Botellots / Empremta Co4

En els mitjans, s’ha anat evolucionat en les reflexions sobre els botellots. Primer s’ha culpabilitzat el joves, a les administracions i a les forces d’ordre públic. Després s’ha proposat que s’obrissin els locals nocturns de lleure, ja que això, suposadament, evitaria els botellots al carrer. A Madrid es van obrir tals locals i seguien les grans concentracions de joves als espais públics, bevent alcohol i ballant. És més barat gaudir de la festa així que no pas als locals tancats, que són un negoci que lucra a empresaris. Mes endavant s’ha fet una reflexió més profunda, fent notar la infiltració de delinqüents que realitzen actes vandàlics, i la influència de l’alcohol amb molta part dels joves. I finalment en una observació molt encertada que va més a l’arrel del problema, es parla d’una generació frustrada, que encadenen diverses crisis i que se’ls nega el treball, l’accés a un habitatge digne, i el lleure que ocasiona la necessària relació social, tot d’elements bàsics pel seu procés de desenvolupament.

Caldria anar encara més a fons. Els botellots venen de lluny, es produeixen ben bé des dels anys vuitanta del segle passat. Són un tipus de lleure de cap de setmana, de beure molt i barrejant diversos tipus d’alcohol i amb drogues, quan durant la setmana molts joves no estan acostumats ni a prendre una copa de vi. Potser la meva generació (soc nascut el 1950) vam tenir també la sort de trobar grups i persones que ens feien interessar per altres formes de divertir-nos, de relacionar-nos, de tenir un projecte de vida. Després han vingut les drogues, els còctels, les pastilles de disseny, que es distribuïen al carrer i en el locals de lleure nocturn. S’ha copiat un model de diversió més anglosaxó i nord-americà, que s’ha fet hegemònic de la mà de la nova etapa de globalització del capitalisme. Aquest sistema assassí de la vida i de la terra, destrueix consciències que poden ser perilloses pel seu esperit crític, i evita que els joves, creatius i àgils, el posin en qüestió.

Però, ¿per què molts joves troben, com a forma de gaudir, la beguda alcohòlica, i ingerir drogues? I la resposta és que hi ha molta alienació, molta insatisfacció i molta ràbia acumulada per no sentir-se valorats.

Per tant, cal un treball decent i una vivenda digna, cosa que no interessa a l’elit capitalista. I cal denunciar els negocis del lleure per a joves, que els escuren els butxaques, per tapar la presa de consciència sobre les seves insatisfaccions, per evitar les crítiques al sistema.

Si no es plantegen aquestes qüestions, de les quals tots en som responsables, seguiran havent-hi botellots i seguiran les administracions proposant més seguretat Amb més policia no s’arreglen aquests problemes. Ens encaminem vers una societat on cada cop més la coerció i l’autoritarisme avancen en detriment del consens, que és la dimensió més democràtica. A la policia se li demanen uns comportaments dels quals ella mateixa al final n’és víctima. ¿Com es pot sostenir una societat amb porres, tanques, controls, prohibicions i més normatives, si no es treballa el consens basat en les conviccions i en l’ètica del respecte, la cultura de la pau i el diàleg?

La crisi d’autoritat també influeix en tot plegat. En un país que hem estat quaranta anys en una dictadura, no és fàcil valorar l’autoritat en el bon sentit de la paraula, com a servei a la comunitat. Fa temps que molts pares i mares no saben com equilibrar l’afecte i el posar límits als fills (actitud bàsica de l’autoritat) i els protegeixen massa. Fa temps que les institucions, els polítics, els lideratges, les escoles, les universitats, al costat de bons testimonis, han ofert també referents negatius, i corruptes. Tot això construeix unes generacions amb pocs límits clars, amb pocs referents positius. Ara bé, criticar o culpabilitzar, com han fet alguns polítics, a altres polítics de posicions contràries, que per haver anat a una manifestació legítima i legal, es minva l’autoritat, és barrejar comportaments que no tenen res a veure. Una cosa és una posició política que es manifesta pacíficament i legítima i una altra un conjunt de pràctiques molt complexes del món juvenil.

Els joves estan en un procés bàsic de construcció de les identitats i per això és fonamental la comunicació i crear sentit de pertinença a través de participar de grups, associacions, i moviments. Així és com es poden canalitzar les ganes d’acció, en un projecte de vida humà i alliberat que ajudi a prendre consciència realista de la situació en què es troben i de la societat i conèixer alternatives personals i socials per implicar-s’hi. Així, no necessitarien tant omplir els seus buits amb les llàgrimes etíliques. Així es faria un bé a ells mateixos, als altres i a la societat. Única forma de fer camí de felicitat i de vida autèntica.

Ara bé: per a tot cal un esperit, un sentit, unes conviccions, un motor de vida. Les grans savieses de la humanitat, les grans tradicions religioses i espiritualitats i cosmovisions humanistes poden aportar-lo. Al capitalisme no li interessa que siguin conegudes, ja que són crítiques a l’individualisme, al tecnocratisme, i al materialisme possessiu innats en el sistema que ens vol dominar.

És urgent un moviment de joves interreligiós i interconviccional que, protagonitzat per ells, es fonamenti en l’ètica i espiritualitat comunes d’aquestes tradicions religioses, espirituals i humanistes (en diàleg entre elles) a les quals s’hi ajunti i empelti l’ecologisme, el pacifisme i el feminisme. Justícia i Pau està promovent un moviment d’aquest estil en la proposta Co4 (Consciència, Constància, Coherència, i Compromís) –contra el Co2, Co 4– amb un fort component ecològic, feminista i pacifista. I aquí en aquestes pàgines teniu alguns exemples concrets d’aquest projecte que es va realitzant.

Quim Cervera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s