Pentecosta ve de 50

La prescripció bíblica de comptar 7 setmanes després de Pasqua i celebrar la diada anomenada Xavuot [‘setmanes’, en hebreu] en record del lliurament de la Llei a Moisès, va ser seguida per la primera comunitat cristiana, donant-li un nou sentit: el lliurament d’una nova Llei, escrita en els cors. Així es relativitza la lletra i s’entronitza el regnat de l’Esperit. Aquesta és la veritable Pasqua granada: totes les antigues promeses han granat i donat el fruit que anunciaven.

Es podria dir que la comunitat cristiana encara no ha acabat de comprendre l’originalitat del que l’evangeli afegeix a la Torà jueva, sense negar-la. Per abreujar, Jesús diu que, atès que tot el que ens ha de revelar encara ens resulta incomprensible si no intolerable, l’Esperit ens ho anirà descobrint en cada moment. Així es veu el caràcter dinàmic d’una vida que no es pot recloure en cap lletra: Llei, dogmes, moral o rituals, sinó que els sobrepassa per totes bandes. És a dir, que tots aquests s’han d’entendre simbòlicament, com un dit que assenyala la Lluna, però que com a tal no mereix la més mínima atenció i només se’l queden mirant els necis.

La llarga història de les comunitats cristianes, majoritàriament, no ha seguit la recomanació de Jesús. Hem tornat a la lletra, donant-li un pes que mai no hauria hagut de tenir, i que al final s’ha convertit en una càrrega que som incapaços d’arrossegar. Ve a la memòria la reflexió de Pere, ingènua, parlant de la Llei: «Ni nosaltres ni els nostres pares l’hem pogut complir». S’agraeix la sinceritat, però millor que es convertís en el punt d’inici d’una manera nova de comprendre els afers de l’Esperit…

L’anomenada Carta als Hebreus declara que «un canvi de sacerdoci comporta necessàriament un canvi de Llei» (7,12). Jesús no és el nostre únic gran sacerdot a imitació dels fills de Leví. Canviat el sacerdoci, canvia tot el que hi està relacionat.

I el primer que canvia és l’autocomprensió del grup dels deixebles (qahal, sinagoga, ummà, ekklesía). Cada grup religiós imagina l’univers amb un «dins» i un «fora» i escombra cap a casa. Només l’evangeli i les cartes Pau diuen que Jesús ha vingut a destruir les barreres i parets que ens separen, per arribar a un sol ramat i un sol pastor. Afirmació que es podria entendre malament –de fet ha estat així–, en un sentit imperialista, proselitista. Quan s’escolta l’Esperit (la nova Llei) comprenem que la dèria de Jesús era la comunió (unió de diversos) universal. Alguns dels primers escriptors cristians ho sabien bé quan per referir-se al conjunt dels fidels en deien La Catòlica, la universal. Volien dir que l’Església és una forma d’agrupació curiosa. Sant Agustí escrivia que només Déu sap qui hi és «dins», no respon al que es pugui apreciar passant llista. A mi m’agrada comparar-la amb un edifici prou conegut: la Porxada de Granollers. És un sostre que protegeix i que s’aguanta sobre unes columnes, sense parets ni portes! Creieu, de debò, que aquesta és la imatge que dóna l’Església (la gran o la petita)? Hem comprès la crida de l’Esperit a obrir-se a totes les cultures, a totes les llengües, a tots els pobles, a totes les persones, sense privilegiar-ne ni rebutjar-ne cap? Hem arribat a la conclusió que no podem posar condicions excloents per entrar-hi?

Quan Pere va acceptar d’anar a casa de Corneli, un fastigós i impur militar romà, i va batejar-lo, o sigui, li va obrir les portes de la comunió eclesial, va patir una estirada d’orelles de la comunitat de Jerusalem. Però ell es va defensar al·legant que qui era ell per dir qui era pur o impur –el papa Francesc diu el mateix quan li pregunten sobre temes morals– i que l’Esperit li havia manat d’anar-hi. Sembla que trencar els límits i saltar-se els murs –de pedra o legals– és exclusiva de l’Esperit, com si nosaltres, els humans, no fóssim capaços d’ultrapassar uns límits casolans. No concebem que es pugui ser tan generós i tan obert… El buf de l’Esperit, la Ruah divina, és qui fa noves totes les coses. I aquest és el significat de la Pentecosta.

Andreu Trilla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s