Les nostres veus

La veu de la persona, quina meravella! Fins i tot, pell de gallina quan sents aquella veu que fa tant de temps que no senties. Quin salt el cor quan esperes la trucada i escoltes la seva veu. Et vénen les llàgrimes als ulls escoltant la veu que et comunica aquella desgràcia. Quin mal de cap quan tots parlen alhora i per tant, no s’entén res. La veu humana manifesta tantes coses!

Què diem davant dels crits amb l’expressió: “Que em vols fer tornar sord?” Quin sofriment del que es vol comunicar i per la seva afonia no té pràcticament veu  o perquè no sap vocalitzar prou. Recordes haver escoltat més d’una vegada aquesta expressió: “Quants disbarats o paraules dites en va!”

Però quina delícia quan tot el que he escrit fins ara, és al revés o és positiu. Uns petits exemples: Quina meravella les veus dels pares i de les mares parlant als seus fills i filles tan petits que només saben somriure o plorar. Quina delícia escoltar la veu o conjunt de veus cantant ben afinades… Finalment, per no allargar-me i deixar que el silenci es converteixi en pensar,  uns suggeriments: Quina felicitat poder escoltar la veu del silenci al teu entorn o dins de la teva pròpia consciència. Diu el Papa Francesc: “La veu de Jesús és única si aprenem a distingir-la”.

 Ignasi Forcano Isern

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s