Els cingles de Bertí

Us proposem una sortida –que per a alguns serà recordar gestes de joventut– per les cingleres de Bertí. La iniciem al santuari de Puiggraciós.

puiggraciosAquest santuari, construït a inicis del segle XVIII, va ser utilitzat durant uns anys com a temple parroquial, atès el mal estat de l’església de Sant Pau de Montmany. Durant la guerra civil espanyola, el 25 de juliol de 1936 va ser cremat i destruït el magnífic retaule barroc. Ben aviat s’hi va construir també la casa de l’ermità, que més endavant es convertí en hostatgeria. En aquests entorns és on Raimon Casellas situa algunes de les escenes més punyents de la seva novel·la Els sots feréstecs.

Actualment hi resideixen monges benedictines. També fa d’hostatgeria per a qui hi vulgui passar uns dies de repòs, reflexió o estudi.

Molt a prop contemplem la torre de senyals òptics o torre del telègraf. Va ser edificada l’any 1854 i es troba en perfecte estat de conservació. Està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta torre formava part d’un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d’un altre aparell similar. L’operador conduïa uns controls que situaven els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repetia el missatge i així successivament. Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat dalt la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts. La que veiem aquí correspon a la torre número 45 de la línia Barcelona-Vic.

Iniciem la ruta per una pista, el PR C-33 (marques grogues i blanques), que seguirem bona part de l’itinerari i que trobarem a la dreta del santuari. Ben aviat, després de rodejar el cim de Puiggraciós (809 m), on se sap que hi havia hagut un antic poblat ibèric, arribem al Collet d’en Tripeta. Continuem per la dreta, seguint els senyals.

Uns 2 km més enllà del santuari, i sempre per pista a voltes molt ajustada al grau-del-mercader-2penya-segat, iniciem l’ascens als cingles de Bertí pel Grau Mercader (760 m). Les vistes són magnífiques: el Vallès, la serralada litoral, la Mola, el Montcau… Ens allunyem de la cinglera i passem per davant de cal Mestret. Ara prenem el sender de l’esquerra, seguint sempre el PR C-33 i continuarem pel camí, que a trossos se’ns presenta d’un empedrat natural i molt trepitjat, fins a arribar al castell del Clascar, curiosa edificació molt malmesa.

clascar-2S’ha identificat el Clascar com el castell del Bertí, del qual es conserven notícies documentals des de l’any 978. En un document del 1370 apareix Guillem Clascar sota el domini de la família Centelles. L’any 1615 se l’anomena “domus” i havia passat als senyors de Bell-lloc. A principis del segle XX es va reformar l’antiga masia i es va convertir en un fantasiós castell on es barregen elements gòtics autèntics i imitacions. Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme. L’obra, iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. Té una curiosa capella, dedicada al Sant Crist.

Continuem pel petit sender de l’esquerra de l’edificació, i deixant momentàniament el PR C-33, passem per un espès alzinar i arribem a Sant Pere de Bertí. Hem caminat 4,5 km.

Sant Pere de Bertí, església de factura romànica, era la parròquia del veïnat. Sempre havia estat el centre de diverses masies esparses pel Bertí i era per tant el lloc de trobada, els diumenges, de la gent de la rodalia.

L’església és d’una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada p1190358-st-pere-de-bertfeta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s’hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d’uns graons empedrats en forma de ferradura. L’any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. I el campanar, transformat tal com el veiem avui dia, ampliant els dos arcs amb l’edificació, sobre la volta de l’església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar. L’accés al seu interior és mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, i té per nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Forma part de les construccions un petit edifici cobert, a l’angle del cementiri. Té quatre finestres, orientades als quatre vents i la coberta és a quatre aigües. Es tracta d’un comunidor. Tot i que hi ha diverses interpretacions, crec que podem explicar que es tracta del lloc, a cobert de la pluja i del vent, on el capellà s’hi protegia quan en situació de forta tempesta resava les seves oracions i benediccions als quatre vents amb la finalitat d’exorcitzar la tempesta i evitar d’aquesta manera que els conreus en resultessin massa malparats. Amb el temps, el petit lloc arrecerat va guanyar un banc de pedra en forma de U on els diumenges, els caps de cada masia, s’hi reunien i així podien parlar de les seves coses i dels interessos de la comunitat.

Ens dirigim a continuació cap a la masia de can Magre que està al costat i és habitada. Seguim la pista a la dreta, direcció nord, uns 100 metres, fins a un revolt i un cartell que indica direcció al santuari de Puiggraciós. Molt a prop prenem un sender a l’esquerra i recuperem les marques grogues i blanques del PR C-33 que tornem a seguir.

la-trona-2Passem pel costat de les ruïnes de Can Barnils i prenem la pista a l’esquerra sense abandonar els senyals. Trenquem a la dreta per arribar al collet de les Pereres. Un cop assolides l’eixuta Font del Pollancre, incrustada dins la roca, i la bassa propera, trenquem a la dreta. Passem vora el mas de Bellavista Vella i, tot acostant-nos a la cinglera pel costat d’uns camps de cultiu, seguim el PR que comença a perdre altura. En direcció contrària veiem la masia de Can Ragidell. Estem apropant-nos a la Trona, un esperó rocós amb impressionants vistes de les cingleres i de la depressió boscosa situada als seus peus. Hem fet 8 km des de l’inici.

Estem ara a la part alta del Sot del Bac, però nosaltres refem el camí de nou fins a l’altiplà i iniciem la tornada vorejant la cinglera seguint ara els senyals vermells i blancs del GR-5 direcció sud. El sender passa paral·lel a una pista, deixarem les parets ruïnoses de Can Rombella a la nostra esquerra i un quilòmetre més enllà les terres de cultiu i les restes de Can Volant. En acostar-nos a uns nous camps de cultiu mig quilòmetre més enllà, abandonem el GR-5 i continuem a l’esquerra, seguint la cinglera fins a la Taula de Pedra. Hem caminat 10 km.

Poc després abandonem la pista i prenem el sender de l’esquerra. Tot seguint-lo iniciarem el descens pel Grau de Montmany fent algunes ziga-zagues. Un cop a baix, el sender continua paral·lel a la línia de torres elèctriques fins a passar un torrent on podem optar per remuntar-lo fins al Collet d’en Tripeta, o bé canviar bruscament de direcció i arribar també al Santuari de Puiggraciós. En total haurem caminat 13 km per llocs ben agradables.

Jaume Roig

Mapa recomanable: Cingles de Bertí, Editorial Alpina, darrera edició de 2013.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s