El misteri de Pasqua, novament

Si tot va com està previst, quan llegeixis aquest escrit estarem a punt de celebrar Pasqua. I, com cada any, tindrem l’ocasió de centrar-nos-hi per créixer en la comprensió del seu misteri. I qui diu misteri, es refereix a una realitat d’un altre ordre, a la qual no s’arriba pels camins habituals.

Fins i tot en el llenguatge més ordinari es fan servir expressions per apuntar cap al misteri, com un dit assenyala la lluna. En tots aquests casos, seria estúpid quedar-se contemplant el dit en comptes de mirar cap a on assenyala. Per exemple, es diu «cremar les naus» per indicar que no hi ha marxa enrere possible; o «saltar una muntanya» per ressaltar una dificultat molt gran; o «travessar la Mar Roja» com a sinònim d’una cosa literalment impossible… Les Escriptures de les diverses tradicions religioses n’estan plenes, d’expressions com aquestes. Per comprendre-les bé, no ens podem situar en un punt de vista «anecdòtic», preguntant-nos com s’ha fet, sinó que hem de mirar cap a on el dit assenyala, cap al misteri amagat.

La resurrecció pertany del tot a aquesta mena d’afirmacions. Els evangelis s’hi aproximen de diverses maneres, perquè pròpiament no tenim manera de dir amb paraules allò que només es pot experimentar vitalment. Quan l’àngel de Pasqua diu a les dones «Per què busqueu entre els morts el qui viu?», no els està demanant una resposta de l’estil «Perquè ens l’estimem» o «Perquè és aquí on el vam enterrar», sinó que indica la presència d’un misteri, dur de rosegar: aquell que ha estat catalogat entre els morts, viu. I el misteri consisteix en aquesta vida del tot nova, que no és igual que l’anterior. Com és, doncs? Quan el ressuscitat diu als que van a Emaús «No calia que patís tot això…?» tampoc no els demana una resposta que digui «sí» o «no»; simplement els situa davant el misteri perquè, fent camí, se’ls obrin els ulls, com passa efectivament en el text. Passa també en la nostra vida?

Podem deixar de banda el temps en què ni tan sols ens podíem plantejar aquestes qüestions, i la nostra comprensió de la vida cristiana era del tot dependent i bolcada a allò que es veu amb els ulls, i que es pot regular amb normatives o rituals. És, com diu Pau, el temps de la nostra infantesa (en el benentès que per a alguns, dura tota la vida), quan només som capaços de prendre llet i no menjar sòlid. Hauria d’arribar, però, algun moment (ens ha arribat?) en què deixem de banda allò que era infantil, per reaccionar amb adultesa al misteri que se’ns acosta. Totes les tradicions religioses coneixen aquest pas qualitatiu entre l’exterioritat i la il·luminació interior, quan s’obren els ulls i comprenem. A partir d’aquí, tot és nou, el qui era mort viu. I parlem d’haver nascut de l’aigua i de l’Esperit, d’una incorporació a la vida gloriosa del Crist, tant que ja no som nosaltres qui vivim, sinó ell en nosaltres.

Evidentment, el misteri topa amb una comprensió basta de les coses perquè exigeix una finor d’esperit de què no sempre disposem. Fins i tot ens podem demanar si el nostre esperit és capaç de copsar el misteri, i llavors ens adonem que no és el nostre esperit qui ens en dóna la comprensió, sinó l’Esperit Sant que Déu ens dóna en Crist, perquè en l’ordre del misteri, tot és do, tot és gràcia, no musculatura. Llavors sí: on hi ha l’Esperit hi ha la llum, la comprensió profunda i la llibertat. És un Esperit absolutament lliure, que no s’avé amb cap mena de lligams o condicionants, i que exigeix una disponibilitat completa. Així porta a una vida del tot nova. És la vida pròpia de persones ressuscitades. Així el misteri es fa carn un cop més.

Celebrarem, doncs, la Pasqua tal com nosaltres som capaços de fer: amb ritus, paraules, gestos, tot confiant però que l’Esperit il·lumini els nostres cors («cors indecisos a creure») i que ens obri els ulls: el misteri és ben present, però nosaltres no el veiem… ni que el nostre cor el pressenti i s’abrusi dins nostre mentre Jesús ens parla… i ens porta a taula. Bona Pasqua!

Andreu Trilla Llobera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s