Desigualtats (lingüístiques) entre homes i dones

Us explico una curiositat lingüística per si algú té ganes d’elucubrar i treure conclusions respecte a tot allò que envolta la situació d’homes i dones en la societat.

Resulta que, en totes les llengües llatines, la paraula “home” prové del llatí “homo”: en català, home; en castellà, hombre; en gallec, home; en portuguès, homem; en francès, homme; en occità, òme; en italià, uomo; en romanès, om.
En canvi, en el cas de la paraula dona, la cosa és diferent:

En tres llengües, la paraula que s’utilitza comunament per indicar una dona, prové del llatí “femina”, que és la paraula genèrica que indica l’ésser humà del sexe femení: en francès, femme; en occità, femna; en romanès, femeie.

En tres llengües més, la paraula corresponent prové del llatí “mulier”, que vol dir una dona ja adulta, en general casada: en castellà, mujer; en gallec, muller; en portuguès, mulher.

I en les dues llengües restants, la paraula prové del llatí “domina”, que vol dir senyora: en català, dona; en italià, donna.

Doncs apa, ja us hi podeu entretenir: ¿quines conclusions es podrien treure d’aquest fet?

Josep Lligadas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s