El futur dels sindicats

Veure 1. Sindicalisme, trenta anys després – Mercè Solé

2. Passat, present i futur dels sindicats

[Salvador Clarós] Els sindicats són fills de la revolució industrial. La seva raó de ser està perfectament acoblada a les vicissituds del treball en el capitalisme industrial. Les successives revolucions industrials han anat determinant les condicions del factor treball en la lògica capitalista. Del treball manual a la mecanització, els sistemes de producció en massa, l’automatització i la robòtica hi ha un periple en el qual el moviment sindical actua de contrapunt a la lògica productivista que sotmet l’home, el treballador, als condicionants del procés productiu anul·lant els drets de la persona. El sindicalisme reivindica la llibertat de l’home que, com a treballador, ha esdevingut un factor de producció. Per tant, els sindicats en cada moment de la història han lluitat per alliberar el treballador de les cadenes imposades per l’organització del treball en el sistema productiu. Valgui aquesta introducció per afirmar que el sindicalisme s’ha anat constituint en cada període històric en funció d’allò que l’organització del treball suposava de límit als drets del treballador. El salari, la jornada, les condicions de seguretat i salut en el treball, la capacitació… són els drets que estan en disputa permanent, subjectes a les condicions de la producció que imposa cada època o revolució tecnològica.

Els cicles del capitalisme industrial determinen també en gran manera els avenços i retrocessos en matèria sindical. Si bé és cert que el sindicalisme històricament ha anat conquerint fites cada cop més altes pel que fa a drets, també es veritat que en una escala menor de temps hi ha hagut avenços i retrocessos. Només cal veure com, abans i després de la crisi de 2008, les reformes laborals han conculcat drets adquirits prèviament. Els cicles tecnoeconòmics tenen fases de creixement de la productivitat i altres d’estancament. En el període d’estancament -el darrer s’inicia aproximadament a partir de 1973- cauen els beneficis industrials i s’estanquen els mercats per l’esgotament de la capacitat d’innovació d’un cicle tecnològic madur i en declivi (Carlota Pérez – 2002). És llavors quan el capital financer intenta compensar la caiguda de beneficis industrials esgarrapant les rendes del treball: congelació de salaris, deslocalització d’empreses a països amb costos menors, acomiadaments, flexibilització i contractació precària. És l’escenari en què apareixerà l’ofensiva neoliberal en la dècada dels noranta caracteritzada per la desregulació i el retall de l’estat de benestar. La fase d’estancament de la productivitat es resol històricament inflant, el capital financer, bombolles especulatives que porten al col·lapse i posterior recessió, com la crisi financera de 2008 i conseqüent recessió. La nova onada tecnològica que ja ve instal·lant-se des de fa temps (la de les TIC i internet) serà la que amb la seva capacitat d’innovació crearà de nou empreses altament productives en un nou futurible cicle de bonança. Però amb unes noves característiques que determinaran les futures relacions laborals i les condicions del treball, que fixarà nous reptes sindicals. Quin seran aquests nous reptes per als sindicats?

Alguns autors vénen reflexionant des dels anys 80 sobre les característiques del treball en una societat on l’automatització de la producció de béns i serveis tendeix a crear un atur estructural. Jeremy Rifkin a El Fin del Trabajo (1994) entonava un rèquiem per la classe treballadora, perquè cada vegada es necessitaran menys treballadors i el valor de mercat de la mà d’obra disminuirà constantment. La completa substitució del treball humà per la màquina deixarà els treballadors orfes socialment i econòmicament. El minvant paper dels sectors públic i empresarial determinarà una societat dual formada per la classe dels empleats i una altra formada per aturats permanents i treballadors precaris. Aquesta subclasse és la que l’economista Guy Standing, a The Precariat (2011), anomena precariat, justificant la necessitat d’una renda universal de ciutadania. Visions més o menys catastrofistes apunten a un canvi important en el valor treball. La realitat és que la quarta revolució industrial comporta una crisi del model fordista de producció en massa, que ha configurat la societat de consum també massiu. El treball en un món postfordista adoptarà unes noves formes en les quals l’home no estarà tant condicionat pel procés productiu. El sindicalista italià Bruno Trentín aborda la qüestió del treball en el postfordisme a La Ciudad del Trabajo (1997) anant a l’essència del concepte treball que ja preveia Marx: “El treball és un instrument d’autorealització de la persona, un factor d’identitat i de canvi”. Els grans canvis en curs que acompanyen l’esgotament de l’era fordista marquen el final del concepte de treball en abstracte, sense qualitat, per tal que el punt de referència d’una nova divisió del treball i d’una nova organització de l’empresa siguin el treball concret i la persona que treballa.

El món a mitjans del present segle pot ser ben diferent de com el coneixem avui. El factor tecnològic ho canvia tot, igual que el canvi climàtic que obliga a replantejaments globals del sistema productiu. O el final del petroli barat que pot sumir el món en una crisi sense precedents. Els canvis estan en marxa i s’anomenen quarta revolució industrial, per més que la seva transcendència afecti tots els sectors econòmics. La tecnologia digital i els condicionaments energètics i ambientals suposen una revolució social en el sentit de canvis profunds de model productiu i de sentit comú col·lectiu. El futur dependrà de les decisions polítiques que es prenguin. I aquestes necessiten mediacions. Després de l’esfondrament de les esquerres socialdemòcrates a Europa hi ha encara un subjecte de mediació que són els sindicats. Els sindicalisme sociopolític és avui la gran mediació en aquest país perquè suma la major força social que és la seva afiliació, i la seva organització territorial i sectorial.

Salvador Clarós

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s