El 23 de març d’aquest 2020 va morir Mn. Martí Canal

Cap a mitjans de març, remenant carpetes, vaig trobar una carta de Mn. Martí Canal, del 9 de maig de 1977, responent a una de meva que li havia enviat des de Montréuil (perifèria est de París) el 10 de març del 1977, quan jo estava estudiant Ciències Socials a París. Un carta afable, humana, plena d’humils i bons i encertats consells, que reflectien tal com era ell.

Vaig fotocopiar la carta i aquest passat 20 de març (aproximadament 43 anys després de la primera carta) la hi vaig enviar la seva carta amb una meva actual d’agraïment. La vaig adreçar al mateix remitent (sense saber si la rebria, si era viu, o si vivia encara allà). I el 8 de juny rebo una trucada de la família, que m’assabenta que el 23 de març va morir i no va poder llegir la carta ja que amb el confinament no la van poder recollir fins el 5 de juny. Va morir d’un infart i estava amb el cap clar i hagués pogut llegir la carta seva fotocopiada i la meva actual. No va poder ser. Coincidències de la vida. Si no hi hagués hagut el confinament o jo l’hagués enviat uns mesos abans, l’hagués llegit.

Mn. Martí Canal fou, en els meus tres primers anys de Seminari (del 1967 al 1970), el seu director espiritual. Un home profund, que ens donava unes xerrades i recessos, amb uns apunts escrits a màquina llarguíssims, amb molta reflexió acumulada. Un home que tenia una cara com compungida, mirant al seu interior, pensativa, i una altra de molt bon humor. Recordo que un cop al Seminari ens va representar un acudit amb el qual vam esclatar de riure.

Per molts de nosaltres, joves seminaristes, va ser un respir alliberador de culpabilitzacions, de morals rígides, d’obertura d’esperit, de llibertat, de fer-nos pensar… del qual li estem molts agraïts.

Jo, d’infant, coneixia a Mn. Martí Canal, perquè els seus germans eren molt actius en el Centre Parroquial de Betlem i eren amics dels meus pares. Havien fet teatre junts. Jo havia seguit els passos de dansa del ball de dimonis dels Pastorets, dirigit pel seu germà petit que tocava el piano. La meva família havíem anat a veure’l quan era rector del Bruch en una excursió de la parròquia de Betlem.

Aproximadament el 1975, es va casar i va tenir quatre fills. Es sentia profundament capellà i seguia la litúrgia de les hores cada dia. Ell esperava que el Vaticà deixés continuar exercint el ministeri als capellans casats. No ha arribat a temps.

Havia nascut el 1920, i estava a punt de celebrar els 100 anys. No han pogut fer-li un comiat. La celebració que es realitzarà més endavant mereix un agraïment, un reconeixement d’una persona humil, lliure, honesta, senzilla, alliberadora i profundament evangèlica.

Quim Cervera

Un pensament sobre “El 23 de març d’aquest 2020 va morir Mn. Martí Canal

  1. Recordar, fer homenatge, a les persones que hem conegut i ens han ajudat en la nostra vida o a la dels altres, és just i necessari, per no perdre l’agraïment tant humà que mai hauriem d’oblidar. Servo bon record de Martí Canal. Gràcies Quim.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s