Educació i Covid (2)

Un inici de curs estressant

Aquest curs ha començat tan diferent com va acabar el passat. Molts dubtes i poques respostes segures.

Hem fet i refet el pla d’obertura del centre adaptant-lo a l’enèsima consigna enviada des del departament.

Els primers dies de curs han estat d’adaptació per part dels mestres, les famílies i l’alumnat.

Els mestres hem hagut de repensar la metodologia sense barrejar classes, sense sortir del grup bombolla, respectant la distància. I tot això sense perdre el treball cooperatiu i per projectes. Una adaptació molt difícil. El que més ens ha costat ha estat la distància física i portar la mascareta a totes hores. Moltes vegades ens expressem més amb un somriure i una gesticulació de la boca que amb paraules, i la mascareta ens ho impedeix.

Les famílies tenien una preocupació legítima sobre les mesures establertes. Això ens ha comportat fer un treball molt gran de pedagogia, d’explicar per què fem servir aquesta mesura i no aquesta altra, perquè hem desdoblat un grup i no un altre. Com diu l’expressió “tants caps, tants barrets”, hi ha qui opina que les mesures són massa severes o massa toves.

L’alumnat tenia moltes ganes de retrobar-se i no s’ha pogut abraçar, hi ha hagut disgustos pels grups desdoblats. Per sort, els infants, en general, tenen una gran capacitat d’adaptació. Quan reben unes consignes clares i se’ls explica bé el motiu, ho entenen i ho incorporen al seu dia a dia amb normalitat.

Hi ha hagut famílies en les quals han mort parents, o han perdut la feina o han treballat a tot drap amb el risc que comportava per a la salut de la resta de la família. Els nens i nenes necessitaven gestionar les diverses emocions que han anat tenint, així que hem preparat unes activitats d’educació emocional especials per tal de poder treballar el que han viscut durant aquests mesos.

A nivell personal ha estat un inici de curs estressant, ple d’incògnites, amb la sensació que tot fluctua, res no és definitiu ni clar. Sóc una persona una mica impacient, m’agrada tenir les coses clares i saber el terreny que trepitjo i la veritat és que ha estat tot el contrari. Així que he fet una cura de paciència i d’aprendre a viure el dia a dia.

Maria Puig
Mestra de Primària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s