Pindoletes de youtubers

Recomanacions per airejar l’estiu

Sort en tinc, de tenir una companya de feina de vint-i-tants anys, que amb molta paciència em va introduint en alguns aspectes de la vida dels joves. I entre aquests aspectes hi ha la figura dels youtubers: gent que llança el seu missatge a la xarxes a partir de petits vídeos en què ells o elles són absoluts protagonistes. Alguna d’aquesta gent aconsegueix fins i tot viure d’això. A mi em resulta una forma de comunicació xocant, perquè és molt directa, perquè alguns youtubers fan una notable exhibició d’ego, perquè l’estètica no m’agrada gaire, i perquè em costa entendre el llenguatge que utilitzen, no sempre comprensible per als no iniciats.

Per contra, el punt de vista sol ser molt original, la pedagogia que alguns fan servir és excel·lent i s’aborden qüestions que de vegades la meva generació no ha gosat encarar per la vida directa.

Voldria parlar-vos de tres.

Daniel Pajuelo, un jove capellà marianista, profe de secundària, enginyer, informàtic i educador, que compon i canta raps. Cal vèncer el prejudici del collet (que es posa a estones) o un llenguatge més clàssic del que estem acostumats. Però el contingut està molt bé. No defuig temes complicats i difon un cristianisme profund, obert, comunitari i desacomplexat. Cultura de masses que ell aborda –sembla– intentant respondre la molta gent que li escriu. Escoltar-lo ajuda a entendre millor la complexitat del món dels joves i estimula a aprendre a expressar la fe d’una manera propera. Interessant perquè també permet una visió més plural del cristianisme, cosa que no fa mal.

Jaime Altozano, músic i, si no vaig errada, matemàtic. Capaç de parlar per tota l’eternitat de la música de videojocs, però capaç també d’explicar què és una fuga a partir de la música de Pokémon i de Bach. Fantàstica la seva anàlisi de la música del Senyor dels Anells. M’encanta la seva capacitat d’explicar qüestions musicals de fons a partir de la música electrònica, de videojocs i de cinema. La seva feina ha estat utilitzada, sense explicar-ne la font, en algun programa d’en Ramon Gener.

Ter. Una youtuber arquitecta. Agressiva, amb un llenguatge que costa de seguir i poques ganes de ser políticament correcta. Té la gràcia d’explicar coses molt complexes a partir de la cultura pop. La veritat és que no entenc gaires coses de les que diu, però em serveix per adonar-me que hi ha mons paral·lels.

Mercè Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s