10 micro propostes d’estiu 2020: minimalisme vital

Com potser recordareu, quan faig micro-propostes d’estiu a L’Agulla no acostumo a parlar de viatges a les Seychelles ni a la República Dominicana. Entre d’altres coses, perquè ara mateix no sabria on són, perquè tampoc m’interessa gaire i perquè amb L’Agulla, òbviament, no hi casaria ni amb cola. Però alhora, perquè la meva mirada va cap a d’altres vivències que m’agrada compartir, que tenen més a veure amb la proximitat i amb la persona.

Els darrers temps, l’únic viatge que he emprés té a veure amb el minimalisme, però no només a la llar i l’armari (estil Marie Kondo a la meva manera…), sinó també un minimalisme de vida i de viatge a l’interior. I en això, per si a algú li poden ser útils, basaré les meves micropropostes d’enguany. Dir d’entrada que jo no sóc ningú per anar donant consells… de fet, miro d’evitar-ho. Però sí que vull compartir aquests pensaments amb vosaltres. Si alguna d’aquestes propostes us aporta alguna cosa en positiu, seré molt feliç!

1. Minimalisme

Començo per les coses materials perquè costa canviar el xip. Estem acostumats a guardar, a acumular, a tenir moltes coses que ens ocupen espai, temps i energies… quan en realitat poca falta ens fan. Molts vivim en espais petits, potser amb lloguers amb data de caducitat, o amb certa inestabilitat vital… i tot plegat obliga a plantejar-te què és el que realment vols, què et cal i què no és imprescindible ni necessites. No cal tenir una gran casa per anar acumulant, li pot passar a tothom. Va bé un dia aturar-se, començar a revisar i començar a buidar. La Marie Kondo parla de quedar-te amb “les coses que et fan feliç”, encara que això és una mica abstracte… Simplement, podem aprendre que “menys és més” i buidar. Hi sortiràs guanyant tant si tens poc com molt espai. Això és compatible amb guardar les tasses de cafè de la teva àvia pel seu valor sentimental i perquè són meravelloses, les fotos importants, els llibres que estimes… però triant molt bé el que realment valores i vols amb tu… i el que ja ha fet la seva funció i te’n pots desfer. I si buidem aquest estiu? (si al confinament vas fer la primera fase… ara fes la segona).

2. Les relacions

 

Buidar no és només anar a la deixalleria a llençar coses, regalar roba i llibres als amics o vendre al wallapop. Hi ha un buidatge molt més profund i que té a veure amb les relacions. Discernir a la teva vida una qüestió essencial (i no parlo només de relacions de parella, que també). Qui m’importa de veritat i em preocupa? A qui importo de veritat i li preocupo? I totes dues condicions, en quantes persones amigues i familiars es donen? Perquè de vegades és fàcil caure en pidolar afecte i estimació, esperar que comptin amb tu persones que no ho fan de forma espontània… i cometem un gran error. Per tant, va bé acceptar si hi ha algú a qui importem poc, per molt que nosaltres apreciem aquella persona… O a l’inversa, acceptar que una persona que tenia un sentit per a la nostra vida, ara, per les circumstàncies que siguin, ja no el té. I si no sabem destriar, és fàcil: preguntem-nos amb qui ens sentim bé, amb qui podem riure a cor què vols o plorar amb la mateixa confiança, amb qui la conversa és mútuament enriquidora, qui hi era quan estàvem malament…? I, malgrat ens dolgui inicialment, buidar-nos d’aquelles relacions que ja no tenen cap sentit és el més sensat.

3. Temps

Si ens buidem de coses materials i relacions supèrflues… ens caldrà reiniciar-nos, com els ordinadors. Haurem alliberat espai exterior i interior… i amb el disc dur com nou haurem guanyat temps i energia. Temps per als qui de veritat ens importen… i temps per a nosaltres. Fem-lo servir! Truquem als qui estimem, fem plans de quedar, prioritzem per damunt de tot les trobades ara que es pot (potser aviat tornarem a estar confinats!). I no anem enlloc per quedar bé ni per compromís.

4. Nosaltres, el jo

Atenció! Aquest sovint és el gran oblidat. O no? Quant de temps ens dediquem a nosaltres? Som capaços de reservar-nos temps per estar amb nosaltres mateixos, per escoltar-nos, per cuidar-nos, per fer exercici, per fer el que a nosaltres ens ve de gust… o per no fer res. També de vegades la vida comporta cuidar algú, i ho fem amb tot el cor. Però com diuen les infermeres dels hospitals… “cuidem el cuidador!” I si ets cuidador o cuidadora… no esperis a que ningú et cuidi especialment: comença tu! I tindràs tota l’energia que et cal.

5. Enfocar-nos al nostre interior

Per això no cal ser creient, tot i que crec pot ser un avantatge per algunes persones. El silenci, la meditació, viatjar cap endins… Proposar-nos-ho cada dia i sense excepció. Aquesta societat cada com més laica pel desengany amb les religions està fent un gir cada cop més profund en aquest sentit.

6. Com em sento bé?

Sovint estem massa condicionats pel que opinen els altres. I és cert que hi ha persones que tenen una extraordinària habilitat per estar super pendents de la vida i del que fan i desfan els altres… sovint per criticar, naturalment. Primer: no els ho tinguem en compte perquè va amb la seva naturalesa, però apliquem el punt 2 i després… fem allò que nosaltres ens faci sentir bé a la nostra vida, sigui el que sigui, el que sigui coherent amb nosaltres… sense pensar el “què diran”. Això ens pot donar ales!

7. Minimalisme i informació

Us ho diu una periodista, i no vaig contra l’ofici. L’excés d’informació és desinformació. A més, va contra la nostra pròpia salut i ens pot acabar repercutint. Per viure cal estar informats del que passa, però sobre-informar-nos ens pot acabar intoxicant. Mirem d’informar-nos de fonts fiables (compte amb els reenviaments de whatsapp!) però tampoc combreguem amb rodes de molí amb tot el que diuen les “fonts oficials” perquè aquestes també responen a interessos o simplement es poden equivocar, que tots som humans. Us poso només un exemple de fonts oficials: recordeu quan la mascareta no servia per res… i ara és obligatòria? Pensem-hi en tot això.

8. Minimalisme digital

L’excés d’atenció i presència a diverses xarxes socials, l’excés de grups de whatsapp al mòbil, l’ordinador saturat de documents i fotografies que ja no ens aporten res… és també saturació. Tot plegat ens roba temps, molt de temps, i molta energia. Per tant, triem. I no pensem en que podem quedar malament si sortim d’un grup de whatsapp: si ens cansem i no ens aporta res… adéu.

9. Més natura

És el millor pel que podem apostar, acostar-nos a la natura. No cal que ens ho digui un metge ni un filòsof… ni una periodista, és clar. Nosaltres ho podem comprovar: quan estem en contacte amb la natura ens sentim molt millor.

10. Més afectuosos, atents envers l’altre i agraïts

Això suposa una energia meravellosa. “L’altre” no cal que sigui un amic o familiar, pot ser una persona que ens atén a la botiga, un company de feina, un treballador de qualsevol servei, un recepcionista… tots som persones, i somriure i ser educats, no només és gratis, sinó que és contagiós i ens retorna en positiu. Visca dir bon dia, ser empàtics, ser amables! I si ens trobem algun sabatot… prenem-nos-ho amb una rialla, ell s’ho perd. Alhora, viure amb agraïment i ser conscients de les coses bones ens fa créixer i ens aporta felicitat!

Bé, segur que se us acudeixen més coses. I si les escriviu i ens les envieu? Per cert, gràcies per llegir L’Agulla. Fer-la també ens fa feliços. I tant de bo, alguna de les coses que he compartit us hagi agradat de llegir.

Bon estiu i una gran abraçada virtual.

Maria-Josep Hernàndez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s