Església, pederàstia i la teoria del doble cop

Perquè una persona pateixi un trauma s’ha de complir la teoria del doble cop. Així ho explica Boris Cyrulnik, neuropsiquiatra i psicoterapeuta jueu que va veure morir els seus pares en un camp de concentració nazi del qual va fugir amb només 6 anys. Aquest gran estudiós de la resiliència humana va explicar que els traumes provenen d’un doble cop: el primer cop és el fet dolorós en si que pugui patir una persona, però el que converteix aquest patiment en un trauma té a veure amb el segon cop, el comportament de l’entorn que pot ser de rebuig, abandonament, menyspreu, incredulitat o humiliació. Ell diu: “Imagineu que un nen ha tingut un problema, que ha rebut un cop, i quan li explica el problema als seus pares, a aquests se’ls escapa un gest de disgust, un retret. En aquest moment han transformat el seu sofriment en un trauma”.

L’Església (i també, durant molts anys, la societat), amb el seu silenci còmplice amb els casos de pederàstia per part de capellans, amb la seva manca de reacció, ha convertit en trauma el dolor de molts infants. L’abús va ser una fase del seu patiment, però el que ho va agreujar va ser el silenci, la indiferència o la incredulitat de l’entorn. Doble cop: veure com aquell individu que havia abusat d’ells seguia al seu lloc, com si no passés res, abusant d’altres infants, o veure com saltava de parròquia en parròquia o seguia en contacte amb infants o adolescents sense cap acció per part de ningú per apartar-los. Aquests dies que han saltat a la premsa, un rere l’altre, casos ben a prop nostre, com el de Vilobí d’Onyar, Constantí, o el del monjo de Montserrat, he pensat en aquest doble cop que ha infligit l’Església, que veurem si pren consciència de la seva culpabilitat i reacciona de veritat.

És cert que s’han vist gestos positius de reacció. Malauradament, arriben molt tard. L’Església trontolla i perd credibilitat dia rere dia, i no només pels casos de pederàstia, sinó pel seu encaix a la societat. Els que som creients i compartim la fe en comunitats parroquials, cada cop som menys i és ben normal. També els seminaris estan buits i falta ben poc perquè no hi hagi prou relleu quan es van jubilant els capellans. Les parròquies, que havien “perdut” els joves, ara ja perden els de mitjana edat, i la majoria de gent que habitualment participa a les eucaristies (més enllà de batejos i funerals) sobrepassa els 70 anys. El Concili Vaticà II s’està convertint en una pàgina de la història passada, els aires de renovació de l’església han quedat estancats al segle passat. Si amb el papa Francesc, les bases (que no la jerarquia) no s’han engrescat a la renovació de l’Església, a fer-la més coherent, és que alguna cosa s’està acabant de forma definitiva. Si alhora, els que van a missa són cada cop els més conservadors, és que alguns ja no hi tenim lloc. I si davant casos greus no s’ha reaccionat a temps, és que ja s’està fora de joc.

Cal dir també que la pederàstia no és una xacra exclusiva de l’església. De fet, els experts assenyalen que la gran majoria d’aquests casos es produeixen en l’àmbit familiar, i en una proporció més petita en altres àmbits. Però el que indigna especialment és que aquesta Església tan intransigent amb altres qüestions, no hagi reaccionat com cal amb els abusos a infants. Posant el dit a la llaga: un capellà es vol casar i ha de deixar d’exercir… però el que abusa d’infants, sent “secrets a veus que duren 30 anys”, continua com si res. I ja no diguem amb la doble moral en tot el que té a veure amb la sexualitat o les dones…

Uns bons amics, un matrimoni de fe profunda i gran saviesa, em deien aquests dies quan saltaven més casos a la premsa: “És el que ha de ser”. I sí, pot ser dolorós, però és bo que es conegui tot el que ha succeït. I pel que fa a l’Església, que passi el que hagi de passar. Jo la veig en caiguda lliure… però és només una opinió. Com a reflexió final: valorem i vivim allò que tenim de bo en temps present, per justícia no callem el que ens indigna, i pel que fa al futur, que sigui el que hagi de ser.

Maria-Josep Hernàndez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s