Sentir… Escoltar… a les Amèriques?

Sombras que sólo yo veo, 
me escoltan mis dos abuelos.
Lanza con punta de hueso,
tambor de cuero y madera: 
mi abuelo negro.
Gorguera en el cuello ancho,
gris armadura guerrera:
mi abuelo blanco.
Pie desnudo, torso pétreo 
los de mi negro;
pupilas de vidrio antártico 
las de mi blanco.
África de selvas húmedas
y de gordos gongos sordos…
 —¡Me muero!
(Dice mi abuelo negro).
Aguaprieta de caimanes, 
verdes mañanas de cocos… 
—¡Me canso!
(Dice mi abuelo blanco).
Oh velas de amargo viento,
galeón ardiendo en oro… 
—¡Me muero!
(Dice mi abuelo negro.)
¡Oh costas de cuello virgen 
engañadas de abalorios…! —¡Me canso!
(Dice mi abuelo blanco.)


Sombras que sólo yo veo, 
me escoltan mis dos abuelos.
Don Federico me grita
y Taita Facundo calla;
los dos en la noche sueñan 
y andan, andan.

Yo los junto.
—¡Federico!¡Facundo! 
Los dos se abrazan. 
Los dos suspiran. Los dos
las fuertes cabezas alzan:
los dos del mismo tamaño, 
bajo las estrellas altas;
los dos del mismo tamaño, 
ansia negra y ansia blanca,
los dos del mismo tamaño,
gritan, sueñan, lloran, cantan. 
Sueñan, lloran. Cantan. 
Lloran, cantan.
¡Cantan!

Nicolas Guillén,
Balada de los dos abuelos
(West Indies Ltd., 1934)


L’any 2020 va posar la humanitat a prova, deixant-nos, també, esperançadores eines per a sortir-ne. Les noticies sobre països amb menys poder econòmic, i sobre comunitats i persones desplaçades ens mostren la pandèmia com a un repte més entre els ja desconcertants i enormes que sofreixen, i que depenen de bones i decidides voluntats.

I després hi ha el cas dels Estats Units, a on el dol per la pandèmia va ser superat a partir del maig de 2020 per l’horror, la ira i la frustració davant la manca d’esforç en voler escoltar qui eren George Floyd o les persones del seu entorn. Com d’altres vegades, molts han expressat el seu perdó… però a l’extrem emissor del missatge pocs semblen demanar-lo. Arribat el judici de la causa, al mes de març de 2021, trobem aquesta societat optimista i dinàmica, però de breu i impacient memòria, submergida en un enèrgic projecte d’administració de les vacunes Covid-19, i tímidament entusiasta quant a l’economia. A una emissora de Nova York un autor recent es lamenta: “Fins que tornem a plorar…”

Durant aquelles setmanes de foscor, dol i confinament al 2020, em confortaven més que mai textos literaris com el poema cubà “Balada de los dos abuelos”, no solament pel seu happy ending, sinó perquè aquest resultava de la voluntat i l’esforç d’un difícil viatge (personal i dels pobles llatinoamericans) per geografies, històries i cultures estranyes les unes de les altres, tot traçant els passos que havien estat imposats a tots dos avis. Cal notar que, abans de cantar, els dos avis han patit, cridat i plorat junts:

ansia negra y ansia blanca,
los dos del mismo tamaño,
gritan, sueñan, lloran, cantan.

Aquest poema conciliador i tants d’altres textos hispanoamericans que celebren l’enriquiment cultural aportat per les seves diverses arrels, i que van produir hits mundials durant els primers tres quarts del segle XX, són resultat d’un pròsper “diàleg”, iniciat a principis del segle XIX, sobre com seria la identitat dels pobles que estaven a punt de néixer. Tampoc podem oblidar el pes de tants testimonis escrits i monumentals que avalen el prestigi de civilitzacions com la maia o la inca, en contrast amb els menys exuberants testimonis materials que proven el no menys sofisticat pensament nadiu al nord del Rio Grande.

Evidentment, no volem una conclusió de paradoxes: ¿escollim una Amèrica pròspera amb una cultura de masses que trivialitza la diversitat de la seva historia i del seu present, o una Amèrica de pensament complex, nascuda de la voluntat d’escoltar-se (llegeixi’s acceptar, respectar), d’escoltar les arrels diverses que defineixen la seva essència, a on la corrupció o les maras, però, fan tan difícil la supervivència?

Mercè Gracia

Llegiu la continuació aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s