Religió, llengua, cultura a Catalunya

Aquest ha estat el títol de l’exposició exhibida al Palau Robert, des del 21 d’octubre del 2009 fins el 31 de gener de 2010. La iniciativa va sorgir de la Direcció General d’Afers Religiosos, enquadrada en la Conselleria de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. La Directora General, Montserrat Coll, em va demanar de fer-me’n càrrec com a comissari i vaig acceptar, tot i no tenir-ne cap experiència. D’entrada, però, he de dir que ha estat una experiència gratificant, en la qual he après d’una banda força coses d’aquest món expositiu, una de les noves fórmules de comunicació, i de l’altra a fer una lectura de la religió des d’una perspectiva no confessional. No hem volgut fer una exposició ecumènica, sinó donar un tractament unitari al fenomen religiós vist des de la catalanitat en la llengua i en la cultura, donat que totes dues estan entrelligades i són susceptibles d’una lectura laica.

L’objectiu que reflectia la proposta era explicitar, tant com fos possible, la vinculació d’aquests tres conceptes en la història de Catalunya, en la seva construcció nacional, des de la romanització fins a l’aparició del català com a llengua pròpia del poble que s’anava configurant i en la reconstrucció nacional quan el territori que era anomenat Catalunya i la societat que hi habitava veien amenaçada la seva específica existència.
A poc a poc s’anaren incorporant altres religions a més a més del cristianisme i havien d’optar per escollir com a llengua pròpia el català. Hem presentat mostres que demostren aquest camí. En el cas que això no fos així com és el cas de l’Islam i, en part, del Judaisme, hem fet recurs a exposar alguns fragment antics en la seva llengua i a una traducció al català sobretot per als llibres simbòlics o cultuals.
Hem tingut també cura de presentar algunes peces a través de les quals es podia manifestar clarament la defensa de l’ús del català, quan aquest havia estat contradit per les autoritats; com és fàcil de comprendre en aquest cas es dóna un predomini de peces “catòliques”. Una d’elles fins i tot és bilingüe –el títol en llatí–; es tracta de l’obra de Sanç Capdevila recollint la documentació del concilis de la Tarraconense, de sínodes diocesans i el llistat de més de dos-cents catecismes editats entre el segle XVI fins el primer terç del segle XX.
La metodologia escollida va ser, en primer lloc, formar un grup d’experts, tots ells docents d’universitats, per a redactar des de la perspectiva de cadascun d’ells el llistat de peces, que podien ajudar a fer palesa la vinculació dels tres conceptes. Hi vam treballar dos anys des de l’octubre del 2007; en sortí un llistat de dues-centes peces i el plantejament d’un cicle complementari de conferències i de concerts de música religiosa. La retallada econòmica va obligar a suprimir aquestes activitats col·laterals i a reduir a una seixantena les peces que formarien part de l’exposició.
Partíem de l’existència del fet religiós i el seu influx en alguns aspectes ja en temps dels romans passant després a la Catalunya actual, presentada sociològicament amb el nombre de centres de culte i la seva ubicació territorial, deixant de banda el nombre de creients en cadascuna d’elles.
Un segon àmbit recollia mostres dels llibres simbòlics, de catecismes, de culte, sempre en llengua catalana o en algun cas bilingüe com el “missal romà-català” editat pel Foment de Pietat Catalana (1926). També es presenten, en aquest espai, alguns llibres bàsics de les religions recentment arribades a Catalunya, sempre que siguin editats en català. Es vol remarcar que totes i cadascuna de les religions, amb la seva diversitat i pluralitat, poden enriquir el llenguatge religiós català i amb la llengua la cultura.
Els creients en les diverses religions, unes més que altres, fan arribar la seva específica religiositat als diversos camps de la vida, no exclosos els aspectes lúdics i festius. Per això un dels àmbits de l’exposició estava destinat a la religiositat popular: retalls de representacions dels pastorets, de les passions, de la Patum, de les danses de la mort han pogut ser conegudes per mitjà de la projecció de vídeos. Una molt petita selecció de goigs han donat fe del seu to festiu i de pregària popular. Un segon aspecte de la religiositat popular ha estat la selecció d’ex-vots –petits quadres d’estètica naif i significatius del fet que el motivava–, triats des de tres àrees del territori i escrits majorment en català: Nostra Senyora del Vinyet (Garraf), Sant Ramon Nonat (Segarra) i Nostra Senyora del Miracle (Solsonès). Finalment, a cavall entre religiositat popular i litúrgica han estat la selecció de cançoners, de les esglésies evangèliques i catòliques, d’aquests la majoria d’ells publicats després del Concili Vaticà II, també algunes partitures de cants nostrats com el Virolai, la pregària a la Verge del Remei, per acabar amb una reproducció en facsímil del Llibre Vermell de Montserrat i un quadre de la Mare de Déu de Montserrat amb vuit escolans tocant diversos instruments musicals, que vol recordar la importància que en èpoques determinades van tenir les escolanies.
Per acabar, un petit grupet de peces ens recorda com en la història de les religions de vegades els elements d’una i altra s’adapten als servei necessari ni que no fos el primitiu.
L’exposició es va tancar el dia 31 de gener. En ser d’entrada gratuïta només podem saber els visitants per aproximació (uns 40.000), però sí que en visites dedicades a escolars la xifra de visitants ha estat de 1.043, en 57 grups, pertanyents a 24 escoles.
Joan Bada és capellà i historiador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s