De Vilanova del Camí a la Pobla de Claramunt, passant pel castell

Ruta variada per la conca d’Òdena, una comarca no gaire escollida pels senderistes, però amb força al·licients: passejarem pel Parc Fluvial de Vilanova del Camí, ascendirem al Pujol de la Guàrdia i, carenejant la serra d’aquest nom, arribarem al castell de Claramunt, que podrem visitar com també la Pobla de Claramunt, vila situada al peu del castell, on acaba la el recorregut.


Dades Tècniques
Sortida: Vilanova del Camí (horaris FGC)
Arribada: La Pobla de Claramunt (horaris FGC)
Distància recorreguda: 8 km
Desnivell acumulat: 250 m
Interès: Parc Fluvial de Vilanova, el castell de la Pobla de Claramunt i el mateix poble
Època: Tot l’any
Dificultat: Moderada
Més informació: Mapa Conca d’Òdena, Anoia, escala 1:20.000, Ed. Piolet. També a

Inici de la ruta

Arribats a l’estació de Vilanova del Camí, travessem el poble i en deu minuts ens plantem al Parc Fluvial. Anem a la plaça Margarida Xirgu, continuem pel carrer Montserrat, la plaça Major i per la plaça Miquelets, passem a tocar de l’antic safareig públic, travessem els horts i arribem al Parc Fluvial just davant del pont de Can Titó.

El parc fluvial

Es tracta d’un complex lúdic a tocar del riu Anoia quan aquest s’eixampla gràcies a una resclosa situada més avall. Podem resseguir el parc tant per la dreta com per l’esquerra.

Des del pont gran de Can Titó, fins a la passera en forma de vaixell i la resclosa, hi ha zones per contemplar els ocells aquàtics i la vegetació, que actualment està constituïda per canyissar, herbassars i algunes jonqueres.

A partir del lloc on conflueixen els dos passejos, continuem tot passant per sota l’autovia C-37 per iniciar pròpiament l’ascensió.

Ascensió al peu del Turó de la Guàrdia

Important: fins que no arribem al coll de sota el turó de la Guàrdia farem cas omís dels senyals blancs i grocs i dels pals indicadors: són per a altres itineraris.

Passada l’autovia, i per un carrer encimentat una curta distància, iniciem la pujada. Voregem dos camps de cultiu que deixem a la nostra esquerra i passem per sota d’una antiga línia elèctrica com farem dues vegades més ja en zona boscosa. Continuem per la pista més o menys paral·lela a la línia elèctrica. Hi ha moments que podem seguir un antic sender que s’endinsa per dins el bosc, però que sempre torna a retrobar la pista. La seguirem fins al coll, és a dir, fins que aquesta comença el descens.

Els boscos de Vilanova estan formats per pinedes mediterrànies, que tenen una capçada esclarissada i oberta que no fa gaire ombra. El sotabosc es caracteritza per ser de brolles i garrigues amb plantes adaptades a condicions de sequera com el romaní, la farigola, el boix, la ginesta i el xuclamel. A voltes, el camí esdevé més lliure de vegetació i això afavoreix l’augment de les vistes panoràmiques, sobretot cap al nord. Podem observar part de la Conca d’Òdena presidida pel Puig d’Aguilera i al seu darrere la Serra de Rubió, que identificarem pels molins del seu parc eòlic. Als peus del Puig d’Aguilera podem veure, pràcticament sense discontinuïtat, les poblacions d’Igualada i Vilanova del Camí.

Ascensió al pujol de La Guàrdia

A partir del coll seguirem els senyals blancs i grocs que ens indiquen un sender a la nostra esquerra amb forta pujada. Una vegada haurem passat un altre cop per sota la línia elèctrica trobarem el camí arranjat i esglaonat amb travesses de tren que puja zigzaguejant cap al nord fins al cim, que és el més elevat de la serra de la Guàrdia amb 485 m d’altitud.

El cim té entitat pròpia, aixecant-se força sobre la carena. Està dominat per un pessebre i un pal que sosté una gran senyera.

Té molt bones vistes: veurem tota la Conca d’Òdena als nostres peus: Igualada, Vilanova, Òdena i, al fons, la Serra de Rubió amb els molins de vent de producció d’energia elèctrica.

Carenejant la Serra de Guàrdia

Continuem per un sender cap a llevant carenejant en suau descens la serra i encaminant-nos decididament cap al castell de Claramunt.

Les vistes són fantàstiques: a més del castell, que anirem veient des de diferents perspectives, tenim a baix, a la dreta, la Torre de Claramunt, i més a la llunyania, Capellades, on es destaca la cúpula de l’església de Santa Maria. A l’esquerra continuem veient Vilanova del Camí i, aparentment en un contínuum, Igualada.

El coll de Socarrades

Aquí, en aquest petit coll, un sender a l’esquerra ens retornaria a Vilanova del Camí. Nosaltres continuem carenejant en successives pujades i baixades suaus fins a acostar-nos al castell, que envoltem pel sud, per sota dels cingles damunt els quals reposa.

El castell de Claramunt (452 m)

El castell de Claramunt és el principal atractiu arquitectònic, històric i turístic del municipi veí de la Pobla de Claramunt. Data del segle X, té una extensió de més de 5.000 m² i està situat dalt un turó de 461 metres d’altitud. Des d’on ens trobem, destaquem la torre mestra poligonal i les muralles que l’encerclen.

Aquesta fortificació forma part del Patrimoni de la Generalitat. És un dels deu millors castells de Catalunya i el millor de la comarca de l’Anoia.

Al llarg dels anys s’hi han portat a terme diverses obres de restauració que l’han convertit en una visita obligada per a qualsevol persona que vulgui conèixer la zona. La intervenció més important es va fer entre l’agost de 1992 i l’octubre de 1995. El 1997 l’Ajuntament, després del traspàs de la gestió per part de l’Administració catalana, va pavimentar el camí d’accés i hi va fer arribar l’aigua i la llum. Va ser pel juliol d’aquest mateix any quan la fortificació es va obrir al públic.

Consulteu en aquests enllaços sobre el castell la història, plànol i estances, horaris de visita i preus.

Val la pena visitar-lo. Després ja només restarà baixar a la Pobla de Claramunt tranquil·lament per una pista encimentada que ens ofereix diferents plafons didàctics sobre la flora, la fauna i els fòssils de l’entorn. Trobarem algunes dreceres, però no són gaire recomanables.

La Pobla de Claramunt

Entrarem al poble per Can Passol, i ens endinsarem al nucli antic: la plaça de les Tres Fonts i l’antic safareig municipal. Si continuem pel carrer Major, podrem visitar l’església de Santa Maria, temple d’estil neoclàssic. L’altar major està presidit per la talla romànica de la Mare de Déu de la Llet, patrona del poble, que data del segle XIII, procedent del castell i que va ser entronitzada el 1230. En aquest temple també s’hi pot contemplar la imatge del Sant Crist, d’estil gòtic, i els retaules del Roser i de Sant Sebastià.

Seguint el carrer Major, es troba la casa de cal Marí, en la qual es poden contemplar uns finestrals renaixentistes i que va ser la casa pairal de la família Coca, pagesos i paperers entre els segles XIII i XVIII. Més enllà, però a l’altra banda, un cop passada la plaça de l’Església, es poden observar en una façana uns magnífics esgrafiats, obra original dels artistes poblatans Antoni Sabaté i Aguilera i Joan Padró i Escudé.

Ara ja tan sols ens queda anar a l’estació del tren, situada a l’altra banda del riu Anoia, per donar per acabada la sortida.

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s