El diàleg interreligiós (1)

Són moltes les vegades que arreu i en molt diverses publicacions, congressos, fòrums o trobades de barri, s’ha reflexionat sobre aquest tema, no sols per la seva actualitat, sinó perquè dialeg-interreligioscada vegada és viscut amb més il·lusió, més apassionament i sota les formes més diverses, perquè anem aprenent que cap cultura pot viure aïllada, cap moral pot presentar-se amb la pretensió d’una validesa universal i cap religió pot erigir-se com a portadora única de la veritat. La nostra societat, tot i que encara de majoria cristiana, es va acomodant cada vegada més en una situació sociocultural de secularitat i laïcitat en la qual sembla que ens hi anem trobant força bé. Des que parlem de migracions mundials i de globalització el diàleg interreligiós es presenta com un repte, un repte però, que és diferent segons el nivell d’aquest diàleg, la situació dels dialogants i el lloc des del qual es practica…

Com acabo de dir, el tema es tracta des de molts punts de vista: legal, estadístic, sanitari, moral, escolar, espiritual, feminista, teològic, etc., una pluralitat de vessants que juntes expressen la necessitat de parlar des de les diverses experiències i la riquesa i matisos de les relacions.

L’Agulla, que mai ha oblidat el diàleg interreligiós, hi dedicarà tres articles i ho farem des de la perspectiva de les condicions del diàleg. Les paraules d’avui tenen com a punt de partença el desig del Vaticà II que va exhortar els catòlics perquè “reconeguin, guardin i promoguin els béns espirituals i morals existents en altres religions, així com els seus valors socioculturals” per a “col·laborar amb ells en la recerca d’un món de pau, llibertat, justícia social i valors morals”.

En aquest sentit, els experts de l’Església reconeixen i promouen en el document Diàleg i anunci (1991), quatre nivells de diàleg, ni successius, ni irreductibles entre si, ni que tothom hagi de treballar en tots, sinó que s’han d’entendre en una estreta interrelació:

a) El diàleg de la vida que és el diàleg de la convivència, el  del respecte de la gent que ens envolta.  El diàleg de compartir les penes i les alegries i les preocupacions de cada dia. Potser només podrem dir “bon dia” al botiguer, que és pakistanès. Es tracta de relacionar-se amb l’altre, no com un estranger, sinó com un ciutadà amb els mateixos drets i deures que jo. És aquell diàleg que també es pot fer compartint el cus-cus i el pa amb tomàquet o el plat típic de l’Índia. És el pas més immediat, no el podem eludir.

b) El diàleg de l’acció per la justícia, el del treball en favor del desenvolupament integral i la llibertat de les persones. Aquest és el nivell més important encara que l’expressió “justícia” sigui entesa de diferent manera segons els contextos culturals. Però en tot cas, segur que no ens equivocarem si la volem viure com a expressió de la fidelitat a Déu. Un ciutadà cristià no pot ser considerat membre de segona categoria en un país musulmà, com tampoc no té cap sentit que una musulmana no pugui viure amb dignitat a causa de la manca de papers en el meu país.

c) El diàleg de l’experiència religiosa. És l’espai en què podem compartir la pregària i l’experiència espiritual. És també el diàleg dels místics, el d’aquells que són capaços d’endinsar-se en el silenci d’un mateix per a trobar Déu o l’Absolut. R. Pannikar ho explica així: “L’home no se satisfà només amb allò que percep amb els seus sentits, […]: pressent també, ni que sigui vagament, que encara hi ha quelcom més, tal vegada més enllà del que palpa, coneix o sent, o tal vegada amagat en allò que té al davant, com un fons misteriós, potser mistèric, de la realitat del qual se’n fa problema, fins i tot per negar-la. Aquest quelcom és l’àmbit peculiar de la cosa mística.”

d) El diàleg de l’intercanvi teològic. És  posar en comú la riquesa del credo de cada tradició i apreciar recíprocament els seus propis valors espirituals. És el diàleg més difícil i no es pot fer de qualsevol manera.

Sigui quin sigui el nivell de diàleg en què ens trobem, no el podem fer de qualsevol manera, per això ens plantejarem en els següent números les condicions.

Roser Solé Besteiro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s