¡Ay, Nicaragua Nicaragüita! ¿Por qué nos dueles tanto?

Fa dies que vull escriure aquesta nota i em costa, no és fàcil tenir la serenor per escriure enmig dels centenars d’assassinats ; i dels segrestos de joves que acaben en detencions sense el degut procés; i les amenaces a defensores i defensors que inclouen marques a les cases, perquè els segrestin posteriorment –com feien els nazis amb els jueus, els homosexuals–… i les violacions sexuals, i els ferits i desapareguts…

Què ha passat a Nicaragua?

L’espurna va ser l’intent de reforma de la seguretat social que implicava un augment en les cotitzacions: la gent surt al carrer el 18 d’abril, es produeixen els primers ferits en els enfrontaments amb la policia i forces paral·leles –entre elles, la Joventut Sandinista– i comencen els assassinats; aquell cap de setmana prop de 40 persones –joves en la seva majoria–. S’originen protestes massives a diferents ciutats del país, i continua la repressió del Govern, multiplicant-se els assassinats…

Actors de la lluita: els pensionistes, els estudiants que es solidaritzen, el moviment de drets humans i feminista, els empresaris, els pobladors, els camperols, les mares dels joves assassinats, l’Església catòlica encapçalada per les seves autoritats, els capellans i les monges, que son claus salvant vides davant tanta barbàrie.

Però, si és un Govern d’esquerres? El FSLN d’Ortega-Murillo ha deixat de ser d´esquerres des de fa temps. A finals dels 90 es fa el pacte Ortega-Alemán, on tots dos “caudillos” es protegeixen davant demandes judicials i es reparteixen Nicaragua i a la vegada, reformen la llei electoral. En aquests 11 anys al poder, els seus aliats claus són d’una banda, la cúpula empresarial, i de l’altra, els fets: frau electoral, tancament total d’espais a l’opinió diferent i control social, impunitat, la no independència de poders, la prohibició total de l’avortament, les reformes a la constitució, la llei del Canal… denunciats des de l’inici pel moviment feminista, de drets humans i recentment pel moviment en contra del Canal.

Què volem? Que pari la repressió, que es dissolguin les forces paramilitars, que renunciï el Govern Ortega-Murillo perquè no són dignes, ni tenen la capacitat de seguir governant quan estan matant el poble que protesta i defensa els seus drets, que s´avancin les eleccions –com suggereix la OEA–, això sí amb reformes i un nou consell electoral… i sobretot que hi hagi Justícia i Democratització. I perquè hem perdut la por. ¡Que se van, se van!

Carme Clavel Arcas
Catalana nicaragüenca.
Activista i defensora de drets humans, va anar a Nicaragua durant la revolució dels 80 –per un any– i el 2019 farà 30 anys que s’hi va quedar.
Co-directora regional de JASS Mesomèrica.

  1. El 14 de juliol es parla de més de 350 milers de ferits, centenars de persones detingudes i desaparegudes.
  2. Aquestes demandes son part de les recomanacions que ha fet la CIDH (Comissió Interamericana de Drets Humans) i l’Alt Comissionat de Drets Humans de Nacions Unides.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s