Aviat escoltarem crits de guerra… “al loro…!”

Si consultem la paraula eslògan al Termcat, trobem: “Frase generalment breu i fàcil de recordar que resumeix un missatge publicitari”. Per vendre detergents, cotxes… o partits polítics i idees. No hem descobert gran cosa. De fet ens passem el dia, ja sigui a casa o al carrer, bombardejats per eslògans.

És més interessant l’explicació etimològica que ens ofereix el DIGEC: “De l’angl. slogan, i aquest, del gaèlic escocès sluagh ‹tropa› i ghairm ‹crit›, és a dir ‹crit de guerra› (1513); en el sentit actual el mot és de procedència americana (1928)”

O sigui, “Crit de guerra”… expressió que es data a començaments del segle XVI. Tampoc res de nou doncs. Ho hem vist a les pel·lícules, la tropa enardida –o segurament ben espantada– arrencant a córrer cap a l’enemic amb un crit comunitari, unificador, atordidor de sentiments i com a preàmbul de la trinxadissa…

En el combat electoral, l’eslògan és una peça fonamental. Hores de reunions de l’equip de campanya filtrant idees, espigolant paraules i posant LA FRASE a prova… Acostuma a formular-se amb dues intencions, sovint no del tot compatibles: assegurar la participació tot augmentant el sentit de pertinença dels propis seguidors o simpatitzants, i convèncer –enganyar?– als altres. El dipòsit dels vots s’ha d’omplir obrint l’aixeta i tapant el desaigüe, donant seguretats i projectant futur. I amb unes paraules o unes altres, acaben apareixen els mateixos conceptes: “canvi”, “futur”, “feina feta”, “compromís”… que volen servir d’aixeta i de tap de l’aigüera. El d’on es ve i a on es va, també acostuma a condicionar eslògans i campanyes. Ara justament venim d’un desastre col·lectiu i anem ningú sap on. Era interessant, doncs, pensar en com serien els crits de guerra d’aquesta campanya que s’acaba d’ajornar o suspendre –no és clar– i de moment encara estarem unes setmanes sense “crits de guerra”.

Però vet aquí que el Barça ha vingut al rescat d’aquest article que estava compromès per a aquest número de L’Agulla i que s’havia quedat sense tema. El futbol, sempre el futbol i a tothora el futbol!… sovint com la cara B de la política i per a molts la bona, esclar. Aquesta vegada, la coincidència en el temps de l’elecció de la Junta del Barça i la “junta” del país, ens deixa un moment impagable per ridícul i alhora obscè: Joan Laporta amb aire de venedor de “teletienda” dient Ho tornarem a fer!… Mare de Déu Senyor!

Pobre Jordi Cuixart!… Me l’imagino en la soledat de la seva cel·la, preparant l’al·legat final del darrer acte de la gran obra teatral que va ser el seu judici i trobant quatre paraules, catorze lletres, que resumís una lluita, un pensament, una determinació i un desig de futur. I me l’imagino pensant ara –ulls brillants i somriure als llavis– que aquesta no és la pitjor manipulació o usurpació de les seves paraules. Potser pensa que pitjors tergiversadors han sigut aquells que al repetir Ho tornarem a fer, volien fer creure que era qüestió de tres mesos –o una legislatura. I segur que pensa en els que, amb fingida cara d’espant i fora de context, repeteixen “Ho tornaran a fer!…” (ells)

Queda clar, l’eslògan, el “crit de guerra”, pren un sentit o un altre en funció de qui el diu. Canvi cap a on?… quin futur?… tanta feina s’ha fet?… compromís amb qui?…. O sigui, que en campanya electoral pensem amb Joan Laporta i “Al loro!…” com va advertir ell en una ocasió.

NOTA: Sr. Laporta, aquí tampoc paguem drets d’autor.

Albert Farriol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s