Sant Ramon, el Camí Ral i la Torre de Benviure de Sant Boi de Llobregat

L’ermita de Sant Ramon, que tots hem vist com penjada del cel a les nits circulant pel Baix Llobregat, és d’estil neogòtic i fou construïda a finals del segle XIX. Està situada al cim del Montbaig, de 289 m, on es troben els termes municipals de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. Hi ha molts camins per accedir-hi. Aquesta proposta és des de Sant Boi i combina diversos senders per tal de descobrir diferents indrets. Trobareu una proposta aproximada a la “app NaturaLocal” o be aquí.Ermita

Fitxa tècnica
Dificultat: Fàcil
Longitud: 6 km
Desnivell positiu: 260 m
Tipologia: circular
Durada: 2 hores aproximadament

Com accedir-hi?

De la plaça d’Espanya de Barcelona cada 10 minuts surten trens que tenen parada a Sant Boi. Al costat de l’estació, agafeu el bus L75, que té una parada molt a prop de l’inici de la ruta.

El Camí Ral i la carrerada

Si venim amb cotxe cal sortir de Sant Boi per ponent i passades les últimes cases de la carretera de Sant Climent, aparquem a l’esquerra i iniciem la nostra ruta a peu. Veurem un cartell explicatiu del Camí Ral de Sant Boi a Vilafranca. Davant mateix baixa un petit sender que, passant per uns graons, arriba just sobre la carretera de Sant Climent. Continuem pel sender que ara es dirigeix a l’esquerra i ben aviat s’engrandeix i deixa entreveure, tant per la roca tallada com pels senyals de les roderes dels carros, el camí Ral de Sant Boi a Vilafranca. Trobareu informació més exhaustiva aquí.

Si tanqueu els ulls veureu passar els carros amb els traginers mig endormiscats: no cal guiar-los puix que les rodes van encaixades com si anessin sobre vies. També veureu uns bandolers sortint de les boscúries que us assalten; més endavant topareu amb pelegrins que van a Sant Jaume de Galícia. Fins i tot és possible que us hagueu d’arrambar per deixar pas a reis i princeses… o ensopegueu amb don Quixot i Sancho… Bé, despertem a la realitat i continuem fins que la vegetació i una tanca metàl·lica us barri el pas. Seguim el petit sender a l’esquerra sempre amunt fins a trobar la pista principal. Si mirem a l’esquerra veurem el Pavelló de Caça, també anomenat Torre de les Bruixes, que pertanyia als Marquesos de Cornellà i que s’utilitzava com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al turó del Montbaig.

Nosaltres fem via amunt, a la dreta. Un xic més enllà, quan la pista pren un gir decidit a l’esquerra i està barrada amb una cadena, l’abandonem i continuem recte amunt, deixant a la nostra dreta una edificació. Al començament el sender no és gaire agradable, però ben aviat el bosc es fa més present i deixa entreveure restes d’antics marges. Per aquí passava la carrerada, que discorria paral·lela al camí Ral en aquest tram. El tram de carrerada que s’ha conservat en el Montbaig –uns 500 m– molt probablement formava part de l’anomenada “Carrerada del Penedès” que aprofitava el recorregut del Camí Ral de Vilafranca a Barcelona. De fet, el tram que trobem a Sant Boi és probablement una bifurcació del Camí Ral que partia des de l’estret de Roques per tal de segregar el pas de persones, carruatges, mules i ramats.

El sender és paral·lel a la carretera de Sant Climent i de tant en tant fa uns girs bruscos. Veurem les restes d’una edificació de pedra que podem rodejar tant per la dreta com per l’esquerra fins que arribem sota dues imponents torres elèctriques de dues línies que es creuen. Estem en una pseudopista: avall trobaríem l’Estret de Roques, el coll que separa Sant Boi de Sant Climent, i amunt aniríem directes a Sant Ramon, però hi arribaríem esbufegant d’allò més. Hi ha un sender millor a la seva esquerra, senyalitzat amb una fusta vertical negre i que passa per sota d’una línia elèctrica. La vegetació és cada vegada més esplendorosa, però deixa entreveure de tant en tant el fons de la vall del Llobregat, la Mola de Sant Llorenç, el Montpedrós… Rodegem una altra torre elèctrica i un xic més enllà tenim dues opcions: continuar pel sender o optar per un de més estret que s’enfila per la dreta i això és el que farem. Passem pel bosc de pins, alzines… fins que a la dreta, mig amagada, apareix una barraca de pedra seca ben reconstruïda, just sota la pista principal i a uns 200 m de l’ermita de Sant Ramon.

L’ermita de Sant Ramon

Si el dia és clar fruireu d’unes vistes extraordinàries: el Delta, Collserola, les serralades prelitorals, el Garraf, l’Ordal i en dies excepcionals fins i tot la Serra de Tramuntana de Mallorca.

L’ermita de Sant Ramon, a part del seu ús religiós, té un bon servei de bar restaurant els caps de setmana i alberga el Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat. Els materials de l’exposició s’han dissenyat per facilitar visites participatives i interactives. Hi ha, entre altres elements, una imatge gegant de Sant Ramon formada per fotos del paisatge preses per persones de la ciutat; un mòdul de calaixeres amb efectes de llum, so, tacte i fragàncies; una gran maqueta de tot el paisatge visible des de l’ermita amb diverses dades estadístiques.

El paisatge

A la muntanya de Sant Ramon hi trobarem diferents paisatges. Sense la intervenció humana hi predominaria l’alzinar amb roures i arbustos, com el marfull o el bruc boal i el llentiscle. Encara es pot observar a la zona boscosa de la font de Golbes.

En l’actualitat, però, aquest alzinar ocupa una extensió petita després de molts segles de treure’n profit amb tales, pastures i conreuVista excursiós. Avui hi ha brolles, màquies i pinedes de pi blanc que han ocupat superfícies agrícoles abandonades que van evolucionant.

El paisatge agrícola predomina al vessant de Sant Climent. Allà s’hi troben encara les “vinyes” de cirerers envoltades per pi blanc. En canvi a les valls es troben alguns conreus d’horta.

Al vessant solell d’aquesta muntanya, coincidint amb el terme municipal de Viladecans, hi predominen els herbassars i brolles. És la zona amb més riquesa de plantes aromàtiques.

La Torre de Benviure

Tornarem seguint l’àmplia pista que davalla suaument fent àmplies ziga-zagues. Un cop arribats al peu de la muntanya, veurem la font de Golbes. Aquest indret va ser una antiga pedrera d’on provenen els materials amb què es va construir al segle X, la Torre de Benviure, que és cap on ens dirigirem ara. Reculeu uns pocs metres fins a l’indicador; seguiu el petit sender que s’endinsa a la vall i dins la urbanització la trobareu.

La torre medieval de Benviure formava part de la línia defensiva de la Marca Hispànica des del segle XI. A la primera planta d’aquest vestigi medieval s’hi va inaugurar una sala d’exposicions, on es fa una explicació d’aquests mil anys d’història de la construcció cada primer diumenge de mes, d’11.30 a 13.30 h.

La tornada

Cal pujar per l’altre vessant de la vall. Podeu passar per l’àrea de lleure de Benviure amb uns marges de pedra seca molt ben reconstruïts, o anar directament al pàrquing. Esperem que us agradi.

Jaume Roig

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s