Un monestir, tres castells i una capella prop de Martorell

És possible que des de l’AP-7, a l’altura del peatge Sant Genis de Rocafortde Martorell, hàgiu albirat, alçant la mirada, les restes, encara impressionants, d’una edificació antiga: es tracta de l’església de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort. Serà el primer lloc que visitarem d’aquesta proposta de caminada, que es pot dur a terme en un matí si disposem de quatre o cinc hores.

Es poden consultar les dades concretes de l’itinerari aquí. I més informació referent als llocs que visitarem es pot trobar en aquest magnífic web d’un itinerari semblant.

El camí s’inicia amb fort pendent. Per la dreta ens acompanya el torrent curull de vegetació, per l’esquerra aparenta caure’ns a sobre la muntanya esquerpa i erosionada. Sobre nostre el monestir tan aviat sembla escodrinyar-nos fredament com atreure’ns en el seu misteri. I si fem una ullada enrere constatem que a poc a poc anem deixant el brogit i l’agitació del que en diem civilització moderna. Comença l’aventura!

A la capçalera del torrent uns plàtans esdevenen signes d’un lloc especial; efectivament, és la font d’en Gilet. Avui abandonada, no en raja gens d’aigua, però el lloc delata trobades d’amics, de famílies. On trobem les fonts d’en Gilet avui?

És d’agrair com s’ha arranjat l’últim tram de pujada al monestir: uns graons que no desdiuen gens de l’entorn faciliten l’ascensió. Quan tractem amb cura la natura i la seduïm, l’obra humana és magnífica.

Les restes del monestir que contemplem tenen nou-cents anys d’història; es una església romànica, de planta rectangular, sense absis diferenciat i amb la volta esfondrada; tan sols resta un arc toral que la sostenia. De l’antic castell s’endevinen fragments de muralla i els fonaments d’una torre rodona. Tots els edificis estan construïts amb carreus rogencs de pedra d’esmolar ben tallats i escairats.

La vista sobre la vall és impressionant: Martorell. Montserrat, Sant Llorenç, el Pirineu…

Ara ens caldrà fer una petita grimpada pel darrere del monestir (hi ha senyals vermells) i assolir la carena. A mesura que ens enfilem, l’església va prenent formes diferents. El seu misteri ha deixat de ser esglaiador. És el misteri de qui esdevé amic, que sempre resta, però que ara ens el fa més atraient.

Pugem dalt la serra d’Ataix, paraula que sembla provenir de l’àrab i que significaria “sequera”. Consisteix en un petit altiplà allargat. Veurem els senyals d’una conducció de gas que relaciona la refineria de Tarragona amb la Solvay. També torres elèctriques. I les cicatrius d’antics incendis… Per què l’obra humana és a voltes tan poc respectuosa?

Rodegem el turó de Montgoi per ponent fins a arribar a la font i bassa de Sant Jaume avui envoltada de malesa i difícil de trobar. El seu estat és deplorable, però cinquanta anys enrere era un lloc preciós amb una bonica font i bancs de pedra per descansar. Fins i tot joves de Martorell pujaven a banyar-s’hi.

Travessat el torrent, continuem a la dreta i pugem pel tallafocs d’una línia elèctrica fins a la pista que envolta el mas de Sant Jaume. Castell de Sant JaumeA menys de 100 metres de l’entrada, un petit sender inicia la pujada al castell del mateix nom.

Som al terme de Castellví de Rosanes. Destaca per la seva situació estratègica: controlava el camí de la dreta de l’Anoia, per on passava l’antiga Via Augusta, i el del Llobregat, que permetia l’accés a Barcelona i a l’interior de Catalunya. Estava envoltat per tres muralles consecutives, de les quals podem veure restes. Aquest castell, com tants d’altres, va ser enderrocat per les tropes borbòniques el 1714. Avui, tres cents anys després, sembla que encara no hem après que guanyar un poble no es fa enderrocant ni prohibint.

Visitat el castell ens dirigirem a una extensa plana formada per sediments de gran qualitat i, per tant, de gran riquesa agrícola com en són testimoni els ametllers escampats per tota la seva superfície i, llàstima!, avui abandonats. Al mig de la plana, les parets blanques d’una edificació són les restes molt modificades de l’ermita de Sant Jaume.

Aquest lloc se l’havia anomenat pla de Matamoros. Sembla que hi va haver una cruenta batalla a l’edat mitjana, a conseqüència de la qual Capella de Sant Jaumei amb caràcter votiu, per la derrota quErmita-Sant-Jaume2e hi van patir els almoràvits, es va edificar la capella. És de suposar que el nom de Sant Jaume aplicat al castell, a la plana, al mas, a l’ermita… té a veure amb aquest fet. Va ser cremada l’any 1936 invocant altres ideals i simbolismes.

Retornem ara a la bassa i a la font. Passat el torrent, girem a mà dreta pujant suaument. Estem rodejant el turó de Montgoi, punt culminant de la serra d’Ataix, ara pel sud i per llevant. La vegetació que ens envolta està formada per pinedes poc denses, i el sotabosc de bruc, romaní, gatosa, estepes…

Constatem de tant en tant l’existència de marges de pedra seca, que delaten l’existència d’antics cultius en aquesta zona. Cada època, cada generació va deixant la seva empremta.

Poc abans d’arribar a la cruïlla d’un collet, a mà esquerra un petit sender ens convida a visitar una cova natural. Té el seu encant.

Castell de RosanesSeguim les indicacions de l’itinerari. La pujada al castell de Rosanes és impressionant: els conglomerats vermells erosionats pel vent carregat de partícules sòlides són afaiçonats per forats, incisions i canals que donen a aquestes roques un encant especial. Al cim del turó de forma allargassada hi ha les restes del castell. És el tercer castell que visitem avui i això manifesta la importància estratègica d’aquesta zona.

Després de rodejar completament per la base el castell i d’admirar les formes tan especials d’aquestes roques roges, és hora ja d’anar acabant la nostra ruta. Tornarem al cim de la carena de la Serra per prendre el camí que més endavant esdevé sender, que per llocs un pèl escarpats ens durà al punt inicial. Que hagi estat del vostre grat.

Jaume Roig

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s