Horitzontals
- La ciutat santa. Nom de la segona lletra de l’alfabet.
- Població aragonesa. Acoloreixes amb els colors de l’iris.
- Noia que repeteix un curs. Indicatiu d’aparcament.
- Conjunció copulativa. Objecte al qual s’atribueix la virtut de preservar de determinats mals. Al revés, interjecció andalusa.
- Penetrar, impregnar. Petit corrent d’aigua.
- En anglès, vell. Espècie animal a la qual pertanyen les aranyes i els escorpins.
- Cloïa. Fa niu.
- Cosa bona. Vent. Al revés, extens.
- Acoloreixo amb els colors de l’iris. Vaixell. Nom de la tercera lletra de l’alfabet.
- Revers. Última lletra dels infinitius de la primera conjugació. Casa dels ocells. Símbol químic del sofre.
- Dones d’Estònia.
- Avantpassat de Jesús, segons les genealogies dels evangelis de Mateu i de Lluc. S’impacienta.
Verticals
- Les muralles es van enfonsar. Ens ha alliberat d’un malson.
- Població dels Països Baixos. Altiva.
- Jesuïta espanyol del segle XVI, autor d’un famós catecisme. Al revés, espai a l’entrada d’una església.
- Doctor de la llei islàmica. Òrgans de l’olfacte.
- Sensació que una persona experimenta quan esta tipa d’alguna cosa. Negació.
- Primera lletra de l’alfabet. Abreviatura de l’estat d’Illinois, als Estats Units d’Amèrica. Estrany. Riu del Centre d’Europa.
- Dirigien, encapçalaven. Primera lletra de l’alfabet.
- Qualificatiu que s’aplica a alguna cosa que excita l’impuls sexual. Nom de dona.
- Comte de Barcelona del segle X, conegut també com a Miró. Article personal masculí. Forma popular del nom Gertrudis.
- Persones que amb una vareta a la mà o amb altres mitjans, endevinen els corrents d’algües subterrànies. Faci servir.
- Xai. Zona celeste pel centre de la qual passa l’eclíptica i que comprèn els dotze signes, cases o constel·lacions que recorre el Sol en el seu curs anual aparent. Última lletra dels infinitius de la tercera conjugació.
- Treies la pols. Símbol químic del fluor.
Josep Lligadas
