Barquetes d’arròs d’albergínia

Quan parlem de globalització pensem que és un fenomen de fa quatre dies. Res més allunyat de la realitat. La internacionalització fa segles que és una realitat a la cuina amb molts productes que han viatjat d’un lloc a l’altre, com és el cas de l’albergínia, una humil hortalissa present a tots els països de la mediterrània des de l’edat mitjana, però que va néixer a l’Índia fa quaranta segles. Es van adaptar i van triomfar, i ara ningú diria que no és un producte ben nostre. Què seria d’una escalivada sense albergínia? La globalització té aquestes coses.

Els beneficis de l’albergínia no s’obtenen només menjant-la sinó que hi ha una llarga tradició de remeis casolans. Per exemple, diuen que la polpa d’albergínia és ideal per calmar la pell després d’una cremada. Però el més interessant, sobretot si ens sobra algun quilet són les seves propietats… per ajudar a aprimar!

L’albergínia aporta minerals i molt poques calories, ja que més del 90% és aigua. Recomanen que no llencem la pell, perquè és on resideixen bona part dels nutrients i té potents propietats antioxidants, però s’ha de prendre sempre cuita. I és seguint aquest consell que us ofereixo avui una recepta molt mediterrània on la globalització és molt i molt present en els seus ingredients.

Ingredients (per a 4 persones): 

  • 2 albergínies
  • 6 alls tendres
  • tomàquet concentrat
  • 250 g d’arròs
  • brou de pollastre
  • formatge gruyère
  • oli, sal, romaní i pebre

Preparació: 

Tallem les albergínies per la meitat, els fem uns talls a la superfície plana i les posem a gratinar durant uns vint minuts, amb un rajolinet d’oli per sobre. Quan la carn de l’albergínia és cuita, les traiem del forn i les buidem amb una cullereta amb molta cura per tal que la pell no es faci malbé i ens quedi el més sencera possible.

Mentrestant, en una cassola amb oli posem a sofregir els alls tendres tallats a rodanxes petites i hi afegim la polpa de les albergínies tallada a daus. Quan les verdures estan ben sofregides, hi afegim una cullerada de tomàquet concentrat, o una mica més si us agrada que es noti força, salpebrem el conjunt i hi afegim l’arròs. Deixem que es vagi sofregint, sense parar de remenar, hi afegim una mica de romaní picat i ho cobrim amb brou de pollastre calent; deixem coure durant un quart d’hora, primer a foc fort i després abaixant la intensitat. Anem afegint el brou si veiem que ens queda massa sec (semblant al que faríem amb un risotto).

Un cop cuits els grans al “dente”, farcim la pell buida de les albergínies amb l’arròs de verdures i el cobrim amb formatge gruyère ratllat. Les posem al forn a gratinar durant uns minuts.

Tere Jorge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s