Sant Salvador de les Espases

En aquesta proposta veurem paisatges, com la muntanya de Montserrat, des d’angles desconeguts; dilatades panoràmiques, fondalades i formacions rocoses curioses. Però sobretot descobrirem Sant Salvador, una ermita refugi encinglerada i penjada sobre les roques de les Espases. Una ermita amb molta història i devoció i amb una particularitat segurament única: per accedir al cim de Sant Salvador cal obrir una porta que hi dóna accés.

Com a cloenda reviurem el passat del balneari de la Puda, visitarem la mil·lenària masia de Can Tobella i passejarem per l’idíl·lic camí de les Salmorres, vorejant el marge del Llobregat, de gran riquesa botànica i ornitològica.

 tot això serà possible sense necessitat d’agafar el cotxe: la ruta comença i acaba a l’estació de l’Aeri de Montserrat dels FGC. (Veure horaris)

Ens posem en camí

Des de la mateixa andana, avançant uns metres en direcció Olesa de Montserrat, a l’esquerra i en forta pujada, comença el PR-C 167, sender que seguirem bona part de la ruta i que reconeixerem pels senyals grocs i blancs.

Bufarem de valent, i aprofitarem els descansos per fer una ullada enrere i contemplar les magnífiques vistes de Montserrat. Podrem veure el monestir penjat a mitja muntanya, el torrent de Santa Maria i el camí que hi puja des de l’estació inferior de l’aeri, zigzaguejant muntanya amunt.

Després d’un quilòmetre, el corriol esdevé camí fressat i més planer. Continuem i ens trobem amb la primera vista espectacular de Sant Salvador amb el puig Cendrós al fons. Som a l’Era de les Bruixes, un balcó privilegiat a la capçalera del Baix Llobregat. Continuem fins a trobar una pista, que seguim amunt, a l’esquerra. Trobarem l’indicador de…

Coll de les Bruixes i Puig de l’Hospici

Seguim la pista, cap a ponent, passem per sota la Socarrada i arribem a la cruïlla de camins de Coll de Roure. Seguim avançant vers llevant tot planejant o pujant suaument fins a una esplanada on s’acaba la pista: som a un minut del Puig de l’Hospici (el nom prové d’un antic hospital o hospici, ara en ruïnes).

Travessem l’esplanada i prenem el sender de la dreta, que baixa primer suaument i poc després de manera més abrupta (és la part més dificultosa de l’itinerari) fins a una important cruïlla de camins:

Coll de Bram

Aquí coincideixen els senders PR C-167, que deixarem ja que continua cap a Olesa, i el PR C-166. El coll en si és una petita esplanada. Prenem el sender estret que surt a la nostra dreta, indicat amb un cartell amb una fletxa de ferro, i que comença baixant uns metres per unes escales fetes amb travesses de fusta. El corriol està envoltat de vegetació fins que careneja la serra. Al fons veiem el nostre objectiu, la piràmide rocosa de Sant Salvador amb l’ermita encimbellada al capdamunt.

Sant Salvador de les Espases

Ermita documentada des de l’any 1342, construïda sobre una altra de més antiga, la del desaparegut castell de les Espases (s. IX). L’actual és del s. XVI amb reformes posteriors. La capella es troba a la confluència dels municipis d’Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera, poblacions que hi celebren sengles aplecs en diferents dates de l’any.

sant-salvadorSón diverses les llegendes i mites que s’expliquen de Sant Salvador. La més coneguda parla de la seva creació. Diu la llegenda que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, lluitava contra els sarraïns quan el Llobregat era la frontera entre els dos regnes. Sentint-se el comte acorralat en plena batalla, demanà ajuda al Salvador, que se li aparegué oferint-li el seu ajut. Fou llavors, en el moment més difícil de la batalla, quan començaren a caure espases i fletxes de foc contra els sarraïns. L’ermita es va construir en commemoració d’aquests fets.

Per pujar al cim de Sant Salvador cal travessar el menjador i sortir pel costat oposat a través d’una porta que condueix fins al cim. Els membres de l’Associació d’Amics de Sant Salvador vetllen pel manteniment i promoció de tot el complex. El dijous i diumenge obren l’ermita i el bar.

Torrent de l’Afrau

sant-salvador-i-puig-cendrosDes de la balconada de davant l’ermita baixa un senderó que en 3 minuts arriba a la cova, tancada amb reixa, que conté una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Continuem per aquest marcat corriol que baixa vers el sud amb fantàstiques vistes cap a les Roques de l’Afrau, el Pla del Fideuer i els esperons rocosos que baixen del cim del Puig Cendrós.

Agulles del Petintó

Arribem a unes curioses formacions calcàries que queden a l’esquerra del agulles-del-petintocamí: són les Agulles de Petintó, també conegudes com les Espases de Baix.

El camí passa sobre la boca nord del túnel de la línia dels FGC. En el curt tram de via a cel obert estava situada la desapareguda estació de la Puda, que donava accés al balneari, al qual arribarem seguint la pista a la dreta.

La Puda (vídeo 1 vídeo 2)

A mà esquerra trobem l’entrada, tancada amb una reixa, del Balneari de la Puda. Els edificis semblen abandonats a corre-cuita, cosa que confereix al recinte un ambient romàntic i captivador.

Les aigües brollen a 32º i van començar a aprofitar-se amb finalitats medicinals el 1818. La font es troba a nivell del riu i surt amb un cabal de 4 l/s. El seu component de sofre, amb l’olor característica d’ou podrit, va donar nom a la font i al complex. L’any 1834 el complex estava en ple rendiment. Unes la-pudafortes riuades van malmetre de forma important els edificis els anys 1842-1843. L’any 1854 el reconegut psiquiatre Dr. Pujades, propietari i director de l’Hospital Mental de Sant Boi de Llobregat, va comprar els edificis i va encarregar la construcció del balneari a l’arquitecte Josep Oriol Bernadet, més conegut per ser l’autor del complex industrial de Can Ricart, a Barcelona. Per a la Puda, Bernadet va projectar un gran edifici format per un cos central en forma de cúpula on se situava el saló de reunions, biblioteca, un cafè i les estances dels socis. Els dos edificis annexos units al central, es dedicarien a les sales de bany i les estances dels banyistes. Completava el recinte una església amb capacitat per a 300 persones. Havia de ser un dels majors balnearis d’Europa, però va portar la ruïna al Dr. Pujades i no es va arribar a construir en la seva totalitat projectada.

L’època d’esplendor del balneari va ser entre finals del s. XIX i principis del s. XX, quan era sovintejat per la burgesia barcelonina. En una època ja de decadència, va acollir centenars de refugiats durant la Guerra Civil. El balneari va tancar l’any 1958, i el 1971 va patir de nou greus inundacions que afectaren greument els edificis.

Continuem uns dos quilòmetres per la pista fins accedir a la:

Presa del Cairat

La presa va ser construïda a l’engorjat del Cairat l’any 1878 per servir electricitat a la Colònia Sedó.

En aquest punt hi ha les restes d’un antic pont, que, segons alguns historiadors (més detalls), era un pont andalusí. Tenia 60 metres de llarg i pensen que va ser construït a mitjan segle VIII i que va desaparèixer abans de l’any 1155.

Després de visitar-la, si ens veiem amb ànims, podem acostar-nos per una desviació a la dreta a…

Can Tobella

Masia d’origen molt antic, ja esmentada en documents del segle X. Alguns autors fan derivar el seu nom de l’àrab “tûba” o totxo sense coure. Podria tractar-se fins i tot del nucli que dona nom i origen al mateix topònim Cairat, derivació de l’àrab “qaryat” que vol dir “aldea o masada”.

Un cop hem retornat a la pista que seguíem, i després de vorejar uns camps de cultiu, entrem al…

Camí de les Salmorres (més detalls)

És un tram del GR-270 o Camí de Sant Jaume, anomenat de les Salmorres per l’estat de les aigües no fa pas tants anys, que esdevé ombrívol sota un espès bosc de ribera amb pollancres, àlbers i plantes de lunària, llentiscle i canyissars… De tant en tant podem observar la muntanya de Montserrat sortint entre el bosc a l’altra riba del riu.

Satisfets, contents i, possiblement, cansats després de caminar uns 14 km, tanquem el cercle a l’Aeri de Montserrat (l’estació queda per sobre del camí).

Cartografia

Mapa Topogràfic 1.25.000 Espais Naturals Montserrat. Ed. ICGC (2015) (veure PR-C 167)
Sant Salvador de les Espases, Puig Ventós, Olesa de Montserrat, Martorell: camí històric a Montserrat : Terrassa, Coll Cardús, Monistrol. Ed. Alpina (1986) (veure PR-C 167)

Jaume Roig

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s