Els temps estan canviant

Acosteu-vos, bones gents, vingueu d’on vingueu…
veniu escriptors i crítics que creieu saber-ho tot…
veniu ministres i diputats, escolteu-me de grat…
…perquè els temps estan canviant.

Bob Dylan

La Superilla engegada a mode de prova pilot per l’ajuntament de Barcelona ha sigut motiu d’incomprensió i crítica per alguns ciutadans, per polítics de l’oposició i per força mitjans de comunicació. I és que ja ho deia Bob Dylan: els temps estan canviant.

El projecte Superilles no és d’aquest govern municipal ni de cap altre sinó que superilla-1s’ha anat coent fa anys a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, un laboratori municipal amb prestigi internacional. Les Superilles es van integrar en el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018, aprovat pel plenari municipal en el mandat anterior, amb la idea d’enriquir i diversificar els usos de l’espai públic i reduir notablement el dret de pas de cotxes i motos que ara són amos i senyors dels nostres carrers. Però cent anys de cultura de l’automòbil no es canvien així com així. Potser això explica que els ciutadans han sigut els primers a posar el crit al cel manifestant incomprensió i sobretot desconfiança. A la queixa d’alguns residents a la Superilla que creuen que la nova distribució del transit perjudicarà els seus interessos comercials o alterarà certs equilibris a què s’han acostumat, s’hi han afegit els que recelen de qualsevol tipus de canvi. I és que els humans som genèticament conservadors. Alguns ho són per partida doble o triple, aquells que temen perdre privilegis econòmics o d’estil de vida.

El projecte de superilles qüestiona alguns drets que la gent havia assimilat com el dret a contaminar, a malbaratar recursos escassos, o a aparcar gratuïtament el cotxe o la moto al carrer. Que la calçada és el domini dels superilla-2cotxes i les motos, com la vorera és de les persones, amb permís de les motos que hi aparquen, era una regla no discutida que ara ha prescrit definitivament. El canvi de les regles de joc no és una ocurrència d’algú sinó que respon a unes lògiques que es van imposant arreu del món per la força implacable dels temps i per la pressió de les masses socials que reclamen solucions a un estil de vida que és desigual i injust, i a un model de ciutat inviable per insostenible. Les noves regles del joc generen noves oportunitats i també anul·len drets i estatus adquirits.

No sempre és fàcil llegir els signes dels temps perquè hi ha contradiccions. Mentre la indústria de l’automòbil recupera vendes i els governs continuen subvencionant-la, mentre l’àrea metropolitana de Barcelona continua amb greus dèficits en transport públic per manca d’inversió pública i els governs no reaccionen amb la contundència que exigeix el deteriorament mediambiental, apareixen iniciatives com les superilles que paradoxalment són incompreses per una part de ciutadans, per lobbys i interessos corporatius i per polítics curtplacistes que no s’han adonat encara que els temps estan canviant.

Salvador Clarós

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s