Estats d’ànim en temps de pandèmia

Des de primers de març d’enguany, la nostra vida ha anat passant per diferents estats d’ànim: por, respecte, angoixa, vergonya aliena, admiració, pena, indignació, desencís.

Quan es va anar anunciant l’arribada de la Covid-19 i es van començar a conèixer els seus efectes, vàrem tenir un sentiment de POR, davant d’un fenomen desconegut.

Foto: Francisco Leao. Pixabay
  • Vàrem anar aprenent a protegir-nos amb les mascaretes, el rentat de mans, el gel hidroalcohòlic, el confinament… i la por es va anant convertint en RESPECTE.
  • De tota manera, si teníem alguna persona propera infectada o hospitalitzada, aquest respecte ja es va anar convertint en ANGOIXA.
  • Amb les decisions contradictòries dels diferents governs, i les compareixences dels informadors uniformats i carregats de medalles, que moltes vegades ens semblaven absurdes i sense sentit, vàrem sentir VERGONYA ALIENA.
  • Cada vespre a les 20h quan sortíem als balcons a aplaudir els sanitaris i el personal dels serveis essencials que no van deixar de treballar per protegir-nos i cuidar-nos, sentíem ADMIRACIÓ.
  • Si algun familiar o amistat empitjorava o moria estant sol o sola en una UCI o en una residència, sense tenir la possibilitat de visitar-lo i agafar-li la mà, vàrem experimentar PENA.
  • A mesura que hem anat escoltant les dades que els diferents organismes ens anaven transmetent, hem anat experimentat INDIGNACIÓ. A qui hem de creure? Les dades no ens quadren i tenim dubtes de si les informacions que rebem són realment reals o ens diuen el que interessa políticament.
  • Com pot ser que no hi hagi diners per pagar els ERTO o per ajudar les petites i mitjanes empreses que han de tancar, o per a les famílies que s’han quedat sense ingressos, i en canvi es puguin pagar 1.300.000.000 d’euros a Caixa Bank, Santander i Bankia per l’estafa del Castor, o apujar un 6,9% la despesa de la casa reial corrupta fins al moll de l’os?
  • El DESENCÍS apareix en preguntar-nos: On són aquells equips, programes de rastrejaments i personal sanitari que havia de ser incorporat per suavitzar l’impacte de la Covid-19 i que ens havien promès perquè eren necessaris per afrontar la segona onada del virus?

Som només els ciutadans els qui hem de fer tots els esforços per frenar aquest virus? La majoria estem disposats a fer el que calgui, però potser també caldria que els governs (tots) fessin un acte de contrició per totes les retallades en sanitat, ensenyament i cultura que han anat fent els darrers anys i que ens han abocat a no estar preparats per a una emergència com aquesta.

Tant de bo que aquesta pandèmia, ens ensenyi a valorar les bones persones que tenim al nostre voltant, i també a aprendre a viure d’una forma diferent tot respectant la natura que és la nostra vida.

Rosa Prats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s