Molins de Rei, la Rierada, la Salut, el Papiol

Excursió que recorre el vessant de ponent del Parc de Collserola tot resseguint la riera de Vallvidrera, també coneguda com la Rierada. Dels 12 km de la riera, en recorrerem el curs mitjà entre Molins de Rei i les Cases de Castellví, en un tram on la riera va per un bosc de ribera força ben conservat, a estones ombrívol i exuberant, que ens farà pensar per uns instants que no som a la conurbació de Barcelona.

El camí que seguirem ens portarà a indrets sorprenents, com el Salt, punt on el corrent forma una petita cascada i un toll. Durant el recorregut visitarem l’ermita de la Salut, un dels més bells exemples de romànic de la serra.

Baixant cap al Papiol visitarem les Escletxes, un dels indrets segurament més sorprenents de la serra, on podrem passejar entre esquerdes naturals, algunes tan estretes que ens serà difícil de passar-hi.

Finalment donarem una volta pels voltants del castell, i del nucli antic del Papiol.

Dades tècniques

Sortida: estació de Molins de Rei (ADIF)
Arribada: estació del Papiol (ADIF)
Distància: 15,25 km
Desnivell acumulat: +/- 390 m
Època: tot l’any. Cal preveure a l’hivern la fira de la Candelera de Molins i també, a la tardor, el 2n diumenge de setembre quan es fa un aplec a l’ermita de la Salut.
Ruta: Estació de Molins de Rei – polígon industrial Riera del Molí – Can Rabella – Can Planes – el Salt – Can Castellví – collet de Batllivell – collet d’en Faura – la Salut – Puig Madrona – collet d’en Faura – les Escletxes – castell del Papiol – estació del Papiol.

Durant l’excursió trobarem els senders ben senyalats:

– PR C-171 Riera de Vallvidrera-La Mallol: Recorrerem part d’aquest sender entre Molins i les casetes de Castellví
– GR-96 Camí romeu Barcelona-Montserrat: El seguirem entre les Casetes de Castellví fins al coll de Batllivell i l’ermita de la Salut
– PR C-35 Carenejant Barcelona: Sender que seguirem entre el coll de Batllivell fins al Puig Madrona

Més informació: A Wikiloc, i també a l’Editorial Alpina: Collserola, parc natural, Escala 1:20.000. Any 2015-2016.

Itinerari

Molins de Rei

Sortim de l’estació i tirem a la dreta seguint els carrers Alfons II i carrer Major, que ens portaran a la plaça Catalunya, on hi ha la Casa de la Vila. Ara prenem el carrer de Francesc Samaranch, on comencem a trobar les marques blanques i grogues del PR C-171, sender que seguirem durant tota la Rierada fins a les Casetes de Castellví. Voregem les vies del tren fins a la zona industrial de la Riera del Molí. Aquí ens trobarem amb unes grans obres perquè s’hi pretén construir el Polígon Industrial Les Licorelles malgrat una forta oposició veïnal. Seguim la nova pista oberta amb la indicació de Can Rabella.

Can Rabella

Voregem el restaurant per la dreta i travessem la riera per un pont.

Can Rabella. Tot i les primeres referències al llinatge dels Rabella que s’esmenta en un document d’ofrena d’oli de l’any 1325, sembla que no és fins al s. XVII que el mas passa a mans d’aquesta família. El mas, en molt bon estat de conservació, es troba envoltat de camps de conreu i boscos. És de dues plantes amb teulada a dues aigües, i amb una marededeu de Montserrat a la façana. A la rodalia una gran bassa recull les aigües de la font de Can Rabella. Actualment és un restaurant.

La Rierada

El camí va per un bonic tram que travessa diverses vegades la riera de Vallvidrera entre canyissars. Més endavant caminem per un bosc d’alzines, roures i pollancres fins a una esplanada amb un oratori de l’any 1901 dedicat a Sant Venceslau situat a mà dreta del camí.

Oratori de Sant Venceslau

Segons explica J.M. Jordà al llibre Les Masies de Molins de Rei, Enric Llanés (propietari del mas) tornava en carro de l’estació de Molins de buscar les filles quan pel camí es van trobar enmig d’una potent tempesta amb llamps i trons que va fer caure un roure just després de passar-hi ells. En reconeixement a la intervenció divina que els havia protegit de la tempesta, féu aixecar l’oratori en advocació de Sant Venceslau, sant advocat aquell 28 de setembre per l’Església catòlica. L’any 2012 es va restaurar amb el canvi de la ceràmica i la renovació del petit edifici de l’oratori.

La pista fa una ziga-zaga i en dos minuts (150m) arribarem a la masia de Can Planes. A l’extrem sud del pla podem visitar el bell aqüeducte de Can Planes en un entorn ombrívol i fresc. El canal conduïa l’aigua als camps més separats de la riera i, per tant, difícils de regar.

Can Planes

Anomenada anteriorment Mas Vallvidrera, aquesta masia destaca per un gran plàtan i una vella olivera a l’exterior, on també trobem una taula i uns seients de pedra al voltant d’una roda de molí. A la dreta del camí hi ha un edifici que possiblement era un molí. A tocar de la bassa que hi ha a la dreta del camí, en un nivell inferior i dins de propietat particular, es troba la font de Can Planes, que inclou dues basses i un safareig. D’aquestes basses en sortia l’aigua que alimentava el canal de Can Planes.

Un cop passat Can Planes, a la cruïlla vinent seguim per la pista de l’esquerra fins que trobem un nou trencall també a l’esquerra amb l’indicador El Papiol, però que ometem. Pocs metres més enllà prenem un sender que baixa a la riera i que ens pot dur a la part superior i inferior del Salt.

El Salt

Raconada exuberant i ombrívola on definitivament oblidarem que som a tocar de Barcelona.

Som en un d’aquells espais que per si sols justifiquen una excursió. La riera forma un petit salt gràcies a una resclosa artificial construïda al s. XIX que portava l’aigua de la riera per una canonada, que encara podem veure a un costat del saltant, fins al molí de Can Planes. Podem baixar a la petita bassa que forma el caient, on, a l’estiu, els més petits encara ara poden fer un bany. El Salt està envoltat de vegetació exuberant i ombrívola, amb plàtans, alzines i roures que aporten frescor a l’estiu.

Can Salat

De nou a la pista principal, anem a la dreta pel tram més interessant de la Rierada. Passem entre els camps de Can Salat (s. XV) on trobem caquiers. El camí de seguida es fa més estret, amb la riera a la nostra dreta. Val la pena aprofitar petits corriols que surten del camí i que s’acosten al curs de l’aigua per gaudir d’un dels millors boscos de ribera de Collserola, amb pollancres, àlbers, freixes i plàtans.

Urbanització. Ermita Mare de Deu del Roser

Arribem a l’asfalt de la Rierada, nucli de població de Molins de Rei. Girem a la dreta seguint les marques de pintura grogues i blanques fins que al cap de pocs minuts arribem a la cruïlla amb la carretera de la Rierada, on trobem l’ermita de la Mare de Déu del Roser.

La història d’aquesta església és curiosa. L’edifici va acollir un cafè fins que l’any 1943 s’hi va celebrar la primera missa. Gràcies a aportacions dels feligresos es va comprar la finca i l’any 1978 s’hi celebrava la benedicció de l’església.

Can Castellví

Va ser al voltant d’aquesta masia del s. XIII que va créixer el nucli de la Rierada. Des del s. XVI pertany a la família Castellví, els quals regenten actualment el concorregut restaurant amb granja de la masia. Més informació aquí.

Deixem el PR C-171 que anàvem seguint per a continuar ara pel GR-96 Camí romeu a Montserrat, sender de gran recorregut que uneix Barcelona i Montserrat i que ens portarà fins a l’ermita de la Salut. Passem per la part superior de Can Castellví a través d’una tanca unipersonal. El camí s’enfila fins al collet de Batllivell, a la carena de la Serra de Can Julià.

Collet de Batllivell (PR-35)

Cruïlla múltiple amb cinc opcions de camins on trobem el GR 96 i el PR C-35 que coincideixen fins a l’ermita de la Salut i que ara seguirem. És la segona pista de l’esquerra que va en un ascens suau en direcció a l’ermita de la Salut i el Papiol tal com ens informa el pal indicador que trobarem al costat. Caminem per un bosc mixt de pi blanc i alzines força ben conservat. Cap a llevant tenim bones vistes de la plana vallesana i de Can Monmany.

Al fons de la vall, a tocar de Valldoreix, podem veure el gran casalot de Can Monmany (Sant Cugat), una masia d’aspecte senyorial que remunta al s. XVI. Fins que l’any 1639 va ser adquirida per Francesc Monmany era coneguda com a Mas Brunet. L’actual aspecte es deu a una remodelació del s. XIX feta per Francesc Olivé i Monmany. En destaca la seva torre i l’edifici principal, amb teulada a quatre aigües. Actualment és de propietat pública i els camps estan dedicats al conreu ecològic.

Coll d’en Faura

Important cruïlla a pocs minuts de l’ermita de la Salut. De tornada anirem al Papiol per la pista de l’esquerra.

Ermita de la Salut

Al sud de l’ermita hi ha una extensa pineda amb una zona de lleure amb taules i bancs. El segon diumenge de setembre s’hi fa un concorregut aplec.

Som davant d’un dels millors exemples de romànic, coneguda fins al s. XVIII com a Santa Eulàlia de Madrona (s. XIV) i Sant Pere de Madrona (XVI). L’ermita de la Salut es troba dins del terme municipal del Papiol. El seu origen és visigòtic (s. IX) però va ser reformada i adaptada a l’estil romànic durant el s. XI. És d’una sola nau de volta de canó, amb arcs torals. La porta d’entrada, possiblement del s. XII, es troba a la façana de migdia. Més informació aquí.

Puig Madrona

Prenem el corriol que surt de la part posterior de l’ermita i que s’enfila per un espès alzinar. El camí desemboca en una pista, la seguim a l’esquerra fins al cim del Puig Madrona.

Aquest cim és l’extrem de la serralada de Collserola per la vesant del Llobregat. No és un mirador excepcional, tot i així tindrem bones vistes de la serra de Collserola vers el Puig d’Olorda així com de bona part de la vall del Llobregat.

Retornem al coll d’en Faura

Ara podem baixar a l’ermita de la Salut per on hem pujat o també podem continuar pel corriol que baixa per l’extrem contrari; passarem per un alzinar fins a un edifici a la dreta. Ara prenem la pista a la dreta i retrobarem el corriol per on havíem pujat. Hem fet un petit recorregut de pocs minuts per envoltar el Puig. Un cop a l’ermita, retornem fins al coll d’en Faura (atenció, no és la primera cruïlla amb l’indicador del Papiol) i prenem la pista direcció al Papiol, les Escletxes.

Les Escletxes

Un cop passada una bòbila, un sender a la dreta ens durà al paratge natural de les Escletxes.

Les escletxes es van formar quan un turó calcari d’origen escullós (s’hi poden trobar múltiples fòssils a les roques) es va anar fragmentant en blocs en desplaçar-se sobre el terreny argilós i plàstic on s’assenta. Podem caminar pels passadissos que formen aquestes fissures a la roca, algunes molt estretes. Totes tenen nom. La més visitada per la seva amplada és la Rambla, on també trobarem vies d’escalada de diverses dificultats. Tot i l’alt interès d’aquest fenomen, inclòs a l’Inventari Geològic de Catalunya i amb un valor patrimonial internacional, l’entorn es troba força degradat. L’espai no està condicionat ni senyalitzat, com malauradament passa sovint al nostre país, on el medi natural mai s’ha protegit ni conservat prou adequadament. De fet, l’espai ocupat per les escletxes era molt més ampli. Durant la dècada dels 40 i 50 del segle passat, aquest fenomen era reconegut i fins aquí s’hi acostaven geòlegs i espeleòlegs. Les pedreres, urbanitzacions i bòbiles van fer desaparèixer bona part de les escletxes. Més informació aquí.

Ara entrarem a la població pel carrer del Carme que passa pel costat del cementiri. A la font de Can Tintorer prenem el carrer Major fins a l’església de Santa Eulàlia i d’aquí, per un porxo, passem al mirador del Castell.

Castell de Papiol

El Castell s’alça a 135 m sobre un turó calcari d’origen escullós que li fa de fonament, com les roques de les Escletxes. El primer document que parla del castell es remunta al 18 de gener de 1115 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va infeudar als vassalls i germans Arnau Pere i Bernat Pere perquè es fessin càrrec del “castro quod vocant Papiol”. De dalt del turó el castell domina la vall del Llobregat i l’estratègica entrada a Barcelona venint des del Penedès i el Vallès. El castell és de propietat privada. Aquí podeu fer-ne una visita guiada virtual.

Un cop visitat el castell anem baixant pels carrers Barcelona, Joan Maragall, Mn. Jacint Verdaguer i Sant Antoni, i pel pas inferior de l’AP7 arribem a l’estació on acabem el recorregut.

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s