De Garraf a Sitges. Característiques i atractius de la proposta

Aquesta ruta discorre totalment pel GR 92, encara que els senyals estan mig esborrats pel pas del temps i la manca de manteniment. També trobarem senyals grocs de senders locals.

El seu atractiu consisteix, al meu entendre, en la varietat i diversitat de llocs i paisatges –com la vida mateixa–: camins pedregosos i àmplies pistes; senders enmig del bosc i urbanitzacions; vistes espectaculars i pedreres; una ermita idíl·lica, masies antigues amb torres de defensa i una fàbrica contaminant…

Fitxa de l’itinerari

Comarca: Garraf
Distància: 14,8 km
Desnivell acumulat: 534m
Dificultat: mitjana
Altitud: 286 m
Època: tot l’any
Com arribar-hi: tren de rodalia, línia R2, baixar a l’estació de Garraf. Horaris en aquest enllaç. Circulen aproximadament cada mitja hora; però, alerta, no tots paren a l’estació de Garraf.
Més informació: La ruta es pot consultar aquí. També al mapa de l’Alpina, escala 1:25.000 Massís de Garraf.

La ruta

Iniciem el recorregut a l’estació de ferrocarril de Garraf.

Garraf
Era un antic poble de pescadors que va esdevenir lloc d’estiueig dels barcelonins; té una platja freqüentada, on s’han filmat diversos anuncis de televisió. Forma una petita cala amb casetes pintoresques que contrasten amb el rocallós massís del Garraf.

El 1902 s’hi va construir un port per poder transportar la pedra provinent de la Falconera cap a les obres del port de la Ciutat Comtal. Malmès pels temporals i la sorra, als anys cinquanta fou reconstruït com a petit port esportiu.

Del passat medieval de la població, en resten els vestigis del castell, dalt d’un tossal, i una torre de defensa del segle XV. Aquesta torre i una casa annexa van ser convertides per l’arquitecte Francesc Berenguer, deixeble d’Antoni Gaudí, en el Celler de Garraf, propietat del primer comte de Güell.

Sortim de l’estació per la plaça i l’avinguda de l’estació; pel pas subterrani travessem la carretera C-31. A partir d’aquí seguim les marques en vermell i blanc del GR-92 pel camí del Castellet.

El camí s’enfila decididament fent ziga-zagues enmig del bosc, predominant unes vistes esplèndides del litoral que a voltes es contraposen amb la imatge més desplaent d’alguna pedrera. És el camí vell de Garraf. Quan passem a la vora del pou de la Mota i el safareig adjunt, ja entreveiem una mica més amunt Can Lluçà.

Can Lluçà

Es tracta d’un edifici de tipologia popular, habitat. Consta de planta baixa i un pis. Té una coberta amb teulada a dues vessants. Les cantonades tenen reforços de pedra. La porta d’entrada és amb muntants de pedra i arc de maó vist. Murs i escales interessants, construïts de “pedra en sec”, és a dir, sense morter.

A partir d’ara continuem per la pista de l’esquerra i baixem a l’altiplà de Campdàsens (del llatí, campus asinorum).

Campdàsens

La plana de Campdàsens, al terme municipal de Sitges, és una gran dolina que ha estat habitada des del temps dels ibers. Les troballes de dues sitges amb restes de terrissa d’aquella època en són testimoni. Actualment els camps es destinen al conreu de la vinya. Consta de diverses edificacions habitades.

La torre de Campdàsens està situada al costat de diverses cases i una església. Té una planta gairebé quadrada d’uns 6 metres cada costat amb teulada a dues vessants. No està adossada a cap construcció. Té una alçada de més de 10 metres. És una construcció de datació difícil, sembla construïda a partir del segle XIII.

A Campdàsens no queden restes de l’antiga capella del segle XIV, dedicada al Sant Crist. L’església actual fou construïda el 1853 gràcies al propietari de la terra, Francesc Robert i Batlle, pare del Dr. Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona l’any 1899, que encapçalà el “tancament de caixes” contra Hisenda del govern espanyol.

Al costat de Ca n’Amell, una casa dels segles XV-XVI, al mateix altiplà, hi ha una torre de planta circular d’uns 8 metres d’alçada i uns 4 metres de diàmetre amb murs de 80 cm de gruix. Situada a uns metres de terra hi ha la porta de l’edifici. Els experts no la consideren anterior al segle XIII.

Deixem Campdàsens i baixem per pista asfaltada a la cimentera de Vallcarca. Aquesta és la part menys agraciada de la ruta, tant per les vistes com per la seva història.

Vallcarca

Vallcarca fou antigament un petit nucli de treballadors de la fàbrica de ciment Fradera (1903) i de les pedreres veïnes.

El port fou construït l’any 1913 per donar sortida als materials de la fàbrica de ciment. EIs vaixells mercants que ancoraven al port portaven ciment a les Illes Balears i també a molts llocs de la costa de la Península. En alguns viatges de tornada portaven carbó de les mines propietat dels mateixos Fradera a La Pola Llaviana. Amb el ciment de Vallcarca es van construir els embassaments de Susqueda i de Sau, i molts edificis de la Universitat de Barcelona. El port de Vallcarca va ser especialment actiu durant l’ampliació del port de Barcelona. 12 milions de tones de pedres del massís del Garraf s’han fet servir per als projectes d’ampliació.

L’any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco van bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca.

A Vallcarca hi vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l’estació de RENFE, que era llavors l’únic mitjà de comunicació dels treballadors i les seves famílies. El problema era la pols que infestava la zona, causa de malalties, i que ho cobria tot amb una capa blanquinosa.

A la segona meitat del segle XX molts joves de la colònia de treballadors de Vallcarca van negar-se a treballar en les condicions de semiesclavatge i contaminació que havien acceptat les generacions precedents. Abandonant el domicili patern, propietat de la fàbrica, els joves s’havien d’amagar per anar a treballar a Sitges.

L’estació del tren es va tancar definitivament l’any 1994 i les antigues residències dels treballadors estan abandonades. Això dóna al lloc un aspecte fantasmagòric, sobretot a la nit.

Després de rodejar la fàbrica de ciment inactiva, es veu un petit grup de cases, les vivendes abandonades. Les envoltem i continuem el camí fins que a la dreta, a banda de muntanya un altre sender s’enlaira bosc amunt: és el que porta a l’ermita de la Trinitat. Després d’uns 20 minuts de caminar s’hi arriba: és una antiga capella marinera que constitueix un excel·lent mirador sobre la costa del Garraf.

Ermita de la Trinitat

Oberta el quart diumenge de cada mes. Telèfon de contacte, 626 992 393.

Conjunt d’edificis tots pintats de blanc. S’arriba a la part més alta on hi ha la casa de l’ermità i una entrada al cor de l’ermita. Baixant per unes escales es troba la font del Remei i l’entrada principal de l’ermita, amb façana feta a base de la pedra aspra de la zona. D’aquí surt un petit passeig fins al mirador, des d’on es poden descobrir diferents trams de costa, des de la plana del delta del Llobregat fins al massís dels Ports, en dies molt clars.

L’ermita ha sofert moltes modificacions; una de les més destacades fou l’arrebossat amb pedra de la façana de l’ermita feta el 1910. El lloc fou habitat per ermitans des del segle XIV. Tradicionalment s’hi tocaven les campanes avisant del mal temps i de la presència de pirates.

Una vegada hem gaudit del lloc, seguim la pista que voreja unes antenes fins que veiem uns indicadors: la pista continua i si la seguim, podem fer una desviació facultativa d’anada i tornada d’uns tres quarts a la Creu de Sant Isidre.

Nosaltres seguirem per un sender a l’esquerra, el GR-92, que ens durà a Sitges.

El sender passa en tot moment entre pins, llentiscle, bruc i romaní…, la flora típica del Garraf, i de tant en tant deixen entrellucar bones vistes del litoral.

Arribarem a un dipòsit, on ja s’albiren boniques vistes de Sitges. Ara, sempre seguint les marques del GR-92, trenquem a l’esquerra i baixem en fort pendent i molt de pedregam fins a assolir un bonic mirador en un extrem de la urbanització Llevantina, que domina tota la plana sitgetana.

Seguim pel carrer de la Trinitat fins a un revolt pronunciat on baixem per unes escales i en poca estona ens plantem a la rotonda de la C-31.

Si anem amb presses, podem vorejar les vies del tren fins a arribar a l’estació, però és més bonic arribar-hi passant per la platja de Sant Sebastià, el Cau Ferrat i el carrer Major; una petita volta que ens permetrà gaudir dels millors llocs de Sitges.

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s