola. “El fonamentalisme islàmic a Catalunya campa lliurement gràcies al separatisme”, diuen, sense fer distincions entre la religió islàmica i la derivació adulterada i manipulada d’una espiritualitat de pau, com és l’Islam, en uns comportaments criminals. Res a veure. Els primers que pateixen el terrorisme pseudo-islàmic són els musulmans. Veure la multiculturalitat, la diversitat religiosa i espiritual com un mal, i no com una riquesa, porta a visions i actituds de caire discriminatori i menyspreador vers a persones, famílies i grups, que poden tenir la seva incidència popular (pel seu simplisme i “primitivisme”). L’Islam és una religió, arrelada a moltes cultures (i a la nostra) que aporta a la societat, com totes les religions i espiritualitats, actituds profundament convivencials, i a la vegada una motivació per construir unes estructures socials més justes, en favor dels més desafavorits. L’Islam treballa per la pau, la tolerància, la solidaritat, el respecte a l’altre i a la pròpia persona.
A Catalunya i arreu podem trobar nombrosos exemples de solidaritat entre veïns propiciada per les comunitats musulmanes: entrega d’aliments, acolliment i oratoris oberts a tot tipus de visita, reparacions gratuïtes a les cases de famílies amb necessitat, aguant pacient i serè davant de possibles critiques i amenaces que s’han trobat en alguns veïnats que refusen els oratoris al seu carrer, etc.
Sobretot gràcies a la important presència de l’islam a Catalunya, i gràcies al fet religiós i espiritual divers universal present al nostre país, que ens és una ajuda a molts per redescobrir el valor de les dimensions més profundes de les persones i dels pobles i els valors comunitaris, sovint marginats per l’individualisme liberal. El fet religiós ha entrat de nou en el debat social i pot ajudar a desenvolupar la llibertat religiosa i de consciència i a normalitzar i visibilitzar en l’espai públic les diverses religions, espiritualitats i conviccions, incloses les humanistes laiques, agnòstiques i atees, dins d’un marc laic que les respecta totes. El diàleg interreligiós i interconviccional és un dels fruits d’aquestes presències plurals i que ens és molt necessari desenvolupar encara més en els barris, pobles i ciutats del país.
Quim Cervera
L'Agulla 