10 micro-propostes per l’estiu

Com un repte en el qual ens hem implicat tota la redacció de L’Agulla, decidim compartir propostes per a l’estiu. Cadascú ho fem a la nostra manera amb aquest fil conductor, el fil d’una Agulla engrescadora i diversa. Jo us faig deu micro propostes ben diverses, la majoria són vitals, gratuïtes o de molt baix cost.

1. Mirar els estels. Quant de temps fa que no us estireu a terra, de nit, a la muntanya… i observeu en silenci el firmament? És una experiència meravellosa. El millor lloc de Catalunya per fer-ho és el Pallars, però des de molts punts propers de muntanya és possible gaudir d’una bellesa indescriptible. Per cert, millor amb colònia anti-mosquits.

2. Improvisar. Gairebé tot el que fem, sigui de feina o de lleure, ho planifiquem i va molt bé. Però també pot ser genial improvisar. Llevar-nos i dir… anem aquí o allà! De petita, amb la meva tieta-àvia, fèiem un joc: anàvem a una parada de bus de l’entorn de la Sagrada Família, i pujàvem al primer bus que passava. Fins al final, o fins que descobríssim un lloc nou que ens agradés. No és senzill i fantàstic? Es pot fer a petita escala… o agafar el cotxe i anar on us digui el cor.

3. Anar a un museu prop de casa. Heu viatjat i conegut llocs allunyats i potser no heu trepitjat algun dels museus que tenim prop de casa? A mi m’ha passat amb l’MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ho recomano! Fa un repàs acurat, bonic i entenedor a la història de l’art català, reflex de la nostra història. La visita us portarà tot un dia. Per cert, si us fa mandra portar l’entrepà, a la cafeteria de la sala oval, a la planta baixa, el “mig menú” és deliciós i econòmic. Un dia és un dia!

4. Caminar. Fer excursionisme, amb la calor de l’estiu, pot ser esgotador. Es gaudeix més la resta de l’any. Però es poden fer petites caminades aprofitant la tarda-vespre (a muntanya cal preveure l’hora que es farà de nit). Potser no farem la gran excursió, però podem gaudir de molts indrets.

5. Vorejar la Costa Brava en caiac. I per què no? Si jo ho he fet… us prometo que vosaltres també podeu (si sabeu nedar i amb un mínim de salut, no cal ser cap atleta). A primera hora del matí, amb l’aigua plana i encara amb poca gent… és impressionant. Millor al juny o al setembre. Una idea? La Cala d’Aiguablava de Begur. Es tracta d’arribar a primera hora per poder aparcar, esmorzar tranquil·lament, posar-vos crema solar, i, quan obrin el lloguer de caiacs, ser els primers. Us donaran un mapa (submergible) i podeu fer un recorregut apte per a totes les edats. I quan us canseu, mitja volta. No us oblideu de portar gorra i aigua. I qui no s’atreveixi amb el caiac, pot fer una passejada privilegiada pels camins de ronda o gaudir del mar abans que s’ompli la cala.

6. Silenci. El dia a dia, potser a alguns us ho permet. En el meu cas és tot el contrari. Potser per això valoro el silenci com un regal. Una proposta meravellosa: estar en silenci i envoltats de natura. O encara que sigui a casa, estar en silenci i desconnectats. I fer silenci també al mòbil i a les xarxes socials. Això són vacances!

7. Quedar. Fa gràcia l’anunci d’aquest estiu a televisió d’una cervesa. Però quina raó! Si dius… hem de quedar… queda! Que els dies es mengen els dies… i hi ha el risc de perdre el contacte personal amb gent meravellosa que coneixem. No els perdem. Prenguem la iniciativa, perquè tots anem plens de mil coses… I què tal agafar el telèfon i trucar… “com estàs?”

8. Escriure. No cal ser escriptor ni periodista. Podem escriure per nosaltres mateixos, escriure una postal com fèiem fa anys, escriure pensaments o vivències… Escriure és compartir. De vegades va bé compartir amb un mateix, de vegades amb els altres. Jo sempre porto una llibreteta a sobre… ho proveu? I si us animeu a fer un petit escrit per la propera Agulla?

9. Fer l’amor. Defujo sempre les típiques brometes banals que es fan sobre sexualitat en les colles d’amics… passo d’aquests comentaris, però això ho dic clar i català: estimem sense complexos i sense manies. Mai reprimim sentir l’amor, ni ens ho neguem indirectament, fent-nos falses expectatives o falses esperances en no-se-què que no arriba mai. No calen grans juraments de vida (sovint irreals), ni persones perfectes (que no existeixen), ni circumstàncies idònies (i per tant, etèries) per viure l’instant i gaudir-lo, amb intensitat i amb calma, per donar i rebre! Amb el company/a, amb el marit/la muller, amb el “més que amic/més que amiga”… deixem-nos anar, estem vius! I qui hagi rebut una educació repressora i enganyosa, o les dones (encara avui) a qui us han inculcat un munt de bestieses sobre el plaer, penseu que mai és tard per trencar amb bajanades. I molt de respecte per qui hi renuncia, o per qui està sol, és clar. La resta, deixem-nos anar: amb tendresa i amb amor, és vida.

10. Temps per l’espiritualitat. “Després del punt número 9, ens dius això?” I tant! Tot és important i compatible! Cadascú a la nostra manera, amb el nostre diàleg interior o amb l’escolta en el silenci. Com la majoria de propostes que he fet, sé que no és només cosa d’estiu, però aquesta, com totes, pot prendre un caire especial els dies en què gaudim de no tenir horaris i intentem desconnectar… per reconnectar-nos més vius i més feliços.

Maria-Josep Hernàndez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s