Salts dels Empedrats, Bullidor de la llet, Adou del Bastareny i Murcurols

La proposta d’aquesta ruta és visitar quatre salts d’aigua naturals i espectaculars en tres rius diferents, i tot en un radi de només 2 km (el recorregut total és d’uns 9 km). És aconsellable realitzar-la poc després d’època de pluges, quan els salts fan patent tota la seva magnificència. Per raons evidents és totalment desaconsellable fer-la quan es preveuen imminents pluges fortes. L’itinerari s’emmarca dins del Parc Natural Cadí-Moixeró, i seguint l’eix del riu Bastareny, afluent del Llobregat. Els masos enrunats testimonien una vida que el turisme ha canviat totalment. Intentarem recordar la vida passada.

L’aproximació es fa des de Bagà, i fixant-nos en els indicadors, prenem l’estreta carretera de Gisclareny que és també un bonic i desprotegit passeig: atenció als vianants (en temps passats serien famílies cansades, famolenques, refugiats càtars provinents de França), fins que, passat un càmping, trenquem per una pista a la dreta que seguirem fins a l’actual casa de colònies La Salle Natura, on podem aparcar el cotxe.

La ruta s’inicia aquí, al veïnat de l’Hostalet. Veiem dues edificacions: cal Cerdanyola, actualment casa de colònies, que temps enrere era un molí fariner que aprofitava les aigües del riu del Pendís (el moliner ens explicaria històries i xafarderies de la contrada). La segona edificació, la casa de l’Hostalet, queda a l’altra banda de la pista, al costat del camí que puja cap al coll de Pendís pels Empedrats. Està enrunada, però encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya (imaginem una corrua de rucs amb les sàrries ben plenes i els comerciants descansant o parant els seus negocis).

Antigament, fins que no es va perforar el túnel del Cadí-Moixeró, aquesta ruta era un dels camins habituals entre el nord i el sud del Moixeró (actualment Berguedà i Cerdanya) a través del Coll de Pendís, un dels punts més baixos de la serra (1.786 m).

Aquest camí ral també és un tram del Camí dels Bons Homes, un itinerari transpirinenc d’aproximadament 200 km que va des del Santuari de Queralt (Berga-Catalunya) al Castell de Montsegur (Arieja-França). Aquest itinerari rememora l’exili dels càtars occitans (són els grups de refugiats que hem imaginat prop de Bagà), anomenats altrament Bons Homes i Bones Dones, que promovien un cristianisme pur i senzill, basat en l’espiritualitat i contra l’autoritària, corrupta i ostentosa Església del s. XIII.

Un cop ben assabentats del lloc on som, iniciarem la nostra ruta. Al costat mateix de la casa ens abastim d’aigua a la Font Nostra. Creuem el petit pont, i just a la dreta prenem el camí indicat com a “ruta dels Empedrats” o PR C-125 i uns senyals grocs i blancs que seguirem. El camí segueix el curs del torrent per la riba dreta hidrogràfica, tot pujant suaument. Anem avançant per terreny obac, enmig de la vegetació esplendorosa pel sender molt fresat ja que és força concorregut.

El Bullidor de la llet

Al cap d’una estona de caminar trobem un indicador P1050031que ens desvia a l’esquerra vers el Bullidor de la Llet, un curiós fenomen que es produeix en èpoques de molta aigua, quan aquesta brolla pels forats de la roca calcària. En un d’aquests sortidors, l’aigua vessa contra una cubeta formant un efecte de bullició. Aquest espectacle només es pot veure quan hi ha molta aigua.

Cua de cavall dels Empedrats

7881611Tornem al camí principal i seguim pujant endavant per la ruta marcada. El camí s’endinsa en un congost, amb altes parets a banda i banda. En aquest tram trobem les poques restes que queden de l’antic camí empedrat que dóna nom a aquesta zona i aviat caldrà sortejar l’aigua, creuant el torrent en un parell d’ocasions per les pedres estratègicament col·locades. A voltes, quan l’aigua és realment abundant, pot ser difícil creuar el torrent sense mullar-se els peus.

Arribem al tram més congost i possiblement més bonic de la ruta i circulem al peu mateix del torrent fins a albirar a l’esquerra un bonic salt d’aigua, segon objectiu d’aquesta ruta. Podríem continuar enfilant-nos en fort pendent fins al refugi de Sant Jordi i el coll de Pendís… però això és una història que val la pena considerar per a un altre dia. Ara, una vegada que la vista s’ha sadollat de tanta bellesa, reculem fins a la casa de colònies repassant paisatges i racons.

Adou del Bastareny

Un cop arribats a la casa de colònies, continuem a la dreta de la pista forestal que prové de Bagà i passat el pont podem contemplar allí mateix les restes de l’antic Molí del Puig o del Forat, reconvertit en casa a finals del segle XIX. Un trencall senyalitzat ens escurçarà la pista fins a arribar a un encreuament de camins, un pont, una resclosa i una antiga edificació.

A principis de segle XX, aquí hi havia una serradora i els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà. Si baixeu al torrent, abans de passar la barrera de la pista, veureu dues columnes de ciment. Aguantaven la roda que es feia moure amb l’aigua portada del riu per un canal de fusta.

Ens sorprèn gratament escoltarP1050015 el soroll de l’aigua tant quan baixa per la llera com quan salta impetuosa la resclosa propera. Si hi ha hagut pluges recents, salta tumultuosa i brava i en fort bategar damunt les pedres. L’escuma blanca fa joc amb l’aigua també blanca en la seva lluita per obrir-se camí riu avall. Prop de la resclosa hi ha una caseta on hi havia un generador d’electricitat per a la propera casa de Monnell. Després d’extasiar-nos en la visió de la resclosa, seguim el camí que en porta fins a la Dou pròpiament dita. (Dou: Del llatí dŭce en el sentit de ‘font’. La forma dou s’ha conservat com a toponímic i cognom; com a nom comú ha evolucionat convertint-se en deu. Adou: Font cabalosa).

El corriol que hi mena està indicat. L’estrèpit de les aigües no deixen cap dubte. Primer veurem el Salt del Bastareny que surt fotografiat en innombrables postals. Seguint el corriol senyalitzat s’arriba de seguida a l’Adou, curiositat geològica on neix de cop i amb un gran cabal el riu Bastareny.

L’aigua brolla majestuosa i amb força de terra al peu d’una paret en un indret envoltat d’arbres, boixos i molses. La seva veu en néixer ja és forta, com avisant-nos que pot ser perillós entrar a les seves aigües per acostar-nos a fotografiar-la. El paratge és ombrívol, els raigs de sol només il·luminen la part alta d’uns plàtans espectaculars. Les pedres de la llera són negres però en el lloc mana la tranquil·litat només trencada pel brogit propi d’aquest fenomen de la naturalesa.

Salt de Murcarols

salt de Murcurols 010I per acabar la nostra sortida, què més adient que apropar-nos al salt de Murcarols! Refem el caminet fins a la pista i, passat el pont i la tanca que priva l’entrada als vehicles, anem seguint paral·lels al riu. Deixem a la dreta la pista que mena a can Monnell i seguim els senyals verds i blancs que ens condueixen a la riera per pujar després per un camí i tornar a baixar fins a ser davant del circ natural on cau des d’una bona alçada l’aigua del rec de Murcarols.

La tornada la farem pel mateix camí.

Per a més informació i orientació podeu consultar el mapa El Moixeró de l’Editorial Alpina i els webs:

http://www.engarrista.com/node/156
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5826831
https://indretsoblidats.wordpress.com/tag/pr-c-125/
http://www.baga.cat/municipi/el-municipi/historia.htm

Jaume Roig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s