En Pere i en Vadó, empresaris

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta entrevista. Servidora, segurament com molts de vosaltres, ha crescut i s’ha format en militàncies diverses esquerranes. Amb vocació social, moltes persones de la meva generació hem optat, si hem pogut, per professions de caire social o de serveis a les persones sovint dins de les administracions públiques, hem militat en sindicats i associacions esquerranoses i probablement formem part d’una Església de sensibilitat obrera o fins i tot obrerista. En el nostre ambient, el món de l’empresa i fins i tot el del comerç està desprestigiat. Perquè ens identifiquem més amb els treballadors que no pas amb els propietaris, perquè difícilment hi dialoguem mai, perquè la nostra experiència propera camina per altres camins. I, cal reconèixer-ho, perquè segurament tenim un munt de prejudicis que costa desmuntar, sobretot quan posem dins del mateix sac les grans corporacions i les petites i mitjanes empreses. Tot plegat no sense contradiccions: perquè ens sentim obrers, però sovint les nostres condicions de treball son ben lluny de les que pateix avui el precariat. I perquè no és el mateix viure de l’economia especulativa que fer un servei necessari a la societat i crear i mantenir llocs de treball.

En Pere Mateu i en Vadó Cantó formen part d’una colla amb la qual ens trobem per sopar un parell de cops l’any. Entre les batalletes que tots expliquem, en Pere i en Vadó destaquen per contrast respecte a la resta: en Pere es passa la vida amunt i avall, viatjant per feina, i sol explicar anècdotes sucoses del seu fer d’empresari arreu del món. En Vadó és molt més discret. Però les seves intervencions complementen les d’en Pere. I a mi se m’obren uns ulls com a plats: fan una feina que requereix constància, iniciativa, creativitat, capacitat de relació i un timó ferm en una època gasosa i en un context de canvi constant, una feina de la qual depèn la vida de molta gent, directament o indirectament.

Perquè me’n facin cinc cèntims i per veure com ho viuen, he quedat amb ells a Granollers, tot dinant (paga en Pere!), just la setmana abans del confinament.

En Vadó s’hi posa amb entusiasme: En primer lloc voldria dir em fa molta il·lusió aquesta trobada, perquè jo en el món d’empresa estic acostumat a parlar de xifres, d’economia, de problemes, de dificultats, de càrrecs… Però no des d’aquesta perspectiva més àmplia. També em trobo que la major part dels meus amics son mestres, treballadors socials, però entre la gent que estigui en el món de l’empresa, hi tinc pocs amics. Es veritat que es valora menys i et fa sentir una mica solidari, n’hi ha d’altres que estan com jo.

Pere: A mi també em fa gràcia parlar-ne, tot i que he de reconèixer que la situació de tots dos és força diferent. Mentre que en Vadó és gerent d’una empresa familiar, on es juga cada dia els seus diners, jo en canvi soc tan sols un directiu, encara que tinc una petita participació en accions de l’empresa.

Com heu arribat a fer aquesta feina?

Vadó: Jo vaig fer estudis d’administració i de gestió i vaig començar a treballar en el departament d’exportacions d’una empresa tèxtil de Mataró, que es deia Moltfort’s, que feien mitjons. Hi vaig aprendre molt: sobretot a prendre consciència que si mai tenia un càrrec directiu en una empresa no actuaria amb la prepotència i la manca de respecte envers els treballadors d’aquella empresa, que va acabar plegant.

Quan vaig començar a sortir amb la Carme, la que seria la meva dona, el meu sogre em va oferir d’entrar a la seva empresa com a administratiu. És una fàbrica de sabons –“La Oca”– que fa cent trenta anys que funciona a Mataró. L’avi de la Carme, que treballava a la fàbrica, va acabar comprant-ne una part fa molts anys. Jo vaig començar com a soldat ras, introduint dades a l’ordinador, passant factures, i vaig estar obert a fer totes les feines que es presentaven a la fàbrica, en el criteri que cal conèixer a fons el funcionament de l’empresa, des de tots els angles. Amb el temps, i com que ni la Carme ni cap dels seus germans, tenien previst dedicar-s’hi, he acabat fent de gerent. Crec que aquesta experiència adquirida és fonamental per estar a la direcció de la fàbrica.

L’empresa fa tot el procés de fabricació de sabons?

Sí. Va començar fent pastilles de sabó per rentar la roba, i ara continua en aquesta línia. Amb detergents en pols i líquids. Sempre ha estat a Mataró i sempre ha mantingut la voluntat de ser una empresa arrelada a Mataró i de mantenir un volum que ens evités endeutar-nos per damunt de les nostres possibilitats. Ara hi treballem una trentena de persones. Fem la fabricació, l’envasat, la imatge i la distribució. Potser som més coneguts a Xile, al Perú, a les Antilles o a la Xina que a Catalunya, perquè fem molta exportació.

Pere?

Treballo en una empresa que es diu Euroquímica Paints, nascuda el 1962 per

iniciativa de dues persones, una de les quals va viure què significava fer de docent en plena dictadura i va decidir canviar d’activitat. L’empresa, que fabrica pintures, va començar a Mataró. L’any 1974, els seus fundadors, en edat de jubilar-se, van fer un pas molt novedós i social: van donar l’empresa al conjunt dels seus 22 treballadors, que es van convertir en accionistes, d’acord amb les diferents responsabilitats i capacitats de cadascun. L’empresa es va traslladar a Dosrius i des d’allà va anar agafant volada. Actualment té seus a França, Mèxic, Marroc i una Joint Venture a la Xina.

Celebrant la comercialització dels productes d’Euroquímica a la Xina

Jo hi vaig entrar molt jove, quan estudiava química, fent d’auxiliar de control de qualitat. I durant molts anys vaig estar treballant i estudiant. Amb el temps em vaig decantar per formar-me més en el camp empresarial que en de la química, encara que reconec que el que més m’agrada és fer de comercial. Només entrar ja em vaig sentir molt ben acollit i ja em van fer sentir que formava part de l’empresa i que si perseverava podria convertir-me en accionista. I així ho vaig fer. Durant gairebé 30 anys he dedicat totes les pagues extraordinàries a comprar accions. Ara, amb un quatre per cent d’accions crec que soc el principal accionista treballador.

Vaig estar fora de la companyia un parell d’anys, quan hi va haver una forta crisi, i quan em van oferir la direcció general hi vaig tornar. Hem passat moments de tot i no hem crescut pas sempre, perquè a Espanya hi ha hagut històricament un nombre molt gran d’empreses en el sector de la pintura. La cosa ve de quan moltes empreses holandeses i alemanyes van decidir traslladar la seva producció al nostre país, per la toxicitat de l’activitat de producció. Això ha anat generant que molts dels tècnics i directius d’aquestes empreses s’han anat establint pel seu compte. En el moment fort de la crisi van acabar tancant 160 empreses del sector. Hem hagut de passar de donar feina a 112 persones, a donar-ne a 45, tots ells socis. Però ara comptem amb una empresa sanejada que funciona. Si no guanyes diners no pots conservar els llocs de treball i no assegures la supervivència.

Us sentiu valorats en la vostra feina per part de tothom, els treballadors de l’empresa, de la família, de la gent que us envolta?

Vadó: Farà 15 dies nosaltres vam fer una mica d’enquesta entre els treballadors i els resultat han estat força satisfactoris. Un cop l’any reuneixo els treballadors, els explico com va l’empresa i com estem econòmicament, perquè crec que hi tenen dret i perquè sempre hi ha qui pensa que ens fem d’or i la manera de sortir al pas d’aquestes percepcions és donar un mínim d’informació. Enguany, a més a més d’això, vam fer una enquesta, que va dirigir una persona de fora, per conèixer com se sentien i recollir les seves propostes. De fet, i a diferència d’èpoques passades, actualment hi ha bon ambient i la gent s’hi sent implicada. Algunes persones han demanat de parlar amb mi i jo intento escoltar-los en allò que puc. Soc conscient que fem treballar la gent amb un punt d’estrès, però això és imprescindible si volem tirar endavant en un moment tan competitiu.

Pere: Quan tens més personal del que pots tenir, o ho arregles, o estàs mort, perquè et vas allunyant del teu avantatge dins del mercat i la situació es fa insostenible.

Treballeu en equip?

Vadó Cantó amb el seu sogre, Antoni Codina

 

Vadó: Sí. L’equip pròpiament directiu és molt limitat. El pare de la Carme és l’accionista majoritari, s’ha jubilat i ve de tant en tant. En un moment determinat ens vam plantejat amb la Carme, que és farmacèutica i coneix bé la indústria química, si era convenient que tots dos ens dediquéssim totalment a la fàbrica i ens va semblar que no. Ella, per tant, continua fent classes a una escola totes les tardes, i jo m’hi dedico plenament. Tenim la sort d’entendre’ns molt bé. Cal dir que a banda de la Carme, compto amb un equip de confiança que ens hem anat fent junts i amb el qual treballo molt de gust. Aquest fer equip ha estat una cocció lenta, d’anar canviant l’estil de funcionament de l’empresa, que fa anys tenia alguns vicis, per acabar formant un equip força jove i motivat.

Pere: Jo he de dir que si he tingut algun encert ha estat constituir un equip molt bo i cohesionat. Durant un temps ens hem obligat a dinar junt tots quatre: direcció tècnica, financera, industrial i general.

Som capaços també de complementar dedicacions com la meva, que no em permeten comprometre’m a gaires coses més que a treballar, amb una mentalitat que considera que les persones tenim també dret al lleure, a estar amb la família i a ser actius en molts altres àmbits de la societat. Jo sempre els dic que jo treballo moltes hores, però que espero i agraeixo que a l’escola dels meus fills hi hagi una AMPA que funcioni o que algú s’ocupi de dinamitzar els seus equips esportius.

Se us veu contents de la feina.

Vadó: Si més no quan en parlem. Hi ha dies de tot. Però si més o menys l’esforç dona bons resultats, compensa. I entenc per bons resultats no només econòmics, sinó que la gent et saludi pel carrer.

Pere: Ara estic especialment content perquè, tot i ser una empresa relativament petita, anem trobant nínxols de mercat que tenen sentit i que ens permeten viure. Tenim tres línies: les pintures que fan protecció i conservació, les pintures industrials i les pintures per a l’automoció. Hem de ser àgils i trobar espais capdavanters en què les grans empreses no puguin competir. Tenim vocació de créixer. La part més estressant per part meva és simplement tractar de fer gran l’empresa.

Ecologia i ambient ¿com es viu en les indústries químiques tot el relacionat amb l’ecologia?

Pere: Hem fet avenços. Tenim vocació de fer pintures que millorin la qualitat de vida i la societat: pintures ecològiques… Hem patentat una marca relacionada amb salut, des de la tònica del zero contaminació: productes que insonoritzen, pintures que dissipen els residus estàtics que es generen als espais plens d’aparells electrònics; pintures que evitin reaccions al·lèrgiques i irritacions.

Vadó: Evidentment treballem el tema ambiental, perquè hi creiem i perquè forma part de la supervivència de l’empresa. Val a dir, però, que en el sector hi ha un cert postureig. Alguns productes porten l’etiqueta ecològica, però de fet tenen exactament la mateixa composició d’alguns que també fem nosaltres. L’etiqueta ecològica senzillament permet apujar considerablement els preus de venda.

Aquesta qüestió ens ha portat a prendre decisions des de l’ètica i la dignitat, perquè alguns productes que aquí estan molt restringits, poden utilitzar-se lliurement en els països on exportem. Vam decidir no fer-ho, encara que no guanyéssim tants diners. Alguns competidors nostres no tenen tants escrúpols.

Reconec que el procés mateix d’exportar ja és contaminant. Jo preferiria evitar-me de muntar tots aquests contenidors que van a Amèrica o a la Xina, que tenen un cost brutal, en diners i en energia. M’agradaria més vendre tota la producció a Mataró, però això ara no és possible. Un 20-25 % la dediquem a exportació i un 50 % la treballem en marques blanques. Això té l’avantatge que fas grans produccions amb una demanda assegurada, però la teva marca desapareix i el preu és molt ajustat. Potser en aquest restaurant estan rentant plats amb el nostre producte, però no ho sabrem mai.

Estem treballant també per utilitzar envasos reciclats. No només perquè respon a la nostra sensibilitat, també el mercat ens ho demana més.

Pere Mateu en el tancament d’un acord industrial amb una empresa alemanya.

Pere: Els accionistes et demanen rendiment, per la supervivència de l’empresa, però no tot és guanyar diners. Tenim vocació ecològica: si fem pintura anticorrosiva és perquè el ferro duri més anys; si fem un recobriment pel terra és perquè duri

més: una resina pot tenir quatre o cinc vegades més resistència que un formigó. Si et cau un bidó sobre el formigó et farà un forat d’un pam, si et cau sobre la resina, el cop aguantarà encara que la resina es faci malbé. Si parlem de protecció contra el foc, el que fem és salvar vides, perquè incrementem la resistència al foc durant 30, 60, 90 minuts i això és temps per evacuar. Tot és així. Els impermeabilitzants són perquè les façanes durin mes anys.

 

Dificultats?

Pere: Jo soc neoliberal d’educació. Potser en Vadó no combrega amb les meves idees. Penso que la societat i l’empresa es necessiten l’una a l’altra, però l’empresa està cridada a guanyar diners. A mi m’ajuda a frenar-me el meu tarannà confessional. Sempre m’han costat molt les relacions laborals, o donar resposta al dret dels accionistes a qüestionar les coses quan tenim assemblea. Hi pateixo. Tampoc no crec gens en els sindicats, que crec que responen a un model obsolet. Tot i que, per exemple, jo vaig decidir que mai no cobraria més de cinc vegades més que el que cobra menys de l’empresa. I com es fa això? Apujant-li a ell el sou. De fet Euroquímica ha estat posada a l’escola Esade com a exemple d’empresa social. Els nostres treballadors de vegades rondinen, però cobren per damunt de la mitjana, tenen veu i vot i poden parlar amb mi sempre que volen. Sovint hem de contractar gent a través d’ETT per fer determinades feines. I alguna vegada m’he trobat amb treballadors que directament ens robaven.

Vadó: Nosaltres tampoc no hem tingut gaire activitat sindical. La gent sol sentir-se valorada. Quant a les dificultats, només per parlar de la pressió dels grans grups necessitaríem 10 dinars d’aquests. El mercat és cruel i brutalment competitiu. Som una empresa mitjaneta i deu n’hi do el que ens movem i el que hem evolucionat. El nostre client més gran fa més de 10 anys que no ens permet apujar preus, quan els nostres proveïdors s’han anat apujant. Les importacions i exportacions també són complicades i tu tens recursos limitats. D’altra banda no és només la competència que pot ser enorme, sinó que els proveïdors s’han anat fusionant i actuen com un monopoli.

Els vostres fills com ho veuen?

Pere: S’emmirallen en d’altres models. Fugiran d’hipoteques i de fixacions. El joves en general no volen gaire compromís ni amb la feina ni amb la parella. Un dels meus fills estudia administració d’empreses, l’altre, psicologia i la petita vol ser mestra.

Vadó: La nostra empresa és familiar i hi ha un problema de continuïtat, perquè cap dels meus fills va per aquest camí. Una filla és llevadora, l’altra treballadora social i el meu fill té una clara vocació de mestre. De fet tots ells han viscut que en el seu ambient l’empresa es veu com una cosa malèfica, com una mostra del capitalisme més ferotge. Si pleguéssim, però, a banda de deixar molta gent al carrer, molts dels nostres proveïdors també es veurien obligats a tancar.

Voldria parlar també de la corresponsabilitat social. Nosaltres treballem molt amb la Fundació Maresme, que és una associació per a persones amb discapacitat. Ens fan determinades feines de manipulació dels nostres productes. Segurament si ho féssim directament nosaltres ens sortiria més a compte, però valorem molt aquesta col·laboració i fins i tot hem contractat alguna persona que ens han enviat i que els treballadors també han acollit molt bé.

Pere: Per part nostra intentem sempre estar ben connectats i arrelats a la comarca del Maresme i cada any ajudem alguns projectes socials que necessiten dels nostres productes.

Mercè Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s