Edith Stein (Breslau 1891-Auschwitz 1942)

Teresa Beneta de la Creu, jueva, cristiana conversa, carmelita descalça, màrtir, filòsofa, alumna dels més grans filòsofs alemanys (primera filòsofa doctorada a Alemanya, 1916), de sòlida formació intel·lectual, feminista radical (1), autora d’obres de filosofia, pedagogia, psicologia, teologia, traductora de Tomàs d’Aquino del llatí a l’alemany…; “Medalla d’Honor” per la seva col·laboració com a infermera a la Primera Guerra Mundial; apassionada pels esdeveniments polítics, sempre patint amb el sofriment del poble jueu, el seu poble, i pensant en el futur incert d’aquella Europa que havia obert les portes al nazisme. Edith va escriure a Pius XI demanant una clara postura de l’Església, que potser va tenir alguna influència en la mai publicada encíclica Humani Generis Unitas a causa de la mort del papa. Professora, però no universitària a causa de les lleis nazis que prohibien que les dones i els jueus ensenyessin a les universitats; conferenciant, per acabar dient i ¡santa!. Amb el respecte i el més profund reconeixement de l’Església expressats amb la canonització, l’11 d’octubre de 1998. Joan Pau II la va honorar com “una filla d’Israel que durant les persecucions dels nazis va romandre unida a la fe i l’amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, com a catòlica, i amb el seu poble com a jueva”. Només havia passat un any quan va ser proclamada co-patrona d’Europa l’1 d’octubre de 1999. Respirem!

M’ha semblat que havia d’escriure les múltiples projeccions de la seva rica personalitat perquè crec que representa moltes dones, jueves (converses o no), també cristianes o atees, que van viure en el mateix temps i van compartir, amb amor o ràbia, però amb decisió i amb iniciatives molt arriscades d’ajuda, el sofriment de veure la destrucció d’un poble, de milers i milers de persones, grans, joves, infants, amb la desesperació de no saber ni per què.

Va patir les discriminacions que li impedien ser professora universitària; va lluitar; el Ministre de Cultura li va donar la raó…., però va haver de fundar la seva propis acadèmia. Ella sabia el que havia costat que s’obrissin les portes de la universitat a les dones el 1901 i ara havia de continuar en la lluita perquè “cap dona no és només una dona, cadascuna té trets individuals i disposicions específiques, com l’home, per la capacitat d’exercir tal o qual professió en el món artístic, científic o tècnic” (2). Reconeixement sí, però mai han regalat l’exercici d’això mateix que es reconeix.

Després d’una llarga recerca intel·lectual i espiritual de la veritat, que acompanyava el camí de la seva conversió, l’any 1922 va rebre el baptisme. Darrere la seva conversió: Teresa, Ignasi de Loiola, Agustí, Kierkegaard…. Va prendre els nom d’Edith (no oblida el seu origen), Teresa (de qui tenia un profund coneixement), Hedwig (per la padrina, també conversa). La seva activitat intel·lectual no va parar, però, en el camí, la trobada amb Crist es fa cada vegada més forta fins que l’octubre de 1933 ingressà al Carmel de Colònia. El nom que prendrà en aquest segon pas és el de Teresa Beneta de la Creu, com una lúcida i estimada presa de consciència que Déu la cridava a un altre saber, el del misteri de la creu, el de la Ciència de la Creu (3), una expressió de la seva fisonomia espiritual, com a sublimació del sofriment humà, com un acte de despreniment definitiu, una donació total sense condicions que la va comprometre fins el darrer instant de la seva vida a Auschwitz.

Davant del perill nazi, a finals de 1938 es trasllada al Carmel d’Echt (Holanda); la seva germana Rosa, convertida també, entrarà al mateix Carmel. S’havia registrat a les oficines d’immigració com a jueva. La situació s’agreuja. També elles portaven les insígnies que delataven la seva raça. Van ser arrestades l’agost del 42 i portades successivament als camps de Amersfoort i de Westerbork, on es van retrobar amb una altra gran dona, Etty Hillesum. Finalment va ser enviada a Auschwitz. Va sortir del seu barracó 36 “per dutxar-se”, més ben dit, on va ser gasejada amb àcid cianhídric, el 9 d’agost de 1942, als 51 anys. La seva germana va patir la mateixa mort al mateix dia.

Les cendres d’Edith van ser llençades a un camp proper, unes deurien quedar ben amagades a terra, com a adob, altres podrien haver volat, com seguint els passos del cos –de la persona– que van sostenir.

Teresa Beneta de la Creu, dona culta, de gran intel·ligència, de profunda espiritualitat, de vida virtuosa i sempre donada als altres.

Roser Solé Besteiro

(1) Dit per ella mateixa. Va ser membre de la secció local de l’Associació Prussiana pel Vot de les Dones, recolzant l’ala més radical del moviment feminista, en el sentit que exigia la igualtat total entre homes i dones; més endavant va abandonar el partit pel marcat caràcter triomfalista i militarista que anava prenent l’Associació. El 1919 s’afilia al Partit Demòcrata Alemany de centre-esquerra que acollia feministes i jueus.

(2) Conferència sobre L’ètica de les professions femenines, Salzburg (1-XI-1930)

(3) Obra pòstuma, estudi sobre sant Joan de la Creu que porta el mateix nom. Traducció castellana Burgos, 1999

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s