Del castell de Montesquiu al castell de Besora

Itinerari molt agradable que ens permetrà descobrir elements singulars del paisatge d’aquesta zona. La ruta ens conduirà des del castell de Montesquiu al castell de Besora, tot passant pel pla del Revell i el collet de Mongia. De tornada passarem per l’obaga de la muntanya fins al castell de Montesquiu.

Excursió fàcil: són aproximadament 11 km i amb poc desnivell (uns 300 m dels 700 als 1.000 m) També tenim l’opció de poder visitar el Castell de Montesquiu. El de Besora està en molt mal estat, però es poden veure les restes de l’església romànica i parts de les defenses. Si el dia és clar i net gaudirem de bones vistes del Pirineu.

A tenir en compte

Aquest itinerari és circular i està senyalitzat pel Parc del Castell de Montesquiu, correspon al sender local SL-C 129. Ratlles blanques i grogues. També trobarem algun tram amb marques blanques i vermelles de GR.

Pista i camí sense problemes. Tan sols cal prestar atenció a trobar el corriol un xic confós per l’obaga del Castell de Besora.

Per a més informació es pot consultar el mapa i guia Puigsacalm – Bellmunt, Parc del Castell de Montesquiu, Editorial Alpina, escala 1: 25.000. I també aquests enllaços Ges Bisaura, Mapa de Montesquiu de la Diputació, i Wikiloc.

Com arribar-hi?

Prenem la C-17 fins a arribar a la població de Sant Quirze de Besora. Passem el pont sobre el Ter en direcció a Vidrà per la BV-5227, i just després del pas a nivell, tombem a l’esquerra tal com ens indica un rètol. Enfilem la pista asfaltada i arribem a l’aparcament del Parc del Castell de Montesquiu.

El castell de Montesquiu

El castell de Montesquiu i els jardins que l’envolten presideixen un espai protegit, un paratge suggeridor del Prepirineu català. És la seu principal del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, creat l’any 1986 per la Diputació de Barcelona.

El castell de forma quadrada, s’ha adequat com a museu i centre de recursos. Els orígens del castell és el resultat d’un llarg procés històric que ha durat més de deu segles. El procés d’edificació del castell comença al segle IX, amb una torrassa solitària que va fer edificar el comte Guifré el Pelós, pare de l’abadessa Emma, personatge documentat a l’arxiu del castell. A mitjan segle XIV, Arnau Guillem de Besora va ser el primer personatge de la seva nissaga que va habitar al castell. Al segle XVII, Lluís Descatllar va ampliar i ennoblir el casal, i s’hi afegí una capella dedicada a Santa Bàrbara. A principi del segle XX, Emili Juncadella va donar a l’antic casal l’aparença de castell que té en l’actualitat i el completà amb els jardins. Des de l’any 1972 la Diputació de Barcelona el té a càrrec seu i en garanteix la conservació. La troballa de l’arxiu del castell, l’any 1987, ha permès comprendre la realitat quotidiana de senyors i camperols al llarg dels segles.

El castell es pot visitar tots els caps de setmana i diàriament a l’estiu. L’audiovisual que es projecta narra la història del castell, de manera dramatitzada, a través dels fantasmes dels quatre personatges més significatius que hi han tingut relació. S’ofereixen visites guiades a l’edifici del castell.

El Parc

El parc té una extensió de 546 ha, i ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora. Ofereix indrets de gran bellesa que justifiquen amb escreix una visita. Els gorgs de la riera de Vallfogona en el seu límit nord, la riera de les Codines amb el pont medieval homònim que la travessa, el camí de la carena de Sant Moí (amb les restes de l’antic camí que anava a Llaers a cercar les rutes del riu), amb magnífiques vistes sobre els Bevís i la serra dels Bufadors, ja fora dels límits del parc, o el curs de la riera de la Solana aigües amunt, són tots els trajectes de curta durada a l’abast de qualsevol visitant que vulgui gaudir del paisatge del parc. També es pot seguir l’itinerari senyalitzat “L’obaga del castell”, que discorre dins dels límits del parc.

A causa de les característiques benignes del clima, que el fan únic a la zona, la vegetació és abundant tant en varietat com en qualitat. L’abundància de pluges, contrastada amb les temperatures no gaire fredes, fa que les espècies més abundants siguin l’alzina, el garric, l’argelaga, la farigola, l’espígol, la sajolida, el roure, el faig, el boix, la molsa, el pi, i també moltes classes de bolets. La fauna també és molt rica i variada en espècies.

Al parc i als jardins del castell s’hi pot accedir sempre. Els jardins que envolten al castell configuren un entorn atractiu, bé amb les coníferes de la zona més baixa o bé amb l’enjardinament més clàssic de la zona més propera a l’edificació. Més informació en aquest enllaç.

Inici de la ruta

Sortim de l’aparcament i seguim amunt, per la pista encara asfaltada un trosset més. Tenim a l’esquerra el castell. Deixem dues pistes, primer a la dreta i després a l’esquerra i continuem, seguint en pendent suau la pista principal, la més fressada, contemplant els magnífics prats i majestuoses arbredes. El bosc mixt de roures, alzines i pi roig ens acompanya en aquest costat solell de l’itinerari. Arribem a una gran bassa.

La bassa, inici i final de la ruta circular

Nosaltres continuem per la dreta. La pista de l’esquerra serà per on tornarem. L’itinerari no té pèrdua si anem seguint els indicadors, els senyals blancs i verds, i la pista en suau pujada. Hi ha un moment que el bosc s’acaba i comencen els prats.

Pla de Revell, entre les serres de Bellmunt i Bufadors

Estem arribant al pla de Revell que vorejarem per la dreta. A mesura que anem avançant, pel davant nostre anirà sorgint el turó encimbellat amb el castell de Besora. Ens cal deixar la pista i seguir pel sender de la dreta que ens porta a prop de les restes de la casa del Revell. Una mica més enllà rodegem per la dreta una cabanya o pallissa. Ara ens dirigim cap al centre del pla fins a passar pel costat d’una petita bassa.

El pla ramader del Revell ens ofereix unes vistes espectaculars del Pirineu, al nord, i del Bisaura, al sud. En dies clars també podrem observar el Pedraforca i Montserrat.

Més enllà, quan ens acostem al bosc, hem d’estar atents a veure un pal indicador.

Pal indicador i cinglera

Fem un gir brusc a la dreta, en direcció sud. Travessem un filat i seguim el camí que ressegueix la cinglera per sota del pla fins a entreveure el coll de Mongia.

Coll de la Mongia

El coll, mancat de vegetació i on afloren margues blavoses, constitueix un paisatge peculiar. Voregem el turó de la Valona, que no ens deixa veure el castell, en suau ascensió fins al Pla de Besora.

Pla de Besora

Estem al peu del castell. Al fons tenim una gran masia: la casa rural Mas Pla, i més enllà, a 15 minuts, el municipi de Santa Maria.

Ara cal acostar-nos a una petita bassa des d’on per un confús corriol, que primer de forma imprecisa es dirigeix a un roquerar per sota dels arbres, i després ja per un sender ben definit i molt bonic, i iniciar l’ascensió al castell tot fent un seguit de giragonses.

Castell de Besora

Quan arribem a dalt de tot, sorprèn veure que el cim, que semblava punxegut, és en realitat una gran esplanada, on es troben les ruïnes del castell i de l’església de Santa Maria.

Les restes més antigues són ibèriques. La part més “sencera” és l’església romànica, ja que va restar dempeus fins a les guerres carlines. Va ser la primitiva parròquia de Santa Maria de Besora i, per tant, està voltada d’enterraments, que a poc a poc també estan sent excavats. És sorprenent, amb la mentalitat actual, pensar “l’excursió” que els calia fer a la gent de Santa Maria de Besora per anar a missa!

L’església romànica de Santa Maria, consagrada el 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, es va reconstruir al segle XI sota la protecció del castell. Hi destaca un interessant campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, probablement del segle XII.

Val la pena la visita tant pel seu valor arquitectònic i històric, com pel geogràfic. El sinuós sender per arribar-hi des de Santa Maria de Besora és de gran bellesa i la vista panoràmica des del cim és magnífica.

Retornem al Pla de Besora i pista fins a Montesquiu

Desfem el camí que ens ha pujat dalt el castell fins al pedregar a prop de la bassa. Un cop a baix seguim la pista que queda per sota el sender per on hem vingut, en direcció contrària a Santa Maria, i que no deixarem fins a arribar de nou a la gran bassa sobre el castell de Montesquiu per on hem passat a l’inici del recorregut.

Aquest camí de baixada és un encantador passeig per l’obaga caducifòlia del turó tabular del pla del Revell. Notareu el canvi en la frescor i en la vegetació que ens acompanya. Els roures, ara més grans, s’alternen amb fagedes i s’esquitxen d’aurons de tots tipus, moixeres, avellaners, freixes i algun til·ler. El boix és l’arbust predominant per excel·lència. I si tenim sort, sentirem el tac-tac del picot negre.

En acabar, en cas de no tenir pressa, sempre hi ha la possibilitat de visitar el castell o de passejar pels jardins del parc.

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s