Les celebracions de la fe en temps de confinament

Aquest mesos de confinament, moltes famílies i petits grups han realitzat a casa o en un local, mantenint els “protocols” assenyalats, pregàries i celebracions, per seguir compartint la fe. També s’han fet trobades, reunions i celebracions virtualment.

Hem preguntat a algunes persones de diverses tradicions cristianes: Què us han aportat aquest tipus de celebracions més o menys domèstiques i/o virtuals? En què us fan pensar? I vers quin un model nou de comunitats cristianes, us sembla que anem?

Aquestes han estat les respostes d’una comunitat cristiana ortodoxa i d’una comunitat cristiana evangèlica.

EvgeniT-Pixabay

Església Ortodoxa

Penso que no és la primera ni l’última vegada que la humanitat es troba abocada a situacions límit: persecucions, guerres, empresonaments, pandèmies… La tradició cristiana ens parla des de fa segles: en moments de perill la unió en la pregària i el compartir el dolor, ajudant-se els uns amb altres ha estat sempre present…

En aquest temps de confinament es reforça la necessitat de la trobada, de compartir en comú aquests moments. El sentit comunitari es propi del cristià, que sap entrar en la cambra del seu cor, en secret, i al mateix temps compartir la pregària amb els germans, allà on sigui i principalment en el temple de les esglésies, així com també en les cases que es converteixen en esglésies domèstiques.

Crec que no hi ha res de nou sota el sol. Les limitacions a què estem sotmesos a causa de la pandèmia és la circumstància, però la nostra referència està en Aquell que va dir: Jo sóc l’Alfa i l’Omega”.

Maria Rosa Ocaña

Església Evangèlica

Què ens han aportat aquestes celebracions?

Aquest temps és difícil, la nostra comunitat gaudeix molt de les trobades i d’estar junts. Les celebracions de la fe a casa estan bé i són necessàries, ja és habitual en temps normal però sempre sabem que ens retrobem per a fer la celebració comunitària. Així que ens hem hagut de reinventar i adaptar-nos a les tecnologies, a les quals, tot i no ser noves, no estàvem avesats. Aquestes trobades en petit grup ens aporten alegria, somriure, estones de reflexió i de pregària i de compartir. Però mai pot reemplaçar el fet d’estar junts.

En què ens fan pensar?

Ens fan pensar en tot el que perdem de no poder estar junts, en com ens trobem a faltar i com necessari és el poder estar junts per viure la fe. Els nostres cultes del diumenge es caracteritzen per la lliure participació de tothom i això és difícil de fer virtualment.

Vers un model nou de comunitats cristianes?

Segur que tot aquest temps obre un nou camí a les esglésies que donant prioritat sempre els seus cultes presencials no deixaran de banda la possibilitat de fer-ho virtualment per aquells que no ens poden acompanyar perquè estan malalts o estan lluny.

Noemí Cortés

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s