El Petit Príncep i Greta Thunberg

El Petit Príncep de Saint-Exupéry és l’eterna imatge universal de l’home emancipat, lliure de servituds. És una llumeneta que llu feble, titil·lant en la foscor, que t’interroga i et reclama quan estàs més enfeinat. És el sentit que irromp inesperadament en la consciència incommensurable de l’home. Si utilitzo el genèric “l’home” és perquè no em vull referir als individus, siguin homes o dones, nens o nenes, sinó a allò que ens unifica com espècie. Si faig la puntualització és per culpa de la gent gran obsessionada pel llenguatge. La gent gran sol estar molt ocupada escodrinyant les paraules per fer retrets. El Petit Príncep és un infant. Els seus ulls tenen la lluïssor de les veritats essencials. La seva veueta de nen escalfa com l’arena calenta d’una platja tropical i proclama en tromba, sense descans, les preguntes que els grans mai hem deixat de fer-nos i que mantenim en secret d’ençà que el continu i demolidor procés de desmitificació que és la vida va fixar un punt de no retorn per a la imaginació. Perduda la capacitat de sorpresa i de reiteració del qüestionament ad-infinitum, la gent gran hem acotat la dedicació, segurament com a estratègia de supervivència, a les coses importants.

Greta és l’infant en el qual les persones adultes projectem la consciència. És el Petit Príncep que interroga una i una altra vegada els perquès. És la veueta que ens recorda que a pesar de l’ocupats que estan sempre els grans, allà lluny en algun lloc de l’univers hi ha una flor en un planeta petit que potser serà devorada per un xai, i aquí hi ha un infant que plora per aquella flor. La petita Greta viatjant sense nau espacial, com el petit príncep aprofitant la migració d’unes aus salvatges, ha vingut a dir-nos que en la immensitat de l’univers hi ha un planeta i només un que importa. Un planeta que està en risc, no ofegat pel fum de les fàbriques sinó per l’oblit de la gent gran massa enfeinada amb els seus negocis per adonar-se que cal salvar aquelles flors, perquè per cada flor hi ha un infant que plora.

Salva Clarós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s