La Llacuna, castell de Vilademàger, serra d’Ancosa, bosc del Paradís i font Cuitora

Les rodalies de la Llacuna sorprenen agradablement per una suavitat i una verdor superiors al paisatge que l’envolta. Una ratlla perfecta separa la part boscada dels conreus que s’escampen per la clotada, talment la clapa d’aigua que segles enrere devien emmirallar aquelles pinedes.

Les serres d’Ancosa i de la Llacuna, que separen les comarques de l’Alt Penedès i Anoia, estan carenejades pel GR-172 i ofereixen moltes possibilitats de senderisme. La que avui presentem és simplement un tast per animar-nos a conèixer millor aquests indrets.

A tenir en compte

Es tracta d’una ruta fàcil, relativament curta, d’uns 7 quilòmetres, i un desnivell d’uns 250 metres. En gran part transcorre per pistes, encara que un tram, el descens del torrent de la font Cuitora, és força pedregós i cal dur un bon calçat.

Es pot consultar el mapa de l’Editorial Piolet: FONT-RUBÍ, SERRA DE LA LLACUNA, escala 1:20.000. Una ruta aproximada es pot trobar a Wikiloc.

Com s’arriba a la Llacuna?

Des de Vilafranca, passant per Sant Martí Sarroca per la BP-2121. Des d’Igualada, per la C-37. També s’hi pot arribar des de Sant Sadurní, passant per Sant Quintí de Mediona i Sant Joan de Mediona.

La Llacuna

La vila de la Llacuna, d’uns 800 habitants, és a 614 m d’altitud, al fons de la vall. Han desaparegut les muralles medievals que l’envoltaven, en les quals s’obrien cinc portals (el d’en Bens, de la Font, d’en Badorc o de la Banya, del Vall i del Fort Micó). Des del segle XV es formà la plaça Major, porxada, que aixoplugava el mercat, i que és actualment un dels indrets més característics de la població. Als segles XIII-XIV hi hagué un call o comunitat jueva. Val la pena passejar-hi tranquil·lament, especialment un dia feiner.

Inici de la ruta

Iniciem la ruta al carrer Vilademàger, davant de les escoles, als afores de la població, on hi ha indicadors del castell de Vilademàger, cap on ens dirigirem. El camí és encimentat fins al càmping. Abans, però, passem per davant de Cal Conillet i del Cementiri. Seguim els indicadors fins a una esplanada a la dreta amb l’indicador de “prohibit acampar”. Travessem l’esplanada, seguim un corriol i més endavant pugem unes escales que ens duran a l’església de Sant Pere i a les restes del castell de Vilademàger.

El castell de VIlademàger

El castell de Vilademàger es va erigir a final del segle X al capdamunt d’una serra allargassada que domina el Pla de la Llacuna, un territori incorporat llavors als dominis del comtat de Barcelona.

El conjunt s’adapta al relleu, i forma un clos emmurallat impressionant que abraça el capdamunt de la serra. Al recinte superior, hi destaca una torre de base quadrangular i alçat cilíndric, a la qual s’adossen altres construccions quadrangulars que devien formar part de la residència senyorial. Just passat el mur que divideix els dos recintes, a l’inferior hi ha l’església de Sant Pere, també del segle X, però amb reformes notables i ampliacions des de llavors fins al segle XVII. De la resta del recinte inferior se’n pot resseguir el perímetre de muralles, amb diverses torres semicirculars adossades i el portal d’entrada ben conservat.

El lloc gaudeix d’unes vistes impressionants. La visita exterior és lliure. Per a les visites guiades concertades truqueu als telèfons 93 897 68 30 o 93 897 60 63.

La serra de la Llacuna

A continuació, per darrere les restes del castell, baixem a trobar una pista que s’enfila fins a dalt la carena de la serra de la Llacuna, on trobarem el GR-172 que seguirem cap a la dreta. La pista, força planera, transcorre entre espesses pinedes i, en ser carenera, de tant en tant permet boniques vistes tant de la comarca d’Anoia com de l’Alt Penedès.

Evitarem totes les desviacions, sempre seguint els senyals del GR, fins que passem per sota unes línies d’alta tensió, i després deixarem uns dipòsits d’aigua per als bombers a l’esquerra. Menys de cent metres més enllà, a la dreta, hi ha un camí boscater que es bifurca. Prenem el de l’esquerra, el que baixa seguint el torrent.

Torrent de la Font Cuitora

La pista ara és més pedregosa. Anem baixant una mitja hora fins que el torrent s’eixampla. Tinguem cura d’uns senyals vermells a l’esquerra i seguim el petit corriol.

Bosc del Paradís i Roques de la Crida

El sender ens duu a un dels boscos més interessants de l’espai natural d’Ancosa-Montagut. Envoltats de dretes pinasses, ens trobarem com si fóssim dins del paradís mateix. Un bell entorn natural on el silenci se sent.

Si mirem damunt nostre, a l’esquerra, veurem com treuen el cap les roques de la Crida. Es tracta d’una pintoresca cinglera de roques que s’alcen al capdamunt de la serra d’Ancosa i on hi ha una gran quantitat de coves. En destaquem la roca i la cova del Frare, on s’hi va localitzar un important jaciment arqueològic.

La Font Cuitora

Després de gaudir d’aquest bonic espai, tornem pel sender que havíem fet fins a retrobar la pista que seguíem, continuem baixant i en poca estona arribarem a la Font Cuitora.

L’aigua d’aquesta font té virtuts diürètiques i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. El nom de la font també ens indica que hi brolla una aigua de la que en diem fluixa, que permet coure amb facilitat els aliments, especialment els llegums.

Els àlbers de la Font Cuitora

Amb les seves soques recargolades aquest conjunt d’àlbers, excepcionals a la comarca, foren declarats d’interès comarcal l’any 1995. Són un tipus d’arbres abundants als boscos de ribera de la terra baixa, que es coneix fàcilment per la seva escorça, blanca i llisa, amb bandes fosques i per les fulles curiosament peludes al revers, igual que els borrons, també singularment peluts.

Final del recorregut

Ara ja només ens resta tornar al poble. La pista passa pel costat del camp de futbol i arribarem al carrer de Vilademàger, prop de les escoles d’on havíem sortit.

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s