Quaresma

Sant Benet, al capítol 49 de la seva Regla, ens diu que la vida del monjo hauria de seguir sempre una observança quaresmal. Confesso que mai m’ha agradat aquesta afirmació però, amb el temps, he arribat a entendre-la i estimar-la una mica més.

Sovint associem la paraula “Quaresma” amb conceptes com penitència, conversió, abstinència, dejuni, privació, serietat, esforç, sobrietat, limitació… amb tot allò que no ens surt de forma natural ni ens sentim moguts a fer espontàniament, sinó que més aviat ens sembla un temps feixuc o costerut pel qual hem de passar i volem que sigui ràpidament. Això si és que som conscients d’aquest temps litúrgic que precedeix la Pasqua…

Però com a cristians podem veure i viure la Quaresma d’una forma molt diferent. Ens preparem per a la Pasqua, la gran festa de l’amor de Déu expressat en l’alliberament de la mort del seu Fill i dels seus fills, i, per tant, en aquest temps ens preparem per dins per celebrar-la com cal. Així, la visió feixuga descrita abans es converteix en la il·lusió per netejar la nostra casa, la nostra vida, i preparar tots els detalls per al gran dia de la festa. Com ho fem?

Amb el dejuni. Però no de carn per menjar peix o truita, sinó dejuni i abstinència de tot allò que em sobra per compartir-ho amb qui no té res. Dejuni de paraules buides, fàcils de dir però que no em comprometen a res. Dejuni de mals pensaments, d’aquells que em fan sentir superior als altres o d’aquells altres que no em permeten de reconèixer com a germà el qui pensa diferent de com ho faig jo. Dejuni d’accions que només cerquen el meu interès i benefici. Dejuni de tota hipocresia i judici ràpid, que es mou per idees preconcebudes i no em permet ni permet als altres evolucionar. Dejuni de tota forma feridora de tractar els meus germans. I amb aquest dejuni –cadascú sap de què li convé dejunar– ens presentarem més lliures i receptius, a la gran festa de la Pasqua.

Amb la caritat. Envers un mateix i els altres. Pot semblar egoista això de la caritat envers un mateix però no ho és. Necessitem acollir amb delicadesa la pròpia veritat, els propis límits, la nostra feblesa. Tot allò que no ens agrada i que amaguem sota una disfressa perquè els altres no ho vegin. Caritat envers els nostres pecats i misèries de la mateixa manera que Déu se’ls mira amb misericòrdia. I quan ens puguem reconèixer amb la veritat i la humilitat del que som, la nostra vida canviarà i serem més autèntics amb els altres. També la caritat serà més autèntica, més sortida del cor i no del que ens sobra. I podrem compartir el pa amb el famolenc, els vestits amb el despullat, el temps amb qui està sol, les paraules de consol amb qui està trist, l’esperança potser amb un malalt aïllat per la covid… I aquell dia de festa que ara preparem sentirem a dir: “Cada vegada que a un d’aquests petits meus ho vas fer, a mi m’ho feies…” (Mt 25,40). I serà un goig immens!

Amb l’oració. Per tal de fer lloc a Déu en la meva vida, perquè la seva Paraula ressoni dintre meu, per estar a soles amb Ell i parlar-li cara a cara, cor a cor. Sempre trobarem temps i espai per estar amb Déu si ho volem. Temps per agrair la vida i la salut que cada dia se’ns dóna encara que ens creguem amb el dret de tenir-la, temps per demanar perdó perquè no sabem estimar prou, temps per lloar-lo, per presentar-li tantes persones, conegudes i desconegudes i posar-les davant d’Ell. Temps per restar en silenci davant els seus braços oberts en creu. Llavors, aquell anhelat matí de Pasqua sentirem –sens dubte– la seva presència ressuscitada!
Per tot això, preparem-nos bé aquest temps de Quaresma…

Natàlia Aldana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s