La Vall de Sant Just: de Sant Just Desvern al Baixador de Vallvidrera


És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.

(recordant Joan Margarit, veí de Sant Just)


Agradable i còmoda passejada per corriols, pistes forestals i algunes fonts. Sortint del nucli històric, ens endinsarem a la part baixa de la vall de Sant Just, on podem visitar les restes d’un antic molí fariner. Passarem per diverses fonts tot vorejant l’obaga de Sant Pere Màrtir i les capçaleres de diversos torrents fins a arribar al coll de Can Cuiàs. Des d’aquí, davallarem al final d’aquesta ruta, al Baixador de Vallvidrera. L’itinerari segueix una part del PR C-164.


Dades Tècniques

Inici: A Sant Just, parada «Miquel Reverter-Verge dels Dolors» del bus JM (a Barcelona es pot agafar a la parada «Trias i Giró-Av. Exèrcit», sota la caserna del Bruc, metro Zona Universitària).
Final: Baixador de Vallvidrera (FGC)
La ruta: Can Ginestar, passeig de la Muntanya, molí Fariner, font de la Beca, font del Ferro, font del Rector, coll de Can Cuiàs, font i masia de Can Llavallol (o Llevallol), Mas Sauró, escales del Ciureny, Baixador de Vallvidrera
Distància: 10 km
Desnivell: 250 m
Dificultat: baixa
Més informació: A Wikiloc, i també a l’Editorial Alpina, Collserola, parc natural, Escala 1:20.000. 2015-2016.


Itinerari
Iniciem la ruta a Sant Just Desvern, a la parada esmentada del bus JM. Si seguim el carrer Carles Mercader podrem contemplar Can Cardona, l’Ajuntament, l’església dels Sants Just i Pastor i una mica més enllà la masia de Can Ginestar.

Can Ginestar i Biblioteca Joan Margarit
D’estil modernista, situada enmig d’un bell jardí en una finca tancada per un mur d’inspiració gaudiniana, acull la biblioteca Joan Margarit.

Pel carrer Sant Josep i després pel passeig de la Muntanya, que seguirem a la dreta, passarem per davant del complex esportiu La Bonaigua i poc més enllà per la part del darrere del molí fariner.

Molí fariner

Es tracta d’un molí fariner hidràulic que conserva gairebé la totalitat de la seva estructura. A la part superior hi ha la bassa que es troba soterrada. Conserva el cup, la volta sencera de la sala de les moles i bona part del carcabà tant intern com extern. No es conserva ni la solera de la sala de les moles ni les pedres del molí. El portal d’entrada, situat a la façana nord perfectament conservat, té un arc gòtic apuntat.

Després de la visita, tornem al carrer que seguíem, també anomenat Camí de Vallvidrera, travessem la riera de Sant Just i ara, ja per pista, seguim el torrent de l’Embut de la Font Beca fins poc abans d’una cruïlla. A la dreta hi ha la font. Una filera de pollancres al costat d’una altra d’àlbers ens marca la seva presència quan ens hi acostem.

Font de la Beca

L´aigua d’aquesta font té una bona reputació a la població, tot i que és de raig ocasional, lligat a períodes de pluges. Es troba en un llindar de bosc d’alzinar. Trobarem un arbre diferent en entrar a l’àmbit de la font. És un lledoner, arbre de fruit comestible però amb molt poca polpa, i de fusta resistent i elàstica que es feia servir per fer eines del camp (forques de batre). L´àrea de la font és un racó ombrívol que convida a descansar-hi una estona abans de reprendre la caminada.

Un cop de nou a la pista, la seguim pujant. La pista fa un doble revolt, una gran essa, i més enllà veurem una desviació a l’esquerra amb un mirador de fusta que ens portaria al Turó de la Tina. Nosaltres continuem per la pista uns 50 m més, per deixar-la abans d’una corba i seguir un sender a l’esquerra que ens durà a la font del Ferro.

Font del Ferro

Aquesta font raja gairebé tot l’any. Som dins un alzinar ombrívol pobre en sotabosc. Veurem la falzia negra que és una falguera de fulles triangulars i pecíol llarg i negre que trobem en aquests bosquets, juntament amb el galzeran i l’esparreguera.

La gran plataforma de descans amb bancs pot servir per escoltar i potser veure ocells forestals a les capçades de les alzines del davant. Al fons albirem el Turó d’en Merlès.

Sortint a la dreta veurem un roure impressionant de quatre braços que, com les alzines que anem trobant, va estar tallat de jove i forçat a rebrotar.

Can Baró i Can Fatjó

Travessem un torrent, seguim a l’esquerra per vorejar-lo per l’altra vessant i passar per sobre Can Baró. Més enllà, a l’altra banda del torrent també veiem Can Fatjó, i a dalt a la carena el coll de Can Cuiàs, cap on ens dirigim.

Al llarg del camí, anirem trobant finestres, entre els arbres, que ens sorprendran bé amb imatges dels boscos del davant (l’altre costat del torrent o de la vall secundària on ens trobem) o bé, amb visuals llargues que marxen de la vall de Sant Just per acostar-nos el Baix Llobregat i els seus pobles, la serralada del Garraf i les muntanyes de l’Ordal.

Seguim el sender que ens allunya de Can Baró i que voreja un nou torrent fins a la font del Rector.

Font del rector
Hem d’anar seguint les indicacions cap a la font del Rector. Veurem unes escales de fusta a mà esquerra que baixen i en un no-res serem a la font.

Retornem al corriol que ara planeja una bona estona entre un espès bosc d’alzines i roures amb bones vistes sobre el turó de Sant Pere Màrtir. Pel camí, tot rodejant unes quantes capçaleres de torrents, trobarem diverses bifurcacions, totes ben senyalitzades amb les marques grogues i blanques del sender PR C-164. A la dreta ens queda el turó d’en Corts i el collet de l’Espinagosa. És aquí on el sender es dirigeix cap a l’oest i discorre bastant per sota i paral·lel a la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, fins a un punt on deixarem el PR C-164 per pujar i assolir-la. Som al coll de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs
Travessem la carretera i a la nostra esquerra veiem la masia de Can Cuiàs en el lloc on anteriorment hi havia hagut el petit monestir de Sant Joan de l’Erm o de Salerm, avui totalment desaparegut. Travessada la carretera, tirem per la pista de l’esquerra cap a Can Llavallol.

Font i mas de Can Llavallol
Abans d’arribar-hi, un trencall a la dreta ens portarà a la font.

Reprenem la pista i arribarem a la barriada de Mas Sauró. Passem per davant del Centre Residencial Mas Sauró, anem a trobar el camí de la Reineta i finalment baixarem per les escales del Ciureny al BAIXADOR DE VALLVIDRERA, on acaba la ruta.

Que sigui del vostre grat.

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s