Les desafortunades estratègies comercials d’algunes ONG

És un clàssic que en passar per alguns llocs molt concorreguts, t’abordin algunes persones per fer-te l’article d’algunes grans ONG –la vàlua de les quals no poso en dubte– per tal que te’n facis sòcia. Desconec si aquestes persones són unes apassionades defensores de la missió de l’ONG en qüestió, o bé si són unes treballadores a comissió precària el sou de les quals depèn desesperadament del nombre de socis que aconsegueixen, però el cert és que n’hi ha algunes que resulten gairebé agressives de tan pesades. A mi m’acaben provocant una fugida per cames i, si m’enganxen, reconec que em poso a la defensiva, perquè la veritat és que a casa som socis d’unes quantes organitzacions, però no en podem ser pas de totes.

Aquí trobareu l’enllaç a un interessant article sobre la vida laboral d’aquests “captadors”

Aquesta mena d’estratègia entre agressiva i emocional, però, és utilitzada no només per captar socis, sinó que en algunes quan ja n’ets, persisteix: hi ha qui, com Intermon, et truca insistentment perquè apugis la quota, o t’envia nous projectes de forma continuada. Jo, que crec que les quotes cal actualitzar-les i que soc sensible a determinats arguments, reconec que és més rendible que ho facin així: Intermon deu ser l’ONG a la qual dedico més recursos. L’estratègia de perseguir la gent dona millors resultats que deixar-ho a la iniciativa dels socis, però em fa ràbia que sigui així. De fet reps moltes trucades que procedeixen d’automatismes i els seus autors, quan s’hi posen, apel·len sens dubte als sentiments més que no pas a la raó. Metges sense fronteres envia continuadament cartes personalitzades com si fossis íntim dels seus professionals i també apel·len a la llagrimeta (i perdoneu), desfent-se en agraïments i insistint a remarcar com n’ets de solidària pel fet d’haver-te’n fet sòcia. Afalacs purs i durs. A mi tot plegat em recorda un recurs que hi havia a Càritas i que no sé si encara existeix: el “finestral de la caritat”. Sortien als diaris cada setmana una llista de “casos socials” i la gent feia el seu donatiu segons les seves preferències i com li tocaven el cor: tantes pessetes aquí, i tantes allà. Òbviament Càritas ajudava igual prescindint de les preferències dels lectors del “finestral” i la major part de vegades quan es publicaven els “casos”, la necessitat ja estava resolta. El recurs era molt i molt rendible i per això costava prendre la decisió de prescindir-ne.

A mi la veritat és que m’agradaria més que de tant en tant em recordessin que les quotes s’han d’actualitzar, que m’informessin bé de la feina que fan, de les dificultats i de les necessitats que tenen. Però no cal recórrer a uns mètodes de “comercial agressiu” en el pitjor sentit de la paraula, ni omplir-te d’afalacs ni apel·lar a les emocions per commoure’t davant la desgràcia. Perquè són estratègies del capitalisme que tant critiquem i que és causa de tanta desigualtat social. La major part d’aquestes ONG fan una gran feina en entorns molt difícils. Crec que aquests mètodes més aviat les desacrediten.

Mercè Solé

Un pensament sobre “Les desafortunades estratègies comercials d’algunes ONG

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s