Ser bibliotecària és estar al servei del barri

El primer projecte de xarxa de biblioteques populars a Catalunya 4-biblio(Mancomunitat, 1914) justifica la necessitat de la seva posada en marxa per la funció social que se li atribueix, unint l’accés a la cultura, el foment de la lectura, el suport a la formació continuada, l’ús comú de l’espai per part de ciutadans de diversos orígens i pertinences i la cohesió social. (1) Un segle més tard les biblioteques públiques es defineixen com a “veritables llocs de vida, centres culturals comunitaris i que reuneixen els usuaris a l’entorn de projectes culturals i socials. De tal manera que es transformen en fars per a la col·lectivitat i la seva qualitat de lloc públic els dóna un estatut particular, centrat en la cohesió social.” (2) Així doncs, la funció social de la biblioteca pública és un dels seus trets essencials des de sempre.

Les biblioteques públiques avui dia donen accés gratuït a Internet i a altres recursos TIC, ajuden i formen els usuaris a trobar informació, donen suport a l’aprenentatge al llarg de la vida i per sobre de tot fomenten la lectura amb activitats i serveis de tot tipus. I a més, construeixen comunitat al seu entorn, connectant persones, grups i entitats, i els serveis públics i polítics locals. És així que contribueixen a construir capital social al si de la comunitat i ajuden a crear un sentit de comunitat, una pertinença i una identificació col·lectiva, i conseqüentment ajuden a fer una societat més participativa i més crítica.

Actualment, des de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, hereva de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat, treballem mogudes per la voluntat de ser un lloc atractiu perquè els veïns i veïnes tinguin ganes d’atansar-s’hi i quedar-s’hi i tornar-hi… atrets per un espai i un fons que els alimenti la curiositat i animi la voluntat d’aprendre. Ho fem a través de projectes diversos i multiplicitat d’activitats. Una idea que sovint es té de les biblioteques és que com que són lloc d’estudi, lectura i de silenci, i així no es crea relació… La veritat és que no són contraris… les biblioteques són lloc d’estudi i silenci, però també lloc de relació, ja que les bibliotecàries programem activitats, sovint en col·laboració amb les més diverses entitats del barri (educatives, culturals, socials, comercials, de salut, de recerca…) i adreçades a als diversos públics: adults, infantils o familiars.

Per tal de promoure la lectura i desvetllar interessos programem activitats molt diverses: hores del conte i clubs de lectura, conferències de temes de salut, socials, culturals, d’història local, etc., presentacions de llibres, exposicions, tallers de reciclatge, de cuina o de bricolatge, teatre… També treballem per reduir la fractura digital, oferint ordinadors d’ús gratuït connectats a Internet i formacions inicials d’informàtica i telèfons intel·ligents. Paral·lelament som responsables de mantenir una col·lecció documental actualitzada i de qualitat, que respongui als interessos dels usuaris actuals i potencials, i de dinamitzar-la.

Les tendències de futur es preveu que aniran en dues direccions: dins d’un escenari “creatiu” la gent crearà contingut i buscarà habilitats i recursos per desenvolupar i expressar la seva creativitat; i dins d’un escenari de “comunitat” la gent consumirà contingut i buscarà classes, tallers i espais de suport per a l’aprenentatge i l’alfabetització del segle XXI. (3)

La feina diària és doncs una feina de molta relació i escolta, i de cooperació i coneixement mutu, amb gent molt diversa… sense perdre de vista la missió, que és oferir eines per formar-se al llarg de la vida en el sentit més ampli, per esdevenir persones lectores i crítiques i així fer una societat més cohesionada i més democràtica.

Mariona Chavarria
Directora de la Biblioteca del Fondo,
de Santa Coloma de Gramenet

(1) “Projecte d’Acord presentat a l’Assemblea de la Mancomunitat en la tercera reunió, celebrada el 26 de maig, de 1915, sobre la instal·lació a Catalunya d’un sistema de Biblioteques Populars”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, núm. 4 (1915), p. 122-130.

(2) Servet, Mathilde (2009). Les bibliothèques troisième lieu. Desrichard, Yves (dir.), Enssib, mémoire d’étude de DCB.  [Consulta: 07/12/2016].

(3) Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030: strategic framework. Melbourne: Victoria State Library. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files /20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s