Fiare, compartim el teu interès!

Un estat de crisi econòmica com l’actual, posa de manifest el que l’economia solidària ve dient des de sempre: que el sistema econòmic actual no té crisis cícliques sinó que tendeix al desequilibri no només econòmic sinó també social i mediambiental. Ja abans de la crisi, el 80% de la riquesa està en mans del 20% de la població, més de 1.000 milions de persones pateixen fam, i en canvi consumim més recursos dels que la naturalesa és capaç de generar. En els darrers temps hem patit deslocalitzacions d’empreses que durant anys han tingut beneficis creixents de forma exponencial mentre pagaven salaris constants o decreixents: si fem una mirada enrere, els anys 60, un sou mantenia tota una família, ara, amb dos encara costa arribar a final de mes. Els beneficis que hem produït entre tots han quedat en mans de pocs o s’han reinvertit en més producció. Tanta producció amb aquests salaris era impossible d’absorbir, de manera que al mateix temps que invertien en empreses, els bancs oferien crèdits tous a les famílies perquè poguessin consumir per damunt de les seves possibilitats. Però la corda s’ha estirat tant que la bombolla ha esclatat amb la mirada passiva de les administracions públiques que s’aboquen ara a repercutir els costos de la crisi a les classes mitjanes i baixes sense canviar el model econòmic.
Més que mai, amb aquesta crisi la ciutadania mobilitzada ha anat complementant sensibilització i denúncia des de moviments socials amb l’articulació concreta d’experiències d’economia alternativa. Així, al llarg del temps han aparegut i s’han multiplicat cooperatives i societats laborals, empreses d’inserció laboral, grups de consumidors organitzats en contacte directe amb productors responsables, centres especials de treball, productors i distribuïdors de Comerç Just, organitzacions no lucratives que realitzen serveis a persones dependents i en definitiva tot un teixit econòmic alternatiu que situa al seu centre neuràlgic la democràcia i la solidaritat. Es calcula que a tot l’Estat, aquest tipus d’alternatives suposen ja el 10% del PIB estatal i ocupen més de 2 milions de persones.
La militància econòmica ha anat fent nous passos també en l’àmbit de les finances. Potser el cor de la bèstia… Els moviments socials van descobrir ja fa més de 30 anys que la intermediació financera és una esfera que podien apropiar-se, transformar i posar al servei de les persones. Així neixen experiències com el Bank Grameen a Bangladesh, Banca Popolare Ètica a Itàlia ó el JAK a Suècia. Poc a poc, a partir dels 90 també a Espanya les finances ètiques han anat agafant protagonisme.
En aquest context, aquestes entitats, sovint de caràcter local, juntament amb un bon grapat d’entitats socials i d’iniciatives d’economia solidària han donant forma al Projecte Fiare que es va constituir l’any 2005 com una agència financera de Banca Popolare Etica a Espanya. Per mitjà de FIARE i amb l’autorització del Banc d’Espanya aquesta cooperativa italiana pot recollir dipòsits del públic i fer préstecs al conjunt de l’economia solidària. Avui dia tenim oficines de FIARE a Barcelona, Bilbao i Madrid i punts d’informació a Sabadell, Donosti, València o Pamplona, entre d’altres. L’activitat financera va agafant força fins a arribar a gestionar 22 milions d’euros en llibretes d’estalvi del públic i 15 en préstecs a projectes d’economia solidària.
A més d’aquesta agència, FIARE promou la creació d’un banc cooperatiu propi i per això està recollint des del 2007 el capital social fundacional que serà necessari: més de 900 persones i organitzacions han subscrit i desemborsat ja més de 1,5 milions d’euros.
Fiare és doncs una realitat concreta i transformadora inserida en un moviment de fons que navega cap a un canvi de model econòmic. I ho fa complint amb tots els requisits legals que s’imposen a una institució financera i amb la supervisió del banc central, però orientant-se per criteris de no lucrativitat, transparència, i participació. De manera que FIARE ens convida a tots a ser clients d’una forma alternativa de fer banca, però també a que, plegats, en prenguem el timó.

Jordi Ibáñez
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s