VW, els motors, la salut, el clima i el canvi de cicle econòmic

Si té alguna gràcia aquest embolic dels motors dièsel és que amb només unes sigles (VW) s’ha entrat en un debat universal que posa en relació conceptes com canvi climàtic, contaminació, desocupació, el sucursalisme lobbista dels polítics, el poder de les multinacionals, el futur de la indústria, i més… amb una cosa tan quotidiana com el cotxe que tothom té aparcat al garatge o al carrer. És un gran què que els debats globals lligats a allò més pròxim ens permetin descobrir la palla a l’ull propi, per exemple, quan jutgem si tal cotxe contamina més que un altre sense que quedi gaire clar si el que contamina és el cotxe o el que el fa servir.

Contradient els directius responsables de la marca VW, el frau de les emissions dels motors no es deu a la picaresca o a males pràctiques d’uns empresaris corruptes, sinó a la impossibilitat que els motors tèrmics, ja siguin de gasolina o dièsel, compleixin amb la prolífica regulació ambiental dictada i progressivament endurida pel legislador, davant de les fortes pressions dels ciutadans que es queixen del desori ambiental. Les directVolkswagen eröffnet Motorenfertigung am Standort Kalugaives són diverses: l’eurovinyeta es refereix a les emissions difuses del transport per carretera; la norma Euro fixa límits màxims d’emissions de CO2, SO2, NO2 i altres…; la directiva marc de qualitat de l’aire posa límit als tòxics i cancerígens mesurats a l’aire de les conurbacions urbanes; i podríem continuar… Quedi clar que el problema no el té només VW amb els motors dièsel sinó que afecta tots els motors de combustió, siguin de la marca que siguin. I a tot això, l’ens regulador, qui dicta les normes, no s’havia assabentat que es feia trampa, que és tant com dir que feia la vista grossa. La indústria de l’automòbil és un dels principals nínxols d’ocupació, d’inversions i de riquesa a Europa. Ja està tot dit!

Per si hi ha qui creu que aquesta crisi s’arreglarà amb tecnologia dièsel de darrera fornada, em proposo aigualir-li la festa. Els marges de millora són exigus. L’arquitectura dels motors de combustió té la limitació física que imposa el cicle termodinàmic. El rendiment màxim assolible per un motor de gasolina és aproximadament del 30% en circumstàncies ideals, que no es donen mai (el rendiment d’un motor elèctric és superior al 90%). Això és tant com dir que de l’energia emprada se n’aprofita menys d’una tercera part. El dièsel és més eficient (40%) però emet més contaminants a l’aire perquè la combustió a alta temperatura produeix més òxids de nitrogen i hidrocarburs incremats que només poden ser neutralitzats mitjançant filtres i catalitzadors. Llastimosament, aquests encareixen el cost de producció i a més encara empitjoren el rendiment. La dificultat de construir motors de combustió de baix consum, amb baixes emissions, i a preus competitius en un mercat molt madur, com el de l’automoció, és el que ha portat els constructors a emmascarar les característiques reals dels motors. Podria sobtar que a aquestes altures, l’automòbil, que és símbol i emblema cultural interclassista de les economies capitalistes desenvolupades, presenti tan escassa solvència tecnològica. Però és així!

Els motors tèrmics han mogut el món des de l’era del petroli i la producció en sèrie (primera meitat del segle XX). L’era del microprocessador i la digitalització (anys 70) ha aportat, a aquests ginys inventats en el segle XIX, les darreres millores amb bombes d’injecció electròniques per al control de la combustió, i amb la reenginyeria de processos de producció, assolint la maduresa definitiva d’aquesta indústria. Paral·lelament, emergeix el nou paradigma de la sostenibilitat, i es va instal·lant un nou model energètic per substituir l’economia dels hidrocarburs per una economia de flux circular amb font energètica renovable. Apareixen conceptes com el de la mobilitat sostenible, consum de quilòmetre zero, electrificació de la mobilitat amb font renovable… Són canvis d’escala diferent a la que perceben els fabricants d’automòbils. No es tracta només de substituir el motor tèrmic per l’elèctric, sinó de canviar el model de negoci enfocat més a l’ús que al consum, al lloguer abans que la propietat, la durabilitat abans que l’efímer. Aquesta és la revolució que inaugura un nou cicle industrial per al segle XXI.

Salvador Clarós

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s