“Cristians per la independència”

Personalment penso que els nacionalismes tenen un origen burgès i que la reivindicació de «pàtries» i els seus símbols (banderes, himnes) provoquen, alhora, uns sentiments d’identitat i d’exclusió (només cal repassar les lletres de les cançons patriòtiques que, normalment, es refereixen a guerres –guanyades o perdudes–).

També, en l’àmbit religiós, quan es vincula un poble al «seu déu» (o déus) la deriva lògica és una religió excloent. El judaisme i l’islam en són una prova molt propera. Sobretot perquè, en vincular una creença a un ordenament social concret, apareix «la religió nacional» com a model «diví», justificatiu d’un maridatge entre el poder polític i el religiós, quan no una absorció de l’un per part de l’altre.

D’altra banda, els moviments de base (obrers, sindicalistes, cristians) sempre han defensat la internacionalitat, per la necessitat de lluitar junts contra les forces econòmiques i polítiques dels poderosos i aconseguir un món just i en pau.

Aquests pensaments m’han vingut a tomb a propòsit del moviment «Cristians per la independència» (de Catalunya, és clar). Tot i que la qüestió és complexa (necessitaria unes reflexions més àmplies i acurEsteladaades), vull compartir alguns punts que em fan pensar.

A banda dels paral·lelismes que trobo entre els plantejaments d’aquest grup i el d’altres grups de «la piel de toro» (per exemple, «la España católica» i la «Catalunya cristiana») el que em sobta és que alguns clergues i fins i tot un bisbe s’han posicionat clarament i pública a favor d’una independència. I em pregunto:

  • ¿Com es pot defensar això i, alhora, pertànyer a un col·lectiu jeràrquic vertical, que demana obediència del capellà al bisbe i d’aquest al bisbe de Roma? ¿Per què no defensen els seus drets, per exemple, al celibat opcional? ¿Defensen teòricament i pràctica la igualtat d’home i dona dins l’Església?
  • ¿Creuen que l’Església és la comunitat de creients horitzontal, en la qual aquests tenen el «dret a decidir» democràtic sobre qüestions que els afecten de tipus ètic i administratives? ¿Què fan per defensar aquest dret?
  • ¿Com conjuminar el posicionament sobre els drets humans (dret dels pobles a la seva autodeterminació) amb el de pertànyer a una institució que té un estat (el Vaticà) que no ha signat la famosa Declaració Universal d’aquests drets?
  • ¿Com és que invoquen «la unitat» (com a valor universal de l’Església) davant divergències molt serioses (àdhuc doctrinals) entre comunitats cristianes o entre els mateixos jerarques? ¿Per què no «s’han independitzat» de la Conferència Episcopal Espanyola?

Posats a ser coherents crec que s’haurien de «passar» a alguna confessió de les esglésies reformades (luterana, episcopaliana, etc.) en què aquests drets són més respectats i, en aquest sentit, més en la línia evangèlica.

Jesús Lanao

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s