Primer em vaig posar contenta, després ja no
El 12 de març ens van dir que al dia següent no tornaríem a l’escola. Em vaig posar contenta, com tota la classe. Pensava que serien només un parell de setmanes, però van anar passant els dies i no tornàvem.
Em vaig començar a agobiar i vaig tenir algun dia de bajón, trobava a faltar les meves amigues, trobava a faltar una rutina diària. Però sort tenia de les videotrucades. Els meus pares em van deixar utilitzar el whatsapp i així vaig poder mantenir el contacte amb les amigues.
També vaig poder aprendre a centrar-me en els estudis, ja que tenia molt temps lliure. A partir d’aleshores he tret encara millors notes.
Cada matí em llevava, esmorzava i feia temps fins a connectar-me a les videotrucades de classe.
A casa teníem pocs dispositius perquè als meus pares no els havien donat els ordinadors per fer la feina i no donàvem l’abast. Això comportava que jo estigués més estressada, no era gaire fàcil lligar les videoconferències, els deures i el teletreball.
Una de les coses que va comportar que estigués trista va ser perdre’m la famosa graduació. Tots teníem moltes ganes d’assistir-hi i alguns fins i tot tenien el modelet preparat.
Ariadna Ginjaume Lligadas
Estudiant de primer d’ESO
