Classes socials i comportament polític a Catalunya (2)

Repercussions en els partits polítics en l’àmbit nacional i en el de les classes socialsclasses-socials

  • En tots els partits, en els seus canvis, en els seus “via crucis”, hi ha influït:
    • La crisi econòmica, energètica, alimentària, social i de valors.
    • La revolució científico-tècnica de les noves tecnologies de la informació, les xarxes socials, la biogenètica, la robòtica…
    • El canvi generacional: els nascuts abans de 1960 tenen un vot més fidel, i els nascuts a partir dels anys seixanta, tenen un vot més volàtil, el decideixen a darrera hora, i poden canviar de vot segons la conjuntura, segons el tipus d’eleccions, viuen en un món més fragmentat, més “líquid” o “gasós” (estudis del professor Oriol Bartomeus).
    • La “vella” i la “nova” política, i les noves formes d’organització i de participació política.
    • El condicionament dels poders econòmics sobre la política i per tant la impotència dels partits polítics i dels governs pel seu poc marge de maniobra per transformar la realitat social. I per tant la defensa de la democràcia, la qual hauria d’estar per sobre dels interessos econòmics.
    • La construcció d’Europa, si es fa sobre les Nacions-Estats tradicionals, que sembla que es resisteixen a construir l’Europa política més enllà del “mercat comú”, o una Europa federal o confederal de les nacions.
    • El procés sobiranista a Catalunya que els ha posat en una situació d’haver-se de definir.
  • Els sectors obrers, i de les noves capes mitjanes que havien confiat en la socialdemocràcia (PSC) han quedat políticament orfes. El PSC no ha respost davant la crisi amb una política d’esquerres. Han fet més gestió política que no pas estar al costat dels moviments socials que manifestaven el malestar de la població. No han fet pedagogia, ni han escoltat prou el que experimentaven les capes populars. Han optat per un cert social-liberalisme, per la màxima de “primer cal produir riquesa i després ja la repartirem”, i la “repartidora” no venia mai. A més, el PSC ha perdut pes a causa de processos de corrupció, i per una posició “federalista no treballada”. Solament alguns sectors obrers de gent gran, sobretot de procedència immigrada espanyola, hi segueixen fidels.
  • A ICV li està passant quelcom semblant. Sectors obrers i de les noves capes mitjanes, que havien confiat en la proposta més esquerrana i ecològica d’ICV, s’han trobat que el partit no ha incidit prou en la realitat social. La seva ambigüitat davant del fet nacional (federalisme? independentisme?) també hi ha influït. Els diferents tipus de coalicions amb altres partits l’han mig “salvat”. De totes maneres no està consolidada una aliança estable, ni la formació d’un nou partit, i els lideratges personals que poden ser avui dia necessaris, també poden esdevenir un “clau on agafar-se” i un “protagonisme” no massa recomanables.
  • EUiA, ha anat a remolc d’ ICV, en totes aquestes coalicions, conservant encara una militància, i votants, més ancorats a l’esquerra, de més procedència obrera i sobretot immigrada.
  • Alguns sectors de capes mitjanes i obreres amb consciència nacional catalana, que s’han adherit a l’independentisme, han sortit del PSC, i d’ICV  i han creat nous partits: Nova Esquerra i després MES (Moviment d’esquerres), Avancem… Els simpatitzants de Ciutadans pel canvi s’han anat decantant també vers l’independentisme i es vinculen a ERC, o segueixen independents.
  • Alguns sectors obrers, de la immigració espanyola, sense consciència de classe que han votat al PP, davant del fet que Ciutadans presentava una imatge més “moderna”, “més jove”, “menys corrupta” i clarament a favor del no trencament amb Espanya, han votat Ciutadans en les eleccions catalanes. Encara que en les darreres espanyoles (sobretot els més joves) hagin votat En Comú Podem.
  • Ciutadans, a més d’aquest vot obrer perifèric, ha aconseguit vots de les capes mitjanes i altes que havien votat el PP i en alguns casos que havien votat el PSC.
  • Els sectors de les capes mitjanes i de la classe dominant de la petita i mitjana empresa, de la mà de CDC, han anat explicitant el seu independentisme. CDC sempre ha aglutinat vot també de les noves capes mitjanes i de les capes populars, sobretot autòctones però també de la immigració espanyola.
  • ERC aglutina també capes mitjanes, noves i velles, i capes populars i obreres (inclosos immigrants espanyols), amb una consciència nacional independentista. ERC en part competeix amb sectors socials representats per CDC, i altres dels que representava abans el PSC. També ha acollit votants i militants d’ICV. ERC pot esdevenir “el pal de paller” d’un nou partit d’esquerres.
  • UDC, un cop fora de la coalició CIU, ha segellat la seva opció de tercera via, representant els sectors moderats d’algunes capes mitjanes, però sobretot el de la classe dominant, més vinculada als interessos econòmics espanyols  i  amb la diferència  d’un clar catalanisme, es pot apropar a Ciutadans. Els que n’han sortit (Demòcrates per Catalunya) han guanyat en sensibilitat social, i s’han adherit clarament a la via independentista, representant els sectors de les capes mitjanes i de part de l’empresariat (com en CDC) que necessiten d’un estat propi per desenvolupar la seva economia.
  • La CUP respon a sectors obrers, i de capes mitjanes de la Catalunya interior, procedents de l’esquerra radical i independentista. També ha aglutinat el municipalisme alternatiu i la protesta davant la crisi.

Quim Cervera

Primera part

2 pensaments sobre “Classes socials i comportament polític a Catalunya (2)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s