Minusvàlids i mobilitat i més antropologia

…i no em trobes pas enlloc,
vine al darrere l’autobús,
tu em trobaràs allà…


Serà que no tinc sentit de l’humor, però no em feia cap gràcia.

Abans l’Institut Guttmann, que suposadament preparava per el món del treball a joves amb discapacitats, estava en una torre a la plaça de la Sagrera just al costat de l’accés al metro i a una parada de molts autobusos.

En realitat la feina que se’ls proporcionava era no qualificada, repetitiva i a preu fet: eren mà d’obra molt i molt barata.

Hi havia un grup de coixos i coixes que érem amics i a vegades ens trobàvem al “xiringuito”, en acabar ells i elles la feina i jo el col·legi.

Era molt dur ser testimoni dels problemes que tenien nois i noies a l’hora d’agafar l’autobús per tornar a les seves llars. La gracieta que no em fa gràcia i esmento al començament d’aquest escrit, la protagonitzaven els conductors dels vehicles.

Les persones que es mouen amb crosses, han de tirar-les primer a la plataforma per poder agafar-se a les barres que ajuden a pujar-hi. Hi ha uns segons que la persona queda a l’aire. Llavors el conductor arrencava, i tornava a parar uns metres més enllà, mentre el coix o coixa havia d’arrossegar-se per terra per mirar d’accedir al bus. Això es repetia diversos cops, i passatgers i vianants es petaven de riure i victorejaven el xofer.

Si havia algú que no ho trobava bé, miraven cap a un altre cantó i no piulaven.

Llavors jo caminava coixa, però sense cap ajut, però no era a temps de recuperar les crosses. La impotència, la ràbia per la humiliació, el despit per una persona fràgil, diferent i molt jove, uns 18 anys, em feia mal físic, per dins, com una esquinçada. No entenia com hi podia haver gent tant dolenta. No ho sabia verbalitzar, però estàvem patint un cas d’aporofòbia, el retop de la pobresa, la fragilitat, la malaltia… Els diferents, indefensos, possiblement els fèiem fàstic.

Déu meu! Crist per terra i befat!… com en els passos que Jesús cau per terra, aixafat per la seva creu, com en el Via Crucis.

Malgrat haver mirat de denunciar-ho, hi havia perill d’atropellament, no ens van fer cas …i és què no n’hi havia per tant!!!?!

Ja feien prou de deixar-nos estar amb les persones “normals”… Les altres opcions eren confinament per sempre a casa o en una institució de beneficència.

Esclar què això va passar fa molts anys i ara els autobusos tenen plataforma per accedir-hi. Els FFCC tenen els seus trens adaptats, no així la RENFE. Gairebé cap taxista es nega a portar una persona amb cadira de rodes i fins i tot hi ha uns pocs que agafen scooters de discapacitats. Però no tot està normalitzat.

En feia gràcia d’anar a veure Les sufragistes, la feien en un cinema de la companyia Balañá. Em deixaven entrar, però havia de deixar l’scooter al carrer, ni tan sols al vestíbul. No vam veure llavors la pel·lícula.

Sortosament hi han espais amics, adaptats, més inclusius.

L’anteriorment escrit són el que en antropologia diem “històries de vida”. No s’han d’interpretar com a anècdotes. Per a nosaltres són molt importants, conformen la nostra vida.

Les lleis civils d’inclusió són molts lentes en la seva implementació i canviar les mentalitats encara més. Això no vol dir que les coixes i els coixos, així com altres col·lectius de discapacitats no experimentem els mateixos prejudicis cap a la majoria “normal”, això ens fa mal a tots i totes, destrueix la sororitat perjudicant les nostres ganes, aspiracions, lluites per la nostra visibilitat, les nostres promocions…

Em recorda el papa Francesc que diu que Déu vol que estimem els germans i germanes, amics i amigues, enemics i enemigues per tal de cooperar en la construcció del seu Regne de Justícia i de Pau aquí i ara.

Lluïsa Carbajo

Referències:

Cortina, Adela: Aporofobia.
Papa Francesc: Fratelli Tutti.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s